ENTREVISTA: Els jueus a Catalunya
"Surt el meu nom massa vegades. La meva dona està... Les repercussions que pugui tenir. Estem en un temps de... Escriu que "el secretari administratiu de la Comunitat ens ha concedit una entrevista". Ara, tu mateix.
(És un vellet fràgil, trencadís, de veu esquerdada, grans ulls i barret encasquetat. Te tota l'expressivitat d'un món que no se sap si s'ensorra o pot confiar, encara, en el Messies).
Com els jueus han arribat a restablir-se a Catalunya?
La comunitat de Barcelona va començar a existir a començaments de segle. Cap a 1914 hi havia jueus a Salònica, Turquia, Bulgària, etc. que estaven viatjant, per raons comercials., i que, quan va esclatar la guerra, no van poder tornar al seu país d'origen. On anirien? A l'Estat espanyol, que és un país neutral. I va ser el primer nucli que es va establir aquí, i que , després, amb onades successives posteriors, van acabar per constituir la comunitat actual. Després va venir la guerra dels sis dies, que va fer fugir els jueus del nord d'Àfrica, sobretot del Marroc que havia estat espanyol, i són els constitueixen el gruix actual: el 80% del total, uns 3.000 membres.
Al Principat no hi ha més que aquesta comunitat. A València n'hi ha uns cinquanta. Tenen un pis destinat al culte. A Alacant són més pocs i la majoria també vénen del nord d'Àfrica. Tampoc no tenen sinagoga.
A Ciutat de Mallorca em sembla que també n'hi ha...
No... Bé, són uns pocs anglesos vells que hi passen temporades. Constitueixen una comunitat que es diu "Comunitat Israelita de Palma de Mallorca". es reuneixen només els divendres a la nit, gairebé totes les setmanes, a l'Hotel Santa Anna. I allà tenen els llibres, la Torà, etc. I fan els serveis religiosos.
The Jewish Encyclopaedia afirmava que els "xuetes formaven part del poble jueu, però no pas de la religió...".
Bé, mira... El meu contacte amb els xuetes va ser un fracàs. Jo creia que tenen alguna cosa palpable, i els vaig dir: "Acompanyeu-me a veure la sinagoga". No tenen res de res, en absolut. Era una presumpció que havien nascut jueus, donat que havien estat marginats. Encara que eren cristians, estaven marginats. Els jueus degudament conversos al catolicisme estaven marginats pels catòlics vells, de soca-rel.
És cert que alguns xuetes van anar a Israel i s'ho van passar malament, perquè la vida d'Israel no és la de Ciutat de Mallorca. Mallorca és l'illa de la calma... ja ho farem... La gent és una mica calmosa: la vida gira a l'entorn del turisme i tot és relativament fàcil. Però quan van anar a Israel havien de començar per baix, treball dur, mal remunerat... al principi. (Després, vas a Israel i li preguntes a un: com va?". Et dirà: "Gràcies a Déu, tots bé, tots bé". Els que hi són de fa un temps tots estan ben situats. Ara: els que vénen de nou, no poden pretendre gaire, però de mica en mica van fent). I no van poder, i van tornar.
Tots?
Tots. Va ser un fracàs. Primer perquè ho van fer empesos per un capitost -o dos, o tres- d'allà de la comunitat xueta que se'ls va emportar sense tenir una autorització prèvia d'Israel. I això que, quan s'intenta una emigració així, Israel ho arregla: allotjament, treball, etc. etc. Perquè un fracàs és una mala nota, no?
I els xuetes no han intentat tirar endavant cap forma de comunitat?
No, no, La cosa està desfeta. Només és un record. Mira que és una illa que havia tingut bastant població hebrea, amb un moviment cultural intens: Abraham Cresques, el que feia cartografia, i tants d'altres. Mira, en el meu país, a Salònica, hi ha cognoms: Maimón -una família que estava emparentada amb nosaltres-, Forteza..., sí sí.
Diuen que en els últims deu anys han vingut molts jueus sudamericans a Catalunya...
Sí, però no venen per aquí. La majoria són agnòstics. Com que havien arribat a la High Class d'allà: advocats, metges, dentistes... no creien: "Això és una niciesa". Però quan han anat a Israel tampoc s'hi han adaptat. Han tornat a Barcelona i miren si poden retornar al seu país d'origen, ara que hi ha tranquil·litat. I han començat a anar-se'n-hi.
