Les dues víctimes mortals, les més de 5.500 hectàrees cremades, la vintena d’edificacions afectades i la voracitat de les flames a l'incendi forestal de la Segarra, el primer potent d'aquest estiu, han encès els llums d'alarma tal com expliquen avui Àlvar Llobet i Arnau Urgell. S'ha estès la sensació que no serà l'últim i que ens espera un estiu complicat. Una primavera especialment plujosa ha deixat un sotabosc dens i poc cuidat que ara pateix els efectes de l'onada de calor i que, si no hi ha ruixats, pot ser material inflamable.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Després de l'incendi, els veïns de la zona i els alcaldes es queixaven, com sempre passa, que havien trobat a faltar mitjans aeris i efectius de bombers per apagar-lo. Però és evident que els recursos són finits i que, davant d'un incendi de sisena generació amb un pirocúmul "mai vist" al nostre país, poca cosa s'hi pot fer, fins i tot posant-hi molts més efectius. Les solucions cal anar-les a buscar a l'arrel. I la dels incendis, al nostre país, té comuns denominadors compartits amb la resta de la conca mediterrània, altres que responen a un fenomen global i, finalment, casuístiques pròpies del país. 

La primera qüestió és que el nostre racó del Mediterrani és, segurament, la zona zero del canvi climàtic mundial, tal com ens recorden els espais naturals més fràgils, com ara el Delta de l'Ebre. Onades de calor cada cop més freqüents i intenses, sequeres perllongades, ventades... fenòmens que abans eren extraordinaris, ara són habituals en un context d'escalfament global desbocat. No haver fet —nosaltres i la resta del món— els deures quan tocava ens fa anar ara a contrarellotge i cada cop amb menys marge per contenir la situació. El decreixement no està en l'agenda central i la majoria ni pot ni vol assumir els costos d'un model de vida més sostenible i responsable. El clima fa més habituals i virulents els focs, tal com hem vist en els darrers anys.

I les altres dues qüestions tenen a veure amb les nostres característiques demogràfiques i territorials i amb el nostre model econòmic. La crisi del sector primari i el despoblament de l'interior (mai en la història de Catalunya tanta gent havia viscut al litoral i tan poca a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, per exemple) ens han deixat sense paisatge mosaic amb un equilibri entre boscos i conreus.

Cada cop hi ha menys pagesos i més camps de conreu queden erms o es planten amb cereal, que si no es llaura després de la sega no actua com a tallafoc. En la gestió de la sega tampoc és fàcil l'equilibri entre el control i facilitar la feina als pagesos, tal com ens demostra el foc de Torrefeta. En els darrers anys la superfície de bosc no ha parat de créixer i ja cobreix el 63% del país, quatre punts més que fa només vint anys. El bosc s'explota menys perquè no és de qualitat i no dona diners i, per tant, no es gestiona i és més fàcil que cremi.

Quan els pagesos es manifesten i quan es demana prendre mesures de gestió forestal o contra el despoblament rural enfortint el sector primari i fomentant l'equilibri territorial el consens és ampli. Però això no pot quedar-se en un eslògan electoral ni en un propòsit buit. Ha d'anar acompanyat de canvis de fons, de polítiques concretes i de recursos per fer-les efectives. I, per ara, ni estem en el camí de donar-li la volta ni els nostres governs tenen diners per comprar més hidroavions o camions de bombers o subvencionar la pagesia. Cal un canvi de mentalitat o no passarem del lament.

Avui no et perdis

• S'acaba l'onada de calor: i ara què?; per Arnau Urgell i Vidal.
• Sumar urgeix Sánchez a «moure's» si vol esgotar la legislatura; per Oriol March.
• Memòria nacional: Pompeu Fabra, el gegant; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
• Descobriment català: l'impacte de la calor a les plantes d'Islàndia dispara les emissions de CO2; per Arnau Urgell i Vidal.
• RAC1 torna a superar el milió d'oients i Catalunya Ràdio registra la millor temporada històrica; per Victor Rodrigo.

 [Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]