Però les campanes també tocaran per Europa. El 9 de juny hi ha eleccions al Parlament d'Estrasburg, on es decidirà molt més que la composició de l'Eurocambra, amb un possible gir a la dreta que tindrà impacte en el futur de la Unió Europea. Però hi ha més eleccions en marxa, de l'Índia a Mèxic, incloses algunes que no presenten la més mínima emoció, com les que està cuinant Vladimir Putin a Rússia. Aquestes són les eleccions democràtiques que poden tenir conseqüències de més llarg abast.
L'interrogant de Taiwan amb el "vot" de la Xina
L'any comença amb unes eleccions d'enorme transcendència, les que tindran lloc a l'illa de Taiwan el 13 de gener i que enfronten bàsicament dues alternatives: la de Lai Ching-te, del governant Partit Progressista Democràtic (DDP) i Hou Yu-ih, del Kuomintang. El resultat pot tenir impacte molt més enllà de l'estret que separa l'illa de la Xina. Tradicionalment, el conservador Kuomintang havia estat hegemònic i és l'hereu dels seguidors de Chiang Kai-shek, el dictador xinès que va fugir a Taiwan després del triomf de Mao el 1949. Des de l'illa, el Kuomintang sempre ha defensat ser la Xina legítima. Una postura que l'havia enfrontat a Pequín, però que ara el règim xinès de Xi Jinping veu amb simpatia, ja que admet ser part de la Xina. En canvi, les posicions del DDP són vistes amb hostilitat, ja que preconitza allunyar-se de la tesi d'"una Xina" i dona ales a l'ideal de la independència. Cal no oblidar que el nom oficial de Taiwan és República de la Xina. Un objectiu que per la Xina seria casus belli. Per això, Xi ha insistit darrerament en el caràcter "inevitable" de la reunificació, com subratlla el sinòleg Xulio Ríos. Des del Kuomintang han advertit del risc d'una guerra si el DDP es manté al poder. La posició de Taiwan, líder tecnològic global, s'ha convertit en un dels punts més calents del planeta en plena pugna entre la Xina i els EUA pel lideratge mundial.
Trump torna a Iowa
El 15 de gener comencen les eleccions primàries als EUA. Com és tradicional, serà a Iowa, que celebra caucus (assemblees locals de votants). Tota l'atenció està centrada en el Partit Republicà, amb totes les enquestes mostrant un potent Donald Trump, en campanya des del 2022, tot i que li planten cara un seguit de candidats. Els principals són Nikki Haley, la favorita de l'aparell del partit, una conservadora clàssica; l'ultraconservador governador de Florida, Ron DeSantis,i el centrista Chris Christie, sense opcions però que s'ha convertit en la veu dels Never Trump.[noticia]266676[/noticia]
L'expresident guanyarà a Iowa, però haurà d'imposar-se també davant dels jutges, ja que té un munt de causes obertes, en especial per l'atac dels seus partidaris al Congrés. El Tribunal Suprem de Colorado ha vetat la seva participació electoral, com també l'estat de Maine. Decisions que pot acabar dilucidant el Suprem dels EUA. Ara mateix, la principal incògnita no és tant el camí de Trump a la nominació republicana sinó la fragilitat que mostra l'actual president Joe Biden, que insisteix en la seva campanya de reelecció. Una decisió que és formalment compartida per l'elit del Partit Demòcrata però que genera molts temors. Biden té 81 anys i se li noten. Alhora, les transformacions produïdes en el panorama mediàtic, amb un paper cada cop més determinant de les xarxes socials, la crisi dels mitjans tradicionals i l'emergència d'un univers de digitals propers a l'extrema dreta estan generant un clima enrarit entorn l'elecció nord-americana.
