Enric Pérez: «Els Mossos poden tenir confidents, però no per treure'n un benefici polític»

Enric Pérez (Barcelona, 1998) era una persona desconeguda fins fa prop d'una setmana. De ser un estudiant tot just acabant els exàmens finals de la carrera de Mitjans Audiovisuals al TecnoCampus a llançar-se a l'esfera pública perquè l'han intentat captar dos agents del departament de Seguretat Nacional de l'Estat, que depèn del ministeri espanyol de Presidència, per infiltrar-se en moviments independentistes i socials. Volient fer-lo confident per conèixer informació del Jovent Republicà i de Batec.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, el jove de 24 anys explica com ha viscut els últims dies des que La Directa i l'Ara van fer públic el cas, analitza com s'ha de compaginar el seu paper d'activista i l'aspiració a ser agent dels Mossos d'Esquadra i detalla les seves pors i incerteses després de sortir de l'anonimat. A més, també opina sobre el cas judicial al qual s'haurà d'enfrontar el pròxim octubre i pel qual la Fiscalia li demana sis anys de presó. 

- Ha passat de ser una persona anònima a ser conegut per tothom. Com ha viscut els últims dies?

- Pensava que ho portaria pitjor, però clar, jo ja havia parlat amb periodistes i sabia que a partir de la publicació això agafaria notorietat i estava més o menys preparat pel cop d'exposició pública. Ho he portat millor del que em pensava i ara ja espero tornar una mica més a l'anonimat.

- La seva família sabia del cas abans de fer-se públic?

- Ho coneixia el meu entorn més petit, que són els pares i la meva germana. Ningú més en sabia res i clar, en començar a sortir a les televisions i els diaris se n'adona l'avi, se n'adonen els tiets, els cosins, els companys i els professors de classe... Tothom et comença a preguntar.

- Com van reaccionar?

- Doncs tothom em va enviar missatges donant-me el seu suport. Gent coneguda i gent no tan coneguda s'han dirigit tant a mi com als meus pares donant les gràcies per la valentia. I que tot i que això em pugui portar problemes en un futur, està molt bé que ho faci perquè demostra que no tenim por a un Estat que pot prendre represàlies.

"No m'interessaria de cap de les maneres entrar als Mossos per cap altra banda que no fos exclusivament demostrant les meves capacitats"

- A través de les xarxes socials també ha volgut fer broma del cas.

- Sí, és la meva manera de trobar la cara positiva o més amable. També serveix perquè la gent vegi que no tinc por. L'altre dia recordo que el Pau Morales -diputat d'ERC al Parlament i membre de Jovent Republicà- em comentava que havia vist la meva publicació amb els mems i que li havia semblat magistral.
 
- El seu perfil és considerat "d'interès" en part per la seva aspiració per entrar als Mossos d'Esquadra. Va tenir sempre clar que no col·laboraria a canvi que li ho facilitessin?

- Des del primer moment. I encara que haguessin estat els Mossos els qui m'haguessin proposat això. No m'interessaria de cap de les maneres entrar a un cos policial, per molt que fossin els Mossos, per cap altra banda que no fos exclusivament demostrant els meus coneixements i les meves capacitats. Per això, encara que m'haguessin ofert una contrapartida en el meu cas judicial, també els hi hagués dit que no.

"Tot i que em pugui portar problemes, volia demostrar que no tenim por a les represàlies de l'Estat"

- En tot aquest procés va enregistrar les converses amb els agents de Seguretat Nacional. Va témer que l'enxampessin?

- Era una de les pors que tenia. Per això en les dues vegades que vaig arribar a les reunions ja portava el mòbil amagat perquè no el veiessin i això restava possibilitats al fet que ells en fessin contacte visual i diguessin: "Escolta, ensenya'ns el mòbil". Però també entenc que si estan tractant amb una persona que no té gaire confiança amb ells i que se l'estan intentant guanyar, no li demanaran el telèfon. Aleshores és aquí on jo vaig aprofitar per gravar-ho perquè sabia que d'allà en podia treure alguna cosa interessant.

- Ha rebut crítiques a les xarxes socials per voler ser mosso mentre denuncia aquest cas. Com les ha rebudes?

- Les entenc. Jo he tingut i també segueixo tenint dubtes amb les actuacions dels Mossos. De no estar d'acord en com actuen moltes vegades. I entenc que la cara visible és la que perjudica més la forma de pensar de la gent, que són les actuacions que fa la Brimo. Però hem d'entendre que la Brimo és un cas a part i que es pot desenvolupar una carrera professional dins els Mossos en què estiguis enfocat a ajudar la gent. Es pot tenir un tracte humà amb la gent, sent empàtic, i encarat a solucionar els problemes de la gent i a protegir-los. He tingut tracte amb els agents de carrer, que no estan en altres tipus d'operacions com els antiavalots, i aquests són els que realment es preocupen més per la ciutadania. I aquest és el paper que vull fer, per ajudar.
 
- Els Mossos, encara que no es reconeix oficialment, també intenten captar confidents per introduir-los en moviments independentistes i socials. Què en pensa sobre això?

- Entenc que captar confidents és una feina que hi és i que sempre hi serà en els cossos policials i que és molt important de cara a desmantellar organitzacions criminals, dedicades al tràfic de drogues, al joc, al terrorisme... I dins de tot entenc que en certs moviments socials hi intentin situar gent per saber: "Escolta, a quina hora es convoca aquesta manifestació?". Però directament posar gent dins d'organitzacions polítiques per treure'n un benefici polític no em sembla ètic.

