Europa atura de manera parcial les importacions de petroli rus

Els líders dels 27 estats membres de la Unió Europea han arribat aquest dilluns a un acord sobre l'embargament del petroli rus, tot i que el consens final dista de la proposta inicial que va fer la Comissió Europea a principis de maig. Tal com ha anunciat el president del Consell, Charles Michel, el club comunitari ha acordat posar fi a les importacions de cru rus que arriba per via marítima abans del 2023, el que representa dues terceres parts del petroli que la UE importa de Rússia. Per ara, doncs, queda exempt de les sancions el petroli rus procedent d'oleoductes, que representa el 33% restant. La mesura vol donar marge de maniobra a països com Hongria, sense accés directe al mar i amb oleoductes com a única via d'entrada de cru.

Segons han detallat fonts diplomàtiques, els estats han acordat donar-se un període d'entre sis i vuit mesos per aturar les importacions de petroli rus per via marítima. No obstant això, per posar fi a les importacions per oleoducte no s'ha fixat cap termini. Malgrat l'excepció acordada aquest dilluns, països com Alemanya mantenen el seu compromís d'abandonar completament la dependència del petroli rus en els pròxims mesos, independentment de la seva via d'entrada.

Tot i que la contundència de les sancions sobre el cru rus és menor que la desitjada per la CE, Charles Michelle valora positivament l'acord i subratlla que la mesura "ataca una gran font de finançament de la maquinària bèl·lica" de Rússia. "La pressió perquè Rússia posi fi a la guerra és màxima", ha escrit en un missatge a través de les xarxes.

A banda de les sancions relacionades amb el petroli rus, els líders de la UE també han acordat desconnectar el banc més gran de Rússia –l'entitat Sberbank- del sistema de pagaments internacional Swift, prohibir les transmissions a Europea de tres emissores públiques i sancionar els individus responsables de crims de guerra.

Una mostra "d'unitat"
En la roda de premsa posterior a la primera jornada de la cimera, Michel ha volgut posar de manifest que l'aprovació d'aquest nou paquet de sancions –el sisè des que ha començat la guerra d'Ucraïna- demostra "la unitat i la fermesa" dels estats membres per "defensar els valors" comunitaris.

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat de "molt important" el cop que suposa aquest compromís per a l'economia russa i ha fet palès el compromís que té la UE amb Ucraïna. En aquest sentit, ha recordat que Brussel·les posarà en marxa un paquet d'ajudes financeres per 9.000 milions d'euros i que, alhora, prepara un pla per reconstruir el país després de la guerra.

Rússia tanca l'aixeta del gas als Països Baixos i Dinamarca perquè no paguen en rubles
Per altra banda, Rússia ha tancat l'aixeta del gas als Països Baixos i Dinamarca, en ple debat entre els diferents estats de la Unió Europea sobre quina és la fórmula més encertada per impulsar un nou paquet de sancions contra el règim de Vladímir Putin. En dos comunicats emesos aquest dilluns, els principals proveïdors de cada país –GasTerra els Països Baixos i Orsted a Dinamarca- han indicat que aquesta decisió respon a la negativa per part d'ambdues companyies de pagar el gas procedent de Rússia en rubles.

Malgrat l'anunci, les dues empreses asseguren que el subministrament està assegurat gràcies a acords que han signat amb altres clients. A banda dels Països Baixos i Dinamarca, Rússia també manté tallat el subministrament a Finlàndia, Polònia i Bulgària.