[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El govern de Pedro Sánchez no és tan eficaç com caldria en la gestió malgrat que ha pogut governar tota la legislatura amb els suports parlamentaris necessaris per tirar endavant els pressupostos, els estats d'alarma i altres projectes rellevants. Això crea polèmiques polítiques i, quan aquestes no es resolen ràpidament i són molt gràfiques, acaben en dimissions o cessaments. És el que ha passat amb els trens de Renfe que no cabien als túnels i que havien de renovar la flota de la companyia a Cantàbria i Astúries. El ministeri de Transports va apuntar ràpidament cap a l'operadora, que és una empresa pública. Però la ministra no n'ha tingut prou amb el cap del seu president, el català Isaías Táboas, un dels homes forts del PSC a la segona línia del govern espanyol, i també ha forçat la renúncia de la seva número dos, la secretària d'Estat de Transports, Isabel Pardo de Vera.

La baixa de Táboas és sensible. Renfe és una de les principals empreses públiques estatals i la seva gestió està qüestionada per la mala qualitat del servei. Les queixes amb la xarxa de Rodalies a Catalunya, de la que se'n demana el traspàs íntegre, són constants. En el mal funcionament hi té a veure Renfe com a operadora, Adif com a gestora de la infraestructura i també la Generalitat, que va assumir la gestió parcial del servei, però que no ha estat capaç de millorar-ne les condicions i avançar en la transferència. El gran mal és el poc nivell d'execució pressupostària en el manteniment, que el govern espanyol atribueix a la manca de projectes i a les dificultats per dur a terme obra pública. 

Táboas va ser secretari del Govern en la legislatura de José Montilla com a president i té experiència en la gestió tant a Renfe com al ministeri que dirigeix una altra catalana, l'exalcaldessa de Gavà Raquel Sánchez. És probable que ell, com també Pardo de Vera, no fossin conscients de la barrabassada amb els trens d'Astúries i Cantàbria, però en política cal assumir responsabilitats, també quan s'equivoquen o són ineficaços els teus subordinats. I és el que s'ha fet al més alt nivell. 

No és el primer cop que al govern de Sánchez hi ha ajustaments interns per mala gestió. Va passar fa uns mesos al ministeri d'Indústria, on les dificultats per tirar endavant els fons europeus pel cotxe elèctric van implicar el cessament de diversos alts càrrecs. Un d'ells era el català Raül Blanco, que va ser degradat en l'estructura del ministeri. Ara, a aquest dirigent del PSC, un altre dels peons del socialisme català a Madrid, se li confia la direcció de Renfe. Una segona oportunitat només dos mesos després que posa en qüestió el relat d'exemplaritat i exigència que volia donar Pedro Sánchez amb els cessaments. Cal esperar, però, que sigui diligent en la resolució dels problemes, no només a la cornisa del Cantàbric. 
 

---

Avui no et perdis

» El català Raül Blanco, nou president de Renfe malgrat ser destituït d'Indústria.

» La veu de Nació: «L'ANC, política o fe»; per Pep Martí.

» Existeix l'extrema dreta independentista?; per Lluís Girona.

» Opinió: «Tornar a la construcció nacional a les municipals»; per Arnau Rius.

» Herrero confessa al TSJC: reconeix el fraccionament de contractes i diu que Borràs ho sabia; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Opinió: «Feu‑los classe en català»; per Jordi Borràs.

» Les peticions validades del bo jove de lloguer sobrepassen la partida prevista per la Generalitat; per David Cobo.

» La T‑Jove s'amplia fins als 30 anys amb preu únic: consulta quan i com; per Lluís Girona.

» Opinió: «La vida entre pandèmies»; per Marina Geli.

» L'ACA podria declarar l'excepcionalitat per sequera a inicis de primavera; per Arnau Urgell.

» Opinió: «Ucraïna, Palestina i 20 anys del «No a la Guerra»»; per Jordi Mir.

» Els límits de la tecnologia: «El sèxting segur no existeix, perquè el risc sempre hi és»; per Marc Riera.
 

