Els casos de simulació de delictes detectats pels Mossos d'Esquadra s'han doblat en els darrers dos anys: el 2011, se'n van denunciar 719 i el 2013, 1.397. Aquest increment s'atribueix, entre altres factors, al context de crisi: "És obvi que es denunciaran més delictes falsos ara que en una situació de bonança perquè l'interès és purament econòmic". Així ho ha apuntat a l'ACN el sergent Dani Ruiz. Per la seva banda, les asseguradores han registrat que pren força el "defraudador ocasional", qui es troba "amb una determinada oportunitat" i decideix mentir. Tant Mossos com asseguradores avisen que tot engany té una "traçabilitat" -en comptes corrents, xarxes socials- que pot delatar la falsa víctima.

Els Mossos d'Esquadra van detenir l'abril passat a Girona un home que s'havia amputat dos dits de la mà per intentar cobrar fins a 122.000 euros d'indemnitzacions per accident domèstic de sis companyies d'assegurances que havia contractat. Un agent havia trobat dos trossos de dit i un tallant de carnisser en un parc de Montilivi que van fer saltar les alarmes d'un possible frau. Moviments sospitosos abans d'acudir a urgències i la contractació de sis pòlisses d'accidents amb asseguradores diferents han acabat enfrontant aquest veí de Girona a un delicte d'estafa.

Dimecres passat, els Mossos van detingut un veí de Rosselló (Segrià) de 46 anys que s'hauria autotallat la cama amb una serra radial el maig passat en una empresa de la qual havia estat acomiadat el dia abans. La policia va obrir una investigació i va comprovar que l'home havia contractat tres mesos abans dues assegurances que pagaven indemnitzacions d'entre 150.000 i 200.000 euros en casos d'amputació. A més, el detingut va arribar a cobrar de la mútua de l'empresa per accident laboral. Els Mossos el van detenir com a presumpte autor de tres estafes.

Les greus autolesions amb seqüeles permanents són casos extrems dels enganys amb què es troben les asseguradores, que han detectat com en els darrers anys han augmentat els casos de simulació de delictes, bàsicament robatoris amb violència i intimidació a la via pública o a la llar. El 2011, els Mossos van detectar un total de 719 casos de simulació de delicte; el 2012, 966 i el 2013, 1.397.

El sergent Dani Ruiz, del Grup Central d'Oficina d'Atenció al Ciutadà, Ruiz fa una "lectura positiva" de l'increment de casos detectats, perquè va lligat a les investigacions policials, i assenyala que és "primordial" per als Mossos lluitar contra la simulació de delictes, perquè la majoria els robatoris amb força incideixen en "la seguretat ciutadana" i "l'afectació psicològica en la ciutadania és més greu".

Ruiz destaca que la persona que es converteix en falsa víctima "no necessàriament" ha de trobar-se en una situació de vulnerabilitat social, sinó que la simulació sol respondre a "necessitats puntuals". Són persones, per exemple, que denuncien la sostracció d'un telèfon mòbil, una càmera de fotos, perquè tenen "una bona assegurança i pensen que en podran treure diners". Ruiz recorda casos de persones que havien dilapidat els estalvis en salons de joc i que provaven de simular un robatori per "cobrir-se a nivell personal i familiar".

Avisos a la falsa víctima abans de cometre un delicte

A les sales d'espera de les comissaries dels Mossos d'Esquadra, un cartell adverteix que simular un delicte i presentar una denúncia falsa són constitutius de delicte, tal com estableix el Codi Penal en els seus articles 456 i 457. Aquest és el primer avís que rep una persona que està a punt de fingir haver estat víctima d'un fet delictiu que mai ha patit; normalment robatoris amb intimidació a la via pública i robatoris amb força a la llar.

L'altra advertència, la rebrà pocs minuts després. Si l'instructor dels Mossos que està prenent declaració detecta incoherències en el relat i té la sospita que es troba davant una simulació de delicte, informarà la falsa víctima que és a punt de cometre un delicte i aquesta es podrà fer enrere i canviar la versió. En aquest cas, l'engany quedaria exempt de responsabilitat penal. Ara bé, si es prossegueix amb la mentida, els Mossos iniciaran una investigació que pot culminar amb una sentència judicial, antecedents i una multa de sis a dotze mesos.

