Saludar és un costum que pot ajudar a teixir vincles amb persones del nostre barri, del poble o, fins i tot, de l’edifici on vivim. Els catalans tenim moltes maneres per saludar quan arribem a la feina, entrem a casa o ens trobem algú a l’ascensor. En la llengua oral, però, hi ha moltes tendències i paraules que s'instauren sense que siguin genuïnes, és el cas d'una fórmula de salutació que s’ha estès molt i que cal evitar. Dir "bones!" ha tingut molt d'èxit entre els parlants, però segons apunta l’Optimot, no és acceptable en català.
Aquesta manera de saludar, com indica el Consorci per la Normalització Lingüística, és una forma que prové del castellà que no s'ha de fer servir si es vol parlar correctament. Es tracta d’un calc, una traducció de l’expressió castellana "buenas", que és una versió abreujada de "buenas tardes" o "buenas noches". En català, quan desitgem una bona jornada, utilitzem formes en singular com "bon dia" o "bona nit", però en cap cas diem “bons dies”.
La salutació "Bon dia" es pot fer servir sempre mentre el sol no s’hagi post i "bona nit" quan no hi ha llum solar i el dia acaba. També és molt habitual que la gent utilitzi la fórmula "bona tarda" durant les hores posteriors al migdia, una expressió que ha despertat debats filològics sobre la seva genuïnitat. L’Optimot ha plantejat moltes alternatives a la salutació "bones"que estan acceptades en català com "hola!", "ei!", "com va?", "com anem?", "què hi ha?", "què dius?" o "què fem?".