El Departament d'Ensenyament ha aparat tres docents després d'haver comprovat que tenien sentències fermes per delictes sexuals. La notícia arriba poc després que es modifiqués l'article 13.5 de la Llei Orgànica de protecció jurídica del menor. Des d'aquest canvi les persones que treballen amb menors estan obligades a acreditar que no tenen antecedents d'abusos sexuals, assetjament o exhibicionisme, entre altres. Dels 90.000 mestres i professors catalans només 10 no van autoritzar al Departament a consultar els antecedents penals

Així ho ha explicat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, aquest dimarts en declaracions als mitjans després de la compareixença a la comissió d'Ensenyament. La consellera s'ha centrat en el cas del professor de Mollet del Vallès.

Ruiz ha concretat que el Departament va tenir coneixement de la sentència per abusos i pornografia infantil contra aquest docent el 2010, però que en no ser públic el registre de delictes sexuals no ho va poder comunicar a l'escola.

''El Departament va fer el que podia fer en aquell moment''

Segons ha explicat la secretària, Maria Jesús Mier, el Departament de l'època va descobrir-ho perquè un jutjat de Sant Feliu havia demanat a Ensenyament confirmar la condició de funcionari docent. El jutjat demanava si havia estat inhabilitat per la sentència que tenia d'anys anteriors a Saragossa. Va ser aleshores, que el Departament es va posar en contacte amb l'esmentat jutjat, que va confirmar que el docent havia complert una pena d'1 any i 6 mesos de presó, i 6 mesos més per un altre delicte.

Ruiz ha justificat que ''el Departament va fer el que podia fer en aquell moment''. La consellera ha explicat que quan es va presentar a les oposicions, no estava inhabilitat, i per tant, va poder entrar a la funció pública el 2008.

La setmana que ve Ruiz es reunirà amb el fiscal en cap de Catalunya per proposar que els jutges puguin dictar mesures cautelars en els casos de presumptes abusos sexuals a menors, ja que el Departament només pot apartar el presumpte pederasta durant tres mesos. I és que la consellera considera que malgrat l'aprovació de la llei de protecció del menor encara hi ha ''llacunes'' i el Departament es troba ''indefens'' i es veu obligat a allargar aquests tres mesos incomplint l'estatut del treballador públic.