"Massa coses li han passat a vostè en un mateix dia"

Les incoherències en les declaracions i els moviments dels comptes corrents o dels objectes suposadament sostrets són alguns dels elements que activen la sospita. També, les estranyes casualitats. Aquest és el cas de la persona que denuncia, per exemple, cinc estrebades en un any. "Estadísticament és sospitós", valora Ruiz. Quan, a la base de dades, hi consta que una mateixa persona ha estat víctima d'un delicte en diverses ocasions, els Mossos s'ho miren amb recel.

Ruiz també exposa a tall d'exemple el cas del denunciant que, quan portava en efectiu 10.000 euros "sense un motiu aparent, justament li han fet una estrebada o justament ha tingut un accident i, quan veus que la declaració trontolla, acabes dient: massa coses li han passat a vostè al mateix dia". Un cop s'ha presentat la denúncia, la unitat de la investigació de la comissaria pot iniciar el procés per comprovar la veracitat del delicte , buscant testimonis, registrant els moviments o demanant les gravacions de càmeres de seguretat.

Creix la figura del 'defraudador oportunista'

Segons un estudi d'ICEA (Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores i Fons de Pensions), les asseguradores van patir l'any passat un total de 151.995 intents de frau a l'Estat, un 2,4% més amb relació al 2012. Les companyies tenen grups especialitzats i sofisticats per detectar les mentides dels assegurats i cada vegada hi destinen més recursos. El frau que es va destapar el 2013 ascendeix a prop de 412 MEUR. Pel coordinador de polítiques contra el frau i director d'anàlisi i estudis d'UNESPA (Associació Empresarial de l'Assegurança), Miguel Ángel Vázquez, és una "prioritat" perquè el frau "comès per una persona no honrada, l'acaben pagant la resta d'assegurats i també és un factor de competitivitat per a les empreses".

Intentar enganyar una companyia per cobrar els diners de l'assegurança és una vella pràctica que ha vist, però, com creixia el pes del 'defraudador oportunista' en els darrers anys. Vázquez defineix aquest tipus de defraudador com aquell que "no pensa a defraudar" però que, en trobar-se "en una determinada situació o amb una determinada oportunitat", decideix cometre el frau.

Per Vázquez, l'augment del 'defraudador oportunista' ha significat, sobretot, l'increment de la simulació de delictes, bàsicament robatoris inexistents. "Voler cobrar l'assegurança multirisc a la llar és un clàssic que ara té una importància molt gran pel que fa al nombre de casos", ha destacat a l'ACN. També han incrementat els fraus en les assegurances personals, com d'accidents, de vida o de salut. "Invalideses o malalties que, en realitat, no ho són i, en casos molt exagerats, morts que tampoc ho són", assenyala Vázquez.

"Qualsevol frau té una traçabilitat"

Tant Ruiz com Vázquez no creuen que existeixi el "delicte simulat perfecte". "Si existís, és clar que nosaltres no ho sabríem", somriu Vázquez, que afegeix: "però qualsevol frau té una traçabilitat". "És molt difícil no deixar traces a la vida real, que no és la de les pel·lícules ni la de les sèries de televisió. I darrere d'aquestes traces hi ha personal expert i uns protocols molt ben definits", diu Vázquez.

"Sempre hi ha algun detall que pot revelar la mentida: la implicació d'una persona, la versió d'un testimoni, la gravació d'una càmera. No tot es pot controlar", afegeix Ruiz. Vázquez apunta que les asseguradores tenen a l'Estat "la mala fama d'antiquades" i "pot haver-hi gent que pensi que és fàcil d'enganyar-les". "És al contrari: les companyies d'assegurances estan altament tecnificades", aclareix.

Fotografies 'traïdores' on la víctima apareix amb els objectes sostrets

En aquest camp, l'entorn digital i de les xarxes socials s'ha erigit com un aliat diligent per detectar el frau. "Les noves tecnologies sempre tenen arestes que poden ser favorables als defraudadors, però són les companyies d'assegurances les que hi surten guanyant en el balanç general", sospesa Vázquez. Les fotografies publicades a les xarxes socials poden ser molt 'traïdores', amb persones que llueixen els objectes que els haurien sostret o que participen en una cursa atlètica poc després d'haver patit un accident.