La victòria de Li és, en certa forma, una derrota per a la Xina, que seguia amb interès màxim aquestes eleccions i desitjava, sense dissimular, el triomf del Kuomintang. Aquest és l'enemic històric del maoisme -els derrotats per la revolució comunista el 1949 es van refugiar a l'illa i van construir-hi un nou estat xinès- però al capdavall Pequín ara hi coincideix en la defensa de la tesi que la Xina i l'illa formen part del mateix país. Per al règim de Xi Jinping, Taiwan és una peça essencial i no se la deixarà perdre, arribant a dir que l'elecció ho era també per triar "entre pau o guerra". Aquestes són algunes claus a tenir en compte sobre Taiwan.
[noticia]267460[/noticia]
La guerra, en campanya
La tensió geopolítica entre els EUA i la Xina ha anat en augment els darrers anys i té a l'estret de Taiwan, amb aquests 160 quilòmetres que separen la petita illa i la Xina Popular, un dels màxims focus de conflicte. Molts analistes havien advertit, abans de la invasió russa d'Ucraïna, que aquell era un dels punts més calents de l'escena internacional. El cert és que el fantasma d'un conflicte bèl·lic -ras i curt, una invasió xinesa- ha estat al mig del debat de la campanya. El Kuomintang ha advertit que el risc de guerra s'incrementaria en cas de triomf de Li. L'escalada de la tensió internacional, amb els focs encesos de Gaza i Ucraïna, no facilita la distensió al mar de la Xina.
Un mapa polític més complex del que sembla
El resultat de les eleccions no ha estat una victòria contundent de l'independentisme. Lai ha obtingut un 40% dels vots per un 33% del candidat del Kuomintang, Hou You-yi, i un 26% del Partit Popular (PPT) de l'alcalde de Taipei, Ko Wen-je, que juga la carta de la tercera via. Li serà president, però ha quedat en minoria al Parlament. Una dada gens irrellevant.
La identitat xinesa recula entre els joves
Per a un sector creixent de les noves generacions de taiwanesos, l'ideal de la reunificació forma part d'un passat cada cop més aliè. L'illa ja no és aquell país agrari, sense infraestructures, en què el 1949 va desembarcar un dictador xinès derrotat com el general Chiang. Un miracle econòmic que va fer que el país passés del predomini de l'arròs i el sucre a exportar tot tipus de béns de consum, i més tard a ser una potència tecnològica, com a líder en producció de xips després d'haver estat visionari en l'aposta per la tecnologia industrial. La població jove ha crescut en una societat puntera i amb llibertats. A Pequín, però, estan disposats a fer el que calgui per "recuperar" Taiwan.
Una victòria per a Washington
Les eleccions suposen una victòria per a uns Estats Units que darrerament ha de gestionar conflictes molt complexos que semblen moure's entre el mal i el pitjor. El vencedor DDP aposta per estrènyer l'aliança amb Washington. Però l'administració Biden sap que està sobre un barril de pólvora. Les estretes relacions amb Taipei no han fet que els EUA hagi abandonat la tesi d'"una sola Xina", i aquests dies, Joe Biden, alhora que ha felicitat el candidat guanyador, s'ha afanyat a dir que no contemplen reconèixer cap independència de l'illa. Una administració Trump al capdavant dels EUA suposaria de ben segur un increment de la tensió a la regió. [noticia]267145[/noticia]
Els moviments que pugui efectuar Xi
La reacció que pugui tenir Xi Jinping després que el "seu" candidat hagi perdut a Taiwan s'haurà de veure amb cert temps, més enllà d'algunes consignes donades per intentar influir en el resultat de les urnes. De moment, Pequín ha avisat Washington que la seva pressa a felicitar el guanyador "era un senyal erroni". Des del novembre passat, quan Biden i Xi Jinping es van trobar a San Francisco, totes dues diplomàcies van començar a assajar una certa distensió. Alguns observadors van interpretar la purga del dur Qin Gang a Exteriors i el retorn de l'històric Wang Yi com un intent de refer ponts a l'altre costat del Pacífic. Però això no es pot assegurar.Henry Kissinger, mort recentment als 100 anys, explica en les seves memòries que durant la històrica entrevista entre Mao i Nixon, el 1972, l'aleshores líder xinès va treure importància al tema taiwanès: "Són una colla de reaccionaris i sobre aquest tema podem esperar 100 anys". Però ja n'han passat 50 i no està gens clar que ara a Pequín estiguin disposats a esperar-ne 50 més.
