És un dels sons més desagradables. Quan el guix ressona a la pissarra fent un xerric, de les dents al cap sentim angúnia. Tenim un esmussament de dents. És una sensació similar a quan ens imaginem que s'esgarrapa la pissarra o la paret, un mal tràngol transversal que ha passat de generació en generació. Fem bé de maleir el guix o l'origen d'aquesta fressa té algun altre responsable? I per què ens genera tanta molèstia aquest fenomen?

El xerric ni és culpa del guix ni de la pissarra. El produeix qui hi escriu. Si no s'agafa de manera correcta, el desplaçament que es fa no és continu, sinó que el guix va fent salts. Això, a la llarga genera que el guix tingui imperfeccions i les vibracions resultants són la fressa que tanta angúnia fa, amplificades a la pissarra. Per tant, un altre cop que notis aquest fenomen fes-li saber al professor que potser hauria d'aprendre a escriure a la pissarra. 

La molèstia d'aquest tipus de fressa no és de conseqüència que ho associem a l'estrès de la vida laboral o d'estudiant, ve de la prehistòria. Quan els nostres ancestres vivien en entorns salvatges i s'havien de defensar dels animals, els sons aguts estaven vinculats a senyals d'amenaça imminent, com ara que hi havia un animal ferit i, per tant, un depredador al voltant. Per això, el cervell va evolucionar de manera que poguéssim activar-nos ràpidament amb aquest tipus de freqüències. En concret, s'activa l'amígdala, encarregada de gestionar les emocions i de si cal fugir o lluitar.

 Un estudi de la Universitat de Newcastle (Regne Unit) va demostrar que aquest fenomen es produeix al cablejat de les neurones que van a l'àrea auditiva i emocional del cap. Per això s'activa l'amígdala, que segons si la ressonància magnètica està associada a una emoció positiva o negativa, l'atenua (positiu) o l'amplifica (negativa) per poder reaccionar de manera més ràpida. Les freqüències entre 2.000 i 5.000 hertzs són les que trobem més desagradables i, segons l'estudi, encara hi som molt sensibles.