Finalment, el Papa va desmentir les pitjors especulacions i després de dormir tres nits al Gemelli de Roma, va reaparèixer pletòric i somrient. "Continuo viu", va dir, en una frase que potser anava dirigida a sectors de l'Església. Això sí, amb els mateixos problemes de mobilitat dels darrers temps. Ho ha fet, alhora, amb la voluntat de deixar algunes coses clares dins de l'Església. Això és el que està passant a Roma.
Opacitat i contradiccions
L'anunci que Francesc seria ingressat al Gemelli va sorprendre i també va preocupar. Perquè va anar acompanyada de l'opacitat i les contradiccions pròpies de la Santa Seu quan es tracta d'informar de la salut dels papes. En un primer moment, el 29 de març, el Vaticà va assegurar que es tractava d'un fet rutinari. Una aproximació falsa, ja que immediatament es va anul·lar l'agenda del pontífex. La veritat era que Francesc va patir una bronquitis acusada i, evidentment, inesperada. Com sol succeir en aquests casos, voler ocultar la veritat només va servir per fer créixer l'alarma. [noticia]254744[/noticia]
La Setmana Santa, una prova d'esforç
Per Francesc, el que li ha passat el posava davant un moment perillós: just davant de Setmana Santa, quan l'agenda del Papa és més intensa i la seva paraula guanya en significat, dins i de cara enfora de l'Església. Si el Papa no hagués pogut presidir els oficis aquests dies, per força la seva autoritat s'hauria ressentit i els rumors d'un final de pontificat s'haurien estès. Un tipus de maledicències que irrita profundament Francesc. Els moments més intensos de la Setmana Santa per un Papa són la Missa Crismal (quan es beneeixen els sants olis), la cerimònia de rentar els peus, el Via Crucis de Divendres Sant al Coliseum -que finalment no va presidir- i la Missa de Resurrecció de Diumenge Sant, amb la posterior benedicció urbi et orbi. Francesc les presidirà totes i d'aquesta manera calla part de les maledicències sobre un pontificat esgotat.
Un discurs molt polític
Aquest dijous, a la Missa Crismal, Francesc es va despenjar amb una homilia molt política, entesa dins dels paràmetres de l'Església. Al Papa se li va entendre tot. Parlant de la necessitat de preservar la "fragància de l'Esperit Sant", es va referir a les fractures internes a l'Església, reclamant posar fi a les "hipocresies clericals" i invocant "l'harmonia" dins del catolicisme. El Papa va assegurar que "es peca contra l'Esperit quan ens convertim en elements de divisió" i "no s'ha d'embrutar la unció de l'Esperit amb la desunió i les polaritzacions". En un missatge molt significatiu, va clamar explícitament contra les posicions conservadores al referir-se a la necessitat d'evitar la "nostàlgia del passat". [noticia]250991[/noticia]
