Barcelona llança un concurs internacional per transformar 17 parets mitgeres als 10 districtes i millorar així l'entorn urbà. L'objectiu és dotar de significat parets ara anònimes, sense cap protagonisme i assenyalades com a "lletges" per transformar-les amb propostes com ara fer-hi un jardí vertical. S'avaluaran idees que proposin millorar la qualitat urbana, l'habitabilitat dels habitatges, la sostenibilitat i la biodiversitat, segons han explicat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, i l'arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas. La crida, feta conjuntament amb la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), és el primer pas cap a la Capital Mundial de l'Arquitectura 2026 i forma part del llegat que l'esdeveniment deixarà a la ciutat.
El concurs d'idees el llancen el consistori i la Fundació Mies van der Rohe i és de caràcter internacional. La convocatòria està avalada per la UIA i seguint els criteris de la UNESCO. El concurs es dirigeix a arquitectes joves, de manera que un dels requisits serà que les propostes les presentin arquitectes titulats a qualsevol país del món i menors de 35 anys. Pel que fa al calendari, el període de presentació d'idees està obert des d'avui fins al 5 d'agost. El 25 de setembre s'anunciaran els guanyadors i guanyadores i, en total, el concurs conté una dotació de més de 50.000 euros en premis.
L'objectiu és que les mitgeres es puguin inaugurar a partir de la primavera del 2026 com a part del programa d'activitats de la Capital Mundial de l'Arquitectura. Segons ha explicat Buhigas, en altres ocasions les capitalitats porten implícit petites construccions o pavellons, mentre que la ciutat volia que el llegat fos una empremta de com l'arquitectura "transforma la vida de les persones". Per això, ha defensat que tot i que la transformació d'una mitgera pot semblar "menor" té un impacte en l'entorn urbà. La dotació per a la implementació de les 10 propostes seleccionades serà d'uns 5,3 milions d'euros i l'assumirà l'Ajuntament, amb l'excepció de les noves obertures, finestres i balconades, ja que com a béns particulars seran assumides al 50% per les propietats de cada habitatge.
"Punt de partida" per millorar l'entorn urbà
"Transformant les mitgeres podem aconseguir que la ciutat sigui més bonica, però també que estigui més preparada per afrontar l'emergència climàtica", ha dit Bonet, que ha citat com a exemple la instal·lació de plaques fotovoltaiques en aquestes parets. Segons Bonet, la filosofia darrere del concurs és millorar l'entorn urbà i la qualitat de l'espai públic, que també és "garantir la dignitat dels veïns" i construir una ciutat "més resilient" i "saludable" per a tothom. Fa 25 anys el consistori va crear el Pla de remodelació de parets mitgeres de la ciutat de Barcelona, que vol millorar i fer valdre els indrets on s'implementa. Tot i que no n'ha donat detalls, Bonet ha dit que el concurs és el "punt de partida" per transformar moltes més mitgeres a la ciutat.
Actualment, l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU), té comptabilitzades unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l'espai públic de la ciutat. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l'aspecte exterior de l'edifici que, a més a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors. Ara com ara, del total de mitgeres que hi ha a la ciutat, 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície. Són parets divisòries d'immobles que no desapareixeran, ja que segons el planejament vigent no seran tapades per altres edificis, i que alhora confronten amb espais públics, amb l'impacte visual que això suposa.
L'Ajuntament relativitza els desperfectes a la García Márquez
D'altra banda, i preguntada pels desperfectes a la Biblioteca García Márquez, Buhigas els ha relativitzat. Els edificis i projectes, ha comentat, tenen un període de carència "per coses que puguin passar", ja que els edificis són "vius", especialment si es treballa amb fusta. L'arquitecta en cap de la capital catalana ha evitat parlar de patologia, ja que és "una paraula massa estricta per a un edifici d'aquestes característiques". Segons ella, segurament la fusta és un material pel qual hi haurà ajustos o manteniments en molts edificis perquè a diferència de la pedra té "un component viu" i reacciona davant d'humitats, per exemple. Amb tot, ha assenyalat que en tots els edificis hi ha "un termini d'ajustos". I ha conclòs: "No li donaria més importància".
