Ensenyament reconeix que va «modificar» el pressupost per pagar el sou dels professors de la concertada

El Departament va "redistribuir" als centres mixtos 82 milions d'euros que inicialment anaven destinats a finançar escoles bressol entre el 2012 i el 2014 | Fonts de la conselleria de Meritxell Ruiz recorden que es va arribar a un acord amb les diputacions per garantir el pressupost de les llars d'infants | La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, considera que fer-se càrrec del finançament està "justificat"

Publicat el 14 de març de 2017 a les 11:06

La Generalitat va arribar a un acord amb les diputacions perquè aquests organismes financessin les escoles bressol. Foto: ACN


El Departament d'Ensenyament reconeix que va destinar 82 milions de les llars d'infants municipals a finançar les escoles concertades. El "reajust financer" es va produir entre els anys 2012 i 2014, quan l'ara diputada de Junts pel Sí Irene Rigau era consellera. Ara bé, fonts del Departament parlen d'una "modificació" del pressupost -i no d'un "desviament de fons", tal i com han apuntat alguns mitjans- i assenyalen que els diners es van utilitzar per pagar el sou dels professors. Des de la conselleria recorden que la llei d'educació de Catalunya obliga la Generalitat a abonar el salari dels docents que formen part de l'ensenyament públic català, independentment de si són o no treballadors públics.

El 2012 la Generalitat va deixar de rebre els 70 milions d'euros que l'Estat feia arribar anualment per contribuir a finançar la xarxa pública d'ensenyament. Aquesta situació va plantejar un problema de liquiditat al Departament i va obligar-lo a buscar noves vies de finançament, tal i com fonts de la conselleria han confirmat a NacióDigital. "La Generalitat va arribar a un acord amb les diputacions perquè financessin les llars d'infants de titularitat municipal i nosaltres poguéssim destinar aquests recursos a una altra partida", expliquen des del Departament de Meritxell Ruiz. Des de llavors, les quatre administracions es fan càrrec de subvencionar les escoles bressol de titularitat municipal.

Els diners que la Generalitat destinava a les llars d'infants -42 milions el curs 2012-2013 i 39 el 2013-2014- els va "redistribuir", en paraules del mateix Departament d'Ensenyament, a les escoles concertades per fer front al pagament dels sous dels professors. "El salari de la plantilla docent dels centres mixtos també l'hem de pagar nosaltres per llei", assenyalen des de la conselleria. "Vam fer el que la llei ens obligava a fer sense deixar descobertes les escoles bressol", subratllen les mateixes veus.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, recorda que la funció de les administracions provincials és "donar suport a la xarxa de municipis" i considera que el fet que ara ells s'hagin fet càrrec de finançar un servei municipal com el de les escoles bressol "està justificat". "Al cap i a la fi, al ciutadà no li interessa qui ho finança, sinó que el servei existeixi i que els recursos arribin", apunta Conesa en declaracions a aquest diari.

Els sindicats critiquen la gestió del Departament

El principal sindicat d'Ensenyament, USTEC, carrega contra Ensenyament per la gestió del finançament de les escoles bressol. El portaveu de l'entitat, Ramon Font, creu que la situació és conseqüència d'un pressupost "molt minvat" i assegura que la Generalitat hauria pogut pagar el sou dels professors de la concertada i continuar finançant les llars d'infants municipals si hagués demanat una ampliació de crèdit. "Però van preferir eixugar deute i retallar dèficit abans que pagar serveis públics, una actuació pròpia dels governs liberals", denuncia Font.

Tot i estar en desacord amb la decisió que va prendre el Departament, des d'USTEC descarten emprendre accions judicials contra la conselleria, tal i com han fet una trentena de petits ajuntaments, que van presentar una demanda per la via administrativa després que la Generalitat els retirés les ajudes per escolaritzar els alumnes d'entre 0 i 3 anys. Font creu que el cas "no té recorregut a nivell judicial perquè una modificació de partides està permesa per la llei", però insisteix que "cal denunciar les seves preferències polítiques" del Govern.