Les seixanta famílies de Mataró que viuen en pisos de la Sareb i que es troben en risc de desnonaments en massa, tal com va explicar NacióDigital aquest diumenge, han anat un pas més enllà per denunciar complicacions per part de l'Ajuntament de Mataró en l'accés a un dret bàsic: l'aigua. Segons han exposat en una roda de premsa organitzada pel Sindicat d'Habitatge de Mataró, el consistori té un protocol propi que afegeix un tràmit no reclamat per la llei catalana de pobresa energètica (24/2015) i que dificulta l'accés als comptadors socials d'aigua a les famílies vulnerables que viuen ocupant. Segons han denunciat en un comunicat els afectats, de fet, aquest tràmit introduït de manera particular per l'ajuntament mataroní "està negant l'aigua" a persones en situació d'exclusió residencial. I el sindicat que ho denuncia compta amb casos de diverses unitats familiars en aquesta situació.
La protesta d'aquestes famílies fa referència a l'accés a comptadors socials d'aigua. Una fórmula que es va desenvolupar en el Parlament català per assegurar que, tot i que es visqués ocupant, les famílies en situació de vulnerabilitat tinguessin accés a l'aigua corrent a casa. Des de llavors, s'han instal·lat almenys 914 comptadors d'urgència a 27 municipis per garantir l'accés a l'aigua, en aquests casos.
Tanmateix, l'Ajuntament de Mataró té un protocol propi, signat amb l'empresa municipal Aigües de Mataró, en què s'estipula un pas afegit. Normalment, el que es requereix és que els serveis socials de l'ajuntament confirmin la situació d'exclusió residencial de la família, es faci arribar aquest certificat a la companyia d'aigües i, finalment, s'instal·li el comptador. En el cas de la capital del Maresme, però, s'introdueix el requisit que el propietari del pis ocupat (si és una entitat financera) no desautoritzi la col·locació d'aquest comptador social d'aigua. "En els casos en què la propietat nega l'autorització, no es contracta", resol el document signat el 2016 per la regidora de Benestar Social, Convivència i Política Social d'Habitatge, Isabel Martínez, i el president d'Aigües de Mataró, Manuel Mas.
[noticiadiari]2/240156[noticiadiari]
El redactat del protocol, però, deixa dubtes i fonts del Sindicat d'Habitatge de Mataró ho matisen. Segons l'experiència dels afectats, el que acaba passant és que l'ajuntament contacta els titulars de l'immoble abans de fer la col·locació del comptador i esperen un mes al seu posicionament. Això, acaba fent que els talls d'aigua municipals es perpetuïn. "Està passant amb moltíssimes famílies perquè la propietat diu que no", asseguren des de la plataforma veïnal, que també remarca que no només es circumscriu a entitats financeres sinó també a altres tipus de propietaris.
Fragment del protocol entre l'Ajuntament de Mataró i Aigües de Mataró
La mateixa representant de l'APE defensa que aquest mecanisme de protecció social no és una intromissió al dret a la propietat, que no es veu afectat, i no canvia la situació jurídica de la família a l'habitatge. "No legitima l'ocupació en seu judicial ni res per l'estil", recorda. En canvi, el que destaca és que sí que té un efecte facilitador a l'hora de millorar la convivència amb el veïnat, ja que "desincentiva les connexions irregulars, evita fugues" i, a més, "no fa perdre diners a la companyia d'aigües".
Tot plegat ha fet que les famílies afectades reclamin que s'acabi la implementació del protocol mataroní. El consistori, però, contactat per NacióDigital, no s'ha posicionat sobre el funcionament d'aquest mecanisme ni sobre si es plantegen modificar-lo.
