Entitats catalanes denuncien al Comitè Europeu de la Tortura vulneració de drets en les protestes del funcionariat

Asseguren, també davant del Síndic de Greuges, el servei d'Inspecció de Justícia i la Fiscalia que comprenen la preocupació per les condicions laborals, però critiquen els efectes sobre els reclusos

Publicat el 20 de març de 2024 a les 07:45
Una quinzena d'entitats en defensa dels drets humans, juristes i associacions de familiars de presos han denunciat davant diversos organismes que les protestes a les presons vulneren els drets dels interns. En concret, han presentat la queixa davant del Síndic de Greuges, el servei d'Inspecció del Departament de Justícia, la Fiscalia i el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura. Les organitzacions han assegurat que entenen la preocupació per les condicions de feina del funcionariat, però han afegit que les protestes que han protagonitzat estan privant els reclusos de sortir de les cel·les, acudir als serveis mèdics, gaudir de permisos, rebre visites, roba, diners o comunicar-se amb els seus lletrats, entre d'altres.
 

Més de 4.000 interns afectats

Al document han denunciat que no es pot travessar el "límit moral" d'usar les persones privades de llibertat "com a objecte de pressió" per fer reivindicacions laborals. Han afegit que tampoc es pot travessar el límit de la vulneració dels drets dels interns, amb mesures que, han alertat, poden implicar responsabilitats administratives. Entre aquestes, el fet que els presos no puguin sortir de les seves cel·les i acudir a les activitats programades, als serveis mèdics, gaudir dels permisos programats o reingressar als centres en el dia i l'hora previstos. S'han produït problemes també per rebre roba, diners, per assistir a judicis o per comunicar-se amb els seus lletrats o anar al servei d'orientació penitenciària.

A més a més, han apuntat que el fet que les informacions que han anat proporcionant des de Justícia hagin estat "contradites" pels sindicats de presons, ha provocat una "gran angoixa" entre els familiars. En aquest sentit, han asseverat que s'ha posat en evidencia la dificultat d'escrutini públic del que succeeix dins dels centres penitenciaris, a causa de l'"opacitat informativa".

Per tot plegat, han exigit a Justícia que investigui "amb urgència" els fets relacionats amb la mort de la cuinera a Mas d'Enric i tot el que ha passat des de llavors, esbrinant si han fallat els protocols de tractament o de seguretat. També volen que es depurin responsabilitats del funcionariat que hagi incorregut en l'incompliment dels deures propis de la funció penitenciària i que s'iniciïn converses entre les dues parts per resoldre el conflicte. Alhora, han demanat que, en cap cas, el conflicte suposi un retrocés en l'aposta de la conselleria per la línia rehabilitadora dels presos.

Entre els signants hi ha l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB), Irídia, IACTA Socio Jurídica, Alerta Solidària, OBSERVA-Associació pel monitoratge del sistema penal, Associació de Famílies de Presos de Catalunya, Justícia i Pau, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Organització Mundial contra la Tortura, entre d'altres. Les organitzacions han expressat, finalment, el condol a familiars i companys de feina de la treballadora morta per un intern al centre penitenciari de Mas d'Enric.