Zeshan M. estava caminant pel Passeig de Sant Joan de Barcelona i li va fer una foto a un amic que l'acompanyava. Era maig del 2013 i, de cop, un agent de la Policia Nacional espanyola se li va acostar per identificar-lo, és a dir, demanar-li la documentació. "Em va dir que a un alemany no l'identificaria", recorda encara avui. "Li vaig preguntar si era pel color de la meva pell i em va dir que sí", explica a NacióDigital. Ell, veí de Santa Coloma de Gramenet d'origen pakistanès, aleshores amb 21 anys, va seguir qüestionant l'actuació policial i va acabar detingut després que l'agent li clavés una bufetada. 

Aquest va ser el detonant de la seva lluita judicial contra les identificacions per motius racistes. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg s'ha convertit en la seva última oportunitat per acabar amb aquestes accions policials a l'estat espanyol després que el Tribunal Constitucional (TC) el considerés "no rellevant". "Que aparegui un Policia Nacional i digui que et pot identificar pel color de la pell s'ha d'aturar", defensa.

Una de les seves advocades i membre de la Open Society Justice Initiative, Mercedes Melón, assegura a aquest diari que se sent "profundament decebuda" per la resolució del TC del passat 3 de novembre. "La meva esperança era arribar a canviar la jurisprudència espanyola i acabar amb les identificacions per 'perfil ètnic'", lamenta. El màxim intèrpret de la Constitució espanyola ni tan sols va valorar el fons de l'assumpte del cas d'en Zeshan, malgrat que afecta directament diversos drets fonamentals, principalment el d'igualtat i no discriminació. "Amb tres línies n'ha tingut prou, ha considerat que no té 'transcendència constitucional'", critica. Les identificacions racistes segueixen avalades legalment a Espanya.

"Això s'ha d'aturar"

El mateix dia que va ser detingut, en Zeshan va denunciar els fets a dues comissaries dels Mossos d'Esquadra, però no li van prestar atenció. L'endemà va anar a la Ciutat de la Justícia a posar la denúncia davant del jutjat de guàrdia. "No és just sentir-se com un ciutadà més, portar tota a vida vivint a un país i que que aparegui un policia i digui que et pot identificar pel color de la pell... això s'ha d'aturar", declara. "Des del primer moment va tenir molt clar que havia de cercar justícia al seu cas", assegura la seva advocada. "De seguida es va posar en contacte amb SOS Racisme i es va convertir en un activista més", afegeix Melón.

L'entitat catalana va portar la seva denúncia contra la detenció mentre que Open Society Justice Initiative va iniciar el procés per acabar amb les identificacions racistes amb un recurs administratiu al ministeri de l'Interior. El van desestimar i van tornar a recórrer, aquest cop davant del tribunal contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional espanyola. "Durant aquell judici, l'advocat de l'Estat va defensar la legalitat de les identificacions per 'perfil ètnic' perquè els espanyols són 'mediterranis, celtibers, ibers', una argumentació que em va semblar quasi franquista", denuncia Melón.

Per a la lletrada, l'ús del "perfil ètnic" per fer identificacions, no només és il·legal "tenint en compte els drets humans", sinó que és "ineficaç". Així ho alerta la Plataforma per la Gestió Policial de la Diversitat en un informe on també recorda que aquestes actuacions policials poden produir una pèrdua de confiança de la ciutadania. A més a més, insisteix que pot obrir la porta a més violacions de drets humans com les deportacions o els internaments en centres d'estrangers (CIE). "És humiliant i no només per a una sola persona, sinó que estigmatitza un poble sencer", manifesta.

L'estàndard internacional

Ara el TC ha perdut l'oportunitat de posar l'estat espanyol al nivell dels estàndards internacionals. En aquest sentit, l'advocada recorda que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) fa anys que va reclamar a l'estat espanyol que acabi amb les identificacions racistes. Va ser arran del cas de Rosalind Williams, una dona de nacionalitat espanyola i nascuda als Estats Units, que va denunciar una identificació d'aquest tipus el 1992, el mateix any que va néixer en Zeshan. El 2001, el TC va respondre a Williams que l'aparença física o racial podia justificar una identificació policial en el marc del control migratori perquè "allò normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques".

El 2009, l'ONU es va pronunciar sobre el cas afirmant que "les característiques físiques o ètniques de les persones no han de considerar-se com indicatius de la seva possible situació legal al país" i que les identificacions per perfil ètnic són discriminatòries i il·legals. L'estat espanyol, però, encara no ha pres mesures per evitar aquestes pràctiques. El TEDH, amb una "jurisprudència molt clara" contra les identificacions racistes podria capgirar aquesta situació d'acord amb la normativa europea i acabar amb una manifestació del "racisme institucional" de l'estat espanyol.

"Joc de poder per separar els pobles"

Mentrestant, el Zeshan comenta que aquesta mateixa setmana la policia el va tornar a identificar. "Anava de Solsona a Santa Coloma de Gramenet amb el cotxe dimecres al migdia amb uns amics i vam veure un control policial. No paraven gairebé a ningú i jo vaig dir: 'Ja veureu com a nosaltres ens paren'". I així va ser. En la seva opinió, tot plegat "és un joc del poder per separar els pobles". El que està clar és que no els uneix.