Quants en foren?
Més de mil.
O sigui, serien tres mil d'aquí i els mil i tants sud-americans o entre els tres mil ja hi són comptats?
No, no! Aquests no els comptem!. Jo em refereixo a la gent que s'inscriu a la comunitat, inscriu a la seva família, i paga la quota anual que és el que ens permet anar fent, perquè no tenim cap ajuda institucional. Nosaltres mateixos ho hem construït, amb els nostres diners, amb gent d'aquí, Amb temps, no s'ha pas fet en un dia!
Un adagi hebreu afirma que on hi ha tres jueus, hi ha quatre sinagogues. El neguit israelita es projecta en una diversitat gairebé impertinent i en una recerca inacabable. Entre els jueus d'aquí no podia ser altrament. La Comunitat de Barcelona segueix dos rituals: l'asquenasita i el sefardita, quina proporció segueix un o l'altre?
Actualment els asquenazim estan de baixa. Jo et diria que potser representen el quinze o el vint per cent, no n'hi ha més Perquè quan un asquenazi se'n va, o mor, no hi ha ningú que vingui a reemplaçar-lo. En canvi, els sefardim van i vénen. El que varia és l'origen. Abans predominaven els de Grècia, Turquia, l'Orient Pròxim -Beirut i tot això. Ara: aquests han desaparegut i han estat substituïts pels jueus del Marroc,. Avui dia, la immensa majoria de la comunitat està constituïda pels jueus del Marroc.
I respecte els corrents teològics: ortodoxos, conservadors, liberals, quina fora la seva incidència?
Tots els jueus del Marroc són religiosos. de liberals en quedarien alguns de grans. Potser els liberals foren un 30%. Hi ha una figura que comprenc: és conservador de família, però per la seva relació social, pels seus estudis, però per la seva relació social, pels seus estudis, és liberal i pren una via mitja: assisteix als serveis, pot ell mateix fer un servei... Saps el que vull dir Una dia que no hi ha el rabí, està malalt, és fora, no és cap problema per nosaltres. Un feligrès dels que estan asseguts puja al faristol. Gairebé la totalitat dels del Marroc saben conduir un servei religiós. Els altres, més o menys, més o menys. Perquè tot és llegit. L'has de llegir en el llibre. N'hi ha uns que donen el to adequat al que llegeixen -és una mica cantaire, de tipus andalús- i els altres que només saben de llegir el text hebreu com si fos un idioma estranger.
L'assimilació és el darrer perill pel judaisme. Actua com un genocidi silenciós, que sega incruentament individu a individu, però afecta a la col·lectivitat fent-la desaparèixer. Quina proporció de nens jueus seguirien estudis en l'escola de la Comunitat?
A l'escola tenim avui dia uns 110 alumnes. És un percentatge baix. No arriba al 15 o al 20% dels nens en edat escolar. Hi ha un inconvenient que és la ubicació. Els que viuen lluny escullen un col·legi més a prop de casa seva. Caldria que agafessin un medi de locomoció per arribar-hi.
Però això portar a que la judeïtat de les noves generacions s'esllangueixi...
Potser sí, potser sí...
I la majoria dels infants, fan bar mitzvah i bat mitzvah?
La majoria dels que vénen de famílies del Marroc fan bar mitzvah. Tots, gairebé. Els altres, els de famílies que són del Pròxim Orient, de Turquia, etc. sí que ho fan, però no amb l'espontaneïtat amb què aquests ho fan. Ho fan perquè està manat.
El bar mitzvah és una obligació per als nens i cada un l'ha de fer individualment. A 13 anys els nens s'han de posar les filactèries que assenyalen la majoria d'edat religiosa; aleshores en aquest acte el nen-home recita, en la tonalitat que sigui, el capítol de la Torah corresponent a la setmana que s'ha après de memòria. Per contra, la bat mitzvah és una cosa més aviat social i el celebren cinc o sis noies alhora, totes les que estan en edat de fer-ho i fan un àpat... però no està manat que es faci res de tipus religiós.
E. A. Massud
(La segona part d'aquesta entrevista es publica el dimarts 9 d'agost de 2016 a NacióDigitaL)
El Llamp, entrevista publicada el 13 de març de 1986.
