La Comissió Europea (CE) proposarà als 27 reduir "almenys" un 90% les emissions netes de gasos amb efecte d'hivernacle el 2040. Aquesta és la idea que es desprèn de l'esborrany del pla al qual ha tingut accés El País i que en principi l'executiu aprovarà aquest dimarts. Cal destacar, però, que aquest 90% és respecte dels nivells de 1990. Una xifra que es considera la via més eficaç per arribar a la neutralitat climàtica el 2050, un objectiu ja fixat, i la més realista per limitar l'augment de la temperatura a menys de dos graus.

[noticiadiari]2/267245[/noticiadiari]
D'altra banda, també és important que siguin emissions netes perquè d'aquesta manera Brussel·les obre la porta a compensar els gasos que s'emeten a través, per exemple, d'embornals com els boscos. L'objectiu de la Unió Europea (UE) amb el pla és reduir la dependència dels combustibles fòssils -que, a més a més, s'han d'importar- i continuar liderant la transició verda a escala global.

No obstant això, la proposta de Brussel·les arriba justament en un moment en què els recels cap a les polítiques mediambientals creixen i els populismes fan servir les regulacions actuals i futures per atacar la UE. Crítiques a les quals més recentment s'hi han sumat també els pagesos. Tot plegat, s'emmarca en un clima electoral, ja que el pròxim mes de juny hi ha les eleccions europees a l'horitzó i el Partit Popular Europeu (PPE) pressiona per fer una pausa en aquesta mena de decisions perquè l'extrema dreta no es mengi el seu tros de pastís, és a dir, d'electorat. De fet, la mateixa presidenta de la CE, Ursula von der Leyen (del PPE) ha reduït els seus objectius veient la pressió que exerceix la seva formació.

En aquest sentit, l'objectiu d'"almenys" un 90% encara pot patir algun canvi en les 24 hores que falten fins al debat al Col·legi de Comissaris d'aquest dimarts. En concret, segons fonts comunitàries consultades pel diari de Prisa, el que podria caure és, precisament, aquest "almenys" i que la xifra sigui rodona de 90%. 

“És l'opció objectiu que s'espera que tingui l'impacte més gran en la reducció de les emissions globals i en l'augment de les perspectives de mantenir un escalfament en 1,5 graus Celsius a l'abast de la mà, amb l'objectiu de limitar les pertorbacions en totes les economies, inclòs el risc d'aconseguir punts d'inflexió climàtics irreversibles”, diu un dels esborranys, fet pels equips que lideren Maros Sefcovic, comissari per al Pacte Verd, i Wopke Hoekstra, responsable de l'àrea de Clima.

A banda d'aquest objectiu, a Europa també es plantegen fer un desplegament més ràpid de tecnologies baixes en carboni, com la producció d'hidrogen per electròlisi, la mateixa captura del carboni, la remoció industrial de l'element entre 2031 i 2040 i la implantació de reactors nuclears en cinc anys. Brussel·les ha justificat el seu pla al·legant que si s'arribés a l'objectiu del 90%, les morts prematures anuals relacionades amb la contaminació de l'aire passarien de 466.000 el 2015 a 196.000 el 2040 i es reduirien els costos sanitaris relacionats en un bilió d'euros l'any.

Per contra, la inacció conduiria a costos molt més elevats i encara creixents els pròxims anys, no només pel que fa a les pèrdues de producció, sinó en vides perdudes i empitjorament de les condicions de vida. A més a més, la proposta subratlla els beneficis de continuar avançant en la transformació de l'economia europea. S'estima, per exemple, que el cost d'importar els combustibles fòssils passaria de representar el 2,3% del PIB comunitari actual a l'1,4% l'any 2040.

Sigui com sigui, qui tindrà l'última paraula serà el govern comunitari que sorgeixi de les eleccions europees. Ell serà qui haurà de presentar un projecte de regulació que haurà de negociar amb els governs dels 27 i el parlament.

[impacte]