El Departament d'Ensenyament posarà a disposició de tots els estudiants amb discapacitat auditiva un servei d'interpretació en llengua de signes. El Govern ho ha autoritzat en la reunió del consell executiu d'aquest matí, que també ha acordat extendre aquest recurs als alumnes que cursen estudis de l'etapa postobligatòria. L'ampliació del nombre de beneficiaris suposarà una inversió de gairebé 750.000 euros per al Departament i permetrà incrementar les hores setmanals d'intèrprets de les 840 actuals a 1.000 de cara al curs vinent.

El servei facilita als alumnes sords l'accés en llengua de signes als continguts curriculars i a qualsevol comunicació verbal que es produeixi en el context d’aula. Els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) són els responsables d’assignar aquest suport d’intèrpret a l’alumnat amb sordesa, adaptat a les necessitats educatives de l’educació postobligatòria i a les competències de l’alumnat en aquestes edats, i també de realitzar-ne el seguiment.

Segons Ensenyament, els criteris pels quals s’assignen els intèrprets són pedagògics i el percentatge d’hores està condicionat a la realitat de cada alumne i a les característiques dels estudis. Cal tenir en compte que es tracta d’un servei flexible i que s’ajusta segons les matèries i necessitats dels alumnes, tal i com remarquen fonts del Govern. Les mateixes veus apunten que el Departament està treballant per millorar els procediments i criteris d’assignació d’intèrprets en llengua de signes en els estudis postobligatoris a tot el país.

Actualment hi ha 10 CREDA distribuïts arreu del territori. Tots els centres ofereixen atenció des de l’etapa infantil fins a la postobligatòria d’acord amb l’edat, l’evolució, les característiques i les necessitats de l’alumne. Els professionals dels CREDA, que aquest curs disposen d'una plantilla de 350 professionals, són mestres logopedes o especialitzats en audició i llenguatge, i psicopedagogs experts en comunicació, i també compten amb el suport d’audioprotetistes.

Dues vies d'escolarització

La llei 17/2010, la norma que regula l'atenció a l'aula dels alumnes sords, contempla dues vies d'escolarització per als estudiants sords: l'oralista i la bilingüe. La primera es basa en l'estimulació del llenguatge oral i no introdueix els alumnes en la llengua de signes. La segona opció, en canvi, utilitza aquesta llengua com a element troncal per a facilitar l'aprenentatge del nen o nena amb discapacitat auditiva.

Un mes enrere, la plataforma Signar i Escoltar, que agrupa un centenar de famílies de nens sords, va denunciar la manca de recursos que el Departament destinava a la segona via, que requereix que els estudiants disposin d'intèrprets en llengua de signes a l'aula. L'entitat assegurava llavors que la Generalitat només oferia, a nivell pràctic, l'opció de cursar l'escolarització bilingüe a Barcelona. "Els estudiants de la resta de Catalunya no poden aprendre la llengua de signes i utilitzar-la com a via d'aprenentatge si no es desplacen a la capital, amb tot el que això suposa per a les famílies", explicaven fonts de l'entitat a NacióDigital.

Segons la plataforma, tot va encaminat a forçar les famílies a escollir l'opció oralista per davant de la bilingüe. "En aquesta via es promociona el llenguatge oral i s'estimula la col·locació d'implants auditius que poden costar fins a 40.000 euros", apunten des de l'entitat, que rere aquesta estratègia hi veu un objectiu ocult: "Es tracta d'afavorir la indústria mèdica". Un extrem que Ensenyament ja va negar llavors, tot i que ara aposti per reforçar el servei d'intèrprets, tal i com exigien les famílies.

Gairebé 2.000 alumnes sords

Aquest curs 2016-2017, des de l’etapa infantil als estudis postobligatoris, hi ha un total de 1.939 alumnes amb aquesta discapacitat, dels quals 1.761 fan modalitat oral i 178, la bilingüe. Tots els estudiants amb discapacitat auditiva són atesos pels CREDA. En els ensenyaments obligatoris, quan es requereix suport intensiu específic per un alumne, es destina al propi centre una dotació extraordinària de mestre d’audició i llenguatge. Enguany hi ha 70 centres que disposen d’aquest recurs per a garantir l’atenció educativa dels alumnes amb aquest tipus de discapacitat.