Passades les primeres hores de l'escàndol per les converses filtrades entre el ministre de l'interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, sorgeixen dubtes sobre els delictes que es poden haver comès tant en el moment de la gravació com en el de la difusió d'aquestes. 

NacióDigital ha consultat a Laia Bonet, professora de Dret de la Comunicació a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. “Hi ha dos moments importants: un és el de la gravació i, l’altre, el de la difusió. És lícit gravar converses pròpies, encara que l’altra no ho sàpiga. El que no és lícit és que ho faci una tercera persona que no participa en les converses”. En el moment de la redacció d'aquest article, encara no sé sap qui ha fet la gravació. Per a Bonet, aquest seria un cas molt similar a l’enregistrament de la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i Victòria Álvarez al restaurant de la Camarga “en el sentit que les dues protagonistes negaven haver encarregat les gravacions”. 

En relació a si és legal que el diari Público hagi difós les gravacions, Bonet comenta que “el terreny ja és més espinós". "Sent un tema d'interès públic, com en aquest cas, caldrà veure si els afectats consideren que se'ls ha vulnerat el dret a la intimitat". En cas que es presentés una querella, "es ponderaria si és més rellevant l’interès públic per difondre la informació o la protecció del dret a la intimitat”, afegeix Bonet.

Sobre la possible destitució del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el Parlament de Catalunya ja ha iniciat el procés perquè així sigui, donat que si es considera que hi ha hagut incompliment de les seves obligacions, no cal una sentència.

La Llei de l’OAC, en el seu article 11, exposa els diferents motius pels quals pot ser destituït el cap d'aquest organisme. En aquest cas, el Parlament només podria iniciar un procediment per cessar a De Alfonso si es demostra una “negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec”. Aquest cessament hauria de ser proposat per la comissió d’Afers Institucionals i ho hauria d’acordar el Ple del Parlament per majoria de tres cinquenes parts. “Si no s’aconsegueix la majoria requerida", diu la Llei, "s’ha de fer una segona votació, en la mateixa sessió del Ple, en què el cessament requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la cambra”.