---

 El passadís

El nomenament de nou bisbe de Girona és la gran incògnita a l'Església catalana. La seu episcopal està vacant des de la mort de Francesc Pardo, el 31 de març passat. Ja ha passat gairebé un any i, de moment, només hi ha rumors sobre aquest bàcul sense titular. Les forces vives de la diòcesi gironina no amaguen la seva estranyesa per com s'allarga el procés de relleu. S'ha dit que una terna de candidats va haver de ser retirada quan un dels integrants es va fer enrere. També s'ha parlat de discrepàncies entre el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, i el nunci del Papa a Madrid, el filipí Bernardino Auza, dues persones de caràcter fort. Hi ha qui apunta com a candidats alguns dels bisbes auxiliars de Barcelona com podrien ser Sergi Gordo o Javier Vilanova, de perfil discret i obedients a Omella. Però Girona no és l'únic bisbat que espera renovació. A Sant Feliu de Llobregat, el valencià Agustí Cortés ja va complir els 75 anys —l'edat en la que tots els bisbes posen el càrrec en mans del Papa— l'octubre passat i la seva salut ha donat alguns avisos.  

Vist i llegit

El debat sobre com tractem els mitjans a l'extrema dreta, dugui la bandera que dugui i doni l'audiència que doni, és ben pertinent, més encara ara que s'apropen municipals i provaran de treure el cap Vox, el Front Nacional de Catalunya o formacions xenòfobes locals. Avui dediquem un ampli reportatge a la incipient extrema dreta independentista que prova de pescar en el descontentament sobiranista i a les seves similituds amb el programa polític de Vox i altres grups europeus. Expliquem també quina és la norma de Nació: no amplificar discursos d'odi entrevistant-los o recollint les seves opinions i fer-nos només ressò de fets rellevants. Cada mitjà, però, té el seu criteri i no n'hi ha un d'efectiu al 100% un cop partits d'aquesta mena són a les institucions.

Ahir l'assumpte va generar controvèrsia a El Món a Rac1 que dirigeix Jordi Basté. Pablo Iglesias, molt crític amb la Sexta, va acusar davant de Jordi Évole, que el diumenge va entrevistar a la penedida Macarena Olona, a la cadena d'amplificar-ne el discurs i ser responsable del seu ascens. El periodista es va defensar argumentant que la clau era rebatre'n de forma automàtica les afirmacions, com va fer ell quan la va posar en contradicció per condemnar el cop contra Lula però no el de Franco. Évole, en alguns moments molt incòmode, també va recordar a l'exdirector del FAQS Tian Riba que el programa de TV3 havia convidat dirigents de Vox quan encara eren extraparlamentaris donant-los notorietat. Ho podeu recuperar aquí.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1919 es va iniciar a Barcelona la vaga de la Canadenca, el moviment de protesta obrera pacífic més important de la primera part del segle XX a casa nostra. Els vaguistes van aconseguir una concessió que ha marcat la història moderna: la jornada de vuit hores. La vaga s'explica en aquest vídeo de La Vanguardia. El detonant es va produir a l'antiga FECSA quan l'empresa va introduir canvis en les condicions de treball, els treballadors es van assessorar sindicalment a la CNT i vuit d'ells van ser acomiadats. Es va convocar una vaga de braços caiguts que es va saldar amb altres 140 acomiadaments. La protesta es va estendre i va deixar Barcelona a les fosques, sense diaris ni tramvies. El 17 d'abril es va arribar a un acord que, entre d'altres, incloïa alliberar empresonats, readmetre vaguistes, pagar la meitat de dies de vaga i la jornada de vuit hores. Aquest "Altres Barcelones" de Dani Cortijo ho va recordar.

 L'aniversari

Un 21 de febrer de 1955 va nàixer a Vilanova i la Geltrú l'economista, polític i directiu Josep Piqué i Camps. Fill del darrer alcalde franquista de la ciutat, de jove va militar a Bandera Roja i el PSUC i més tard va ser director general d'Indústria als governs Pujol. El 1996, quan era president d'Ercros i membre de la junta del Cercle d'Economia, José María Aznar, que havia pactat amb CiU, el va incorporar com a ministre d'Indústria. Va ser-ho també d'Exteriors i portaveu del govern en la segona legislatura. Finalment, es va afiliar al PP i va intentar un "gir catalanista" que no va reeixir. Va ser cap de llista al Parlament el 2003 i el 2006. El 2007 deixa la direcció del partit enfrontat a Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. Piqué té posicions més moderades que el seu partit, però no ha volgut alimentar terceres vies de cap mena. Fa uns mesos el vam entrevistar sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna, que aquesta setmana fa un any que dura.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l