Portugal: revalidar o afeblir més la socialdemocràcia
La dimissió del socialista António Costa arran d'un suposat cas de tràfic d'influències -que després s'ha desinflat als tribunals- va provocar la convocatòria de noves eleccions a Portugal. Tindran lloc el 10 de març i la batalla es preveu incerta entre el socialista Pedro Nuno Santos, exponent de l'ala esquerra del seu partit, i el conservador Luis Montenegro. Però caldrà estar atents als partits petits, especialment el "Vox portuguès", Chega, a qui alguns sondejos situen en tercera posició. Un gir a la dreta faria que la socialdemocràcia europea perdés un dels seus bastions, que actualment són Alemanya -on Olaf Scholz dirigeix una coalició en dificultats- i Espanya. [noticia]266939[/noticia]
Ucraïna, eleccions sota les bombes?
En teoria, Ucraïna hauria de celebrar eleccions presidencials el 31 de març, quan conclou el mandat de Volodímir Zelenski. Però en plena guerra -que sembla intensificar-se malgrat aparèixer menys a les portades- i quan Rússia ocupa prop d'un 20% del seu territori i s'ha produït un èxode demés de 6 milions d'ucraïnesos, les possibilitats d'una elecció són escasses. A més, mentre estigui vigent la llei marcial, les eleccions estan prohibides. Paradoxalment, sí que hi haurà eleccions a Rússia, del 15 al 17 de març. Però en aquest cas serà un procés viciat d'origen, sotmès al règim dictatorial de Vladimir Putin i amb una oposició controlada.
Índia, hinduisme conservador o retorn dels Gandhi
La democràcia més poblada de la Terra celebrarà eleccions aquesta primavera, que seran determinants per al futur del poderós primer ministre, Narendra Modi, del Bharatija Janata Party, el Partit Popular de l'Índia. De línia hinduista fonamentalista i fortament conservador, el BJP té un lligam estret amb el moviment Hindutva, radicalment antimusulmà, el que ha provocat greus conflictes entre les comunitats hindú i musulmana, especialment al Caixmir. Fins i tot ha plantejat un canvi de nom al país per passar a anomenar-lo Bharat, nom de l'Índia en la tradició hindi. Però Modi, de formes aparentment suaus, és popular i la seva gestió durant la pandèmia, com la situació econòmica, l'han desgastat poc, mentre que ha sabut encarnar el lideratge creixent del país a l'Àsia. A l'oposició l'alternativa és el Partit del Congrés, una formació que històricament va governar el país durant dècades i que representar una idea laica i suaument reformista de l'Índia. Rahul Gandhi, net de la carismàtica Indira Gandhi, és el seu candidat.
Juny: Europa tria camí
El 9 de juny vota la Unió Europea i la seva decisió incidirà de ple en el futur immediat d'un projecte comunitari que deixa al descobert les seves costures davant de cada conflicte internacional, com s'ha vist en la guerra a Gaza. El nou Parlament Europeu pot veure una suma factible del PPE (una suma no sempre monolítica de partits conservadors, democristians i de centre dreta) amb els dos grups situats a la dreta extrema. Són Identitat i Democràcia, que integra el Reagrupament Nacional de Marine le Pen i part dels xenòfobs nòrdics i holandesos, i els Conservadors i Reformistes Europeus, on hi ha els polonesos de Llei i Justícia, Fratelli d'Itàlia de la primera ministra Giorgia Meloni i Vox. Aquests tenen, amb Meloni i Kaczinski, experiència de govern i adopten un to més institucional que els fa ser vistos amb proximitat per l'ala dreta del PPE, que representa bé Manfred Weber.[noticia]266160[/noticia]
Però la pretensió del suposat eix Weber-ala dura del PPE-extrema dreta és conquerir la Comissió Europea. Un objectiu que no serà gens fàcil, ja que són finalment els estats els qui acaben consensuant el nom del seu president. Actualment, és l'alemanya Ursula von der Leyen, una democristiana que té el suport d'Alemanya i França. Si les urnes aconsegueixen mobilitzar la societat europea, la UE pot continuar sent un mur contra l'extrema dreta global.