"La Brimo és un cas a part i es pot desenvolupar una carrera als Mossos enfocada a ajudar la gent"

Si em dius "intentem infiltrar algú aquí perquè tenen previst fer una manifestació" i més o menys per poder configurar un dispositiu de cara a protegir la gent, doncs em sembla correcte. Però quan a mi se'm demanen noms concrets de persones amb l'objectiu d'atacar una organització política, això és el que no faré.

- Com a activista i aspirant a mosso, què en pensa de les acusacions d'agents del cos contra manifestants?

- Cada mosso, a títol personal, entenc que amb el seu advocat pot denunciar o emprendre accions legals contra persones que atemptin contra ells. Però que sigui directament el Govern el que es posi al capdavant d'aquestes acusacions em sembla totalment desproporcionat i no té cap mena de sentit.

- S'ha replantejat voler ser mosso després del que ha viscut els últims mesos?

- Sí, però no només per aquest cas, sinó també per la gent que hi ha dins del cos de la policia. Per exemple, anar a preguntar a un agent pel carrer i que et responguin de la pitjor manera possible quan tu esperes d'un servidor públic un bon tracte, doncs penso: "Això és el que em trobaré com a companys de feina si arribo a entrar-hi?". Però de moment el que vull és intentar-ho i veure si puc desenvolupar una tasca professional de servir a la gent i d'ajudar-los, que és el que a mi em faria més feliç. I si després veig que l'ambient de treball és dolent o que no puc fer el que tinc pensat, doncs per això també estudio una carrera, sé parlar quatre idiomes i m'estic formant per tenir una alternativa.
 
- D'aquí a uns mesos s'enfronta a un judici. Creu que pot influir en la resolució el cas que ha fet públic?

- No ho sabem, però sí que es pot donar el cas que la Fiscalia no proposi cap pacte. O que fins i tot faci una petició de pena més gran. Ara en són sis, quatre per tinença d'explosius i dos per conspiració per atemptar contra l'autoritat. Jo crec en la meva innocència total, perquè en cap moment per les meves mans va passar cap mena d'explosiu, si és que també hem de considerar com a explosiu una ampolla de plàstic amb salfumant i paper de plata. Que al final se'm porta a judici per una broma en un missatge d'un grup de Telegram. A més, volent sent mosso d'esquadra, seria irracional voler fer mal d'aquesta manera directament a un agent. La Fiscalia es basa en converses prèvies per treure suposicions del que realment va passar.

- Quines són les expectatives judicials, tenint en compte altres condemnes prèvies contra manifestants independentistes?

- Potser peco de ser massa optimista, però és que crec en què hi ha opcions reals que jo surti absolt. Ho dic pel fet que es basen en converses, que no em van veure pel lloc, que no vaig tenir cap explosiu a la mà i que no vaig mostrar una actitud violenta en cap moment. 

"Volent sent mosso d'esquadra, seria irracional voler fer mal directament a un agent"

- Malgrat el seu optimisme, els antecedents hi són. Com assumiria una pena que impliqués l'entrada a presó?

- El primer que faria és denunciar-ho públicament als mitjans per dir: "Mireu que està fent un altre cop el vostre Estat". En el meu cas, potser seria una represàlia pel fet d'haver denunciat l'intent de captar-me com a confident, però si a mi m'envien a presó s'assumeix. Òbviament, presentaria els recursos que calguin per intentar evitar-la, però amb el cap ben alt, convençut del que he fet i cap a dins.

- Fa uns dies assegurava al Parlament que evitava sortir al carrer. Tem, per vies fora de la legal, un intent de venjança?

- Per part de les persones que em van intentar captar no ho crec. Perquè penso que la seva manera de fer no és aquesta. El fet que a mi un dia vingui algú pel carrer i em faci alguna cosa seria una demostració més de què darrere d'això hi són ells. A ells no els interessa que se sàpiga que m'intentaven captar i, per tant, crec que el més normal i el que acabarà passant és que un cop jo ho he denunciat ells desapareixeran. Crec que no em passarà res, però, tot i això, tota precaució és poca. Per exemple, quan surto de casa miro que no hi hagi ningú a la vora o intento no anar sol als llocs, que sigui de dia o explicar al meu entorn cadascun dels moviments que faig.
 
- També al Parlament, de la mà del Jovent Republicà, preveieu accions legals. Està decidit a denunciar?

- Jo, personalment, no penso emprendre cap acció legal. Simplement, la meva voluntat era denunciar el cas públicament i que la gent el conegués. Ara bé, si hi ha una proposta col·lectiva des de qualsevol entitat per tirar endavant una denúncia o una querella jo m'hi sumaré.

"El fet que a mi un dia vingui algú pel carrer i em faci alguna cosa seria una demostració més de què darrere d'això hi són ells"

- Ara que ha viscut l'experiència de fer públic el cas, què diria a les persones que es puguin trobar en la mateixa situació?

- No soc el primer ni l'últim a qui intentaran captar. Però per molt que hi hagi algú a qui intenten coaccionar per introduir-lo a formar part de les clavegueres, que ho tregui a la llum. Que com més siguem, més posarem en evidència a l'Estat i que no posem per damunt interessos personals. Perquè això només genera més perjudicis a les organitzacions i al moviment independentista. És millor sortir perjudicada només una persona que tot el moviment.