El rei Felip VI ha instat aquest dilluns als nous jutges que es guanyin la confiança dels ciutadans amb una conducta ètica i honorable en la seva feina diària. Així, com a pilars de l'estat de dret, creu que els jutges i magistrats han de merèixer respecte, que s'han de guanyar amb la seva independència en les resolucions. En l'acte d'entrega de despatxos judicials als alumnes de la nova promoció de l'Escola Judicial, el monarca ha condemnat també l'atemptat terrorista de Niça.

A diferència d'altres anys, el discurs del rei ha tingut poques referències polítiques i s'ha centrat en destacar la importància del paper dels jutges en l'estat de dret i la democràcia. Així, creu que ha de ser la seva feina diària la que atorgui als jutges la confiança, respecte, l'estima i l'autoritat per part de la ciutadania, feina diària que han de fer amb "rigor, estudi permanent, independència -tant individual com col·lectiva- i honorabilitat". Així, els ha demanat que tinguin un "comportament i una conducta ètiques".

Per la seva banda, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha instat els nous jutges a tenir virtuts com la integritat, la prudència, la diligència, la cortesia o la transparència alhora de comunicar la seva feina a la societat. Així, els ha demanat que també mantinguin aquestes virtuts fora del jutjat, per donar exemple a la societat i guanyar-se el seu respecte i autoritat moral, i intentar que l'administració de justícia sigui propera al ciutadà i funcioni amb la màxima eficiència possible.

En el seu discurs, la directora de l'Escola Judicial, Gema Espinosa, ha considerat que l'estat de dret i la justícia poden existir sense lleis, però no pas sense jutges, i els ha demanat prudència i independència.

A la taula presidencial també hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la fiscal general de l'estat, Consuelo Madrigal. A l'acte hi han assistit nombroses autoritats civils, policials, judicials i militars, com el ministre i el conseller de Justícia, Rafael Catalá i Carles Mundó, respectivament.

Perfil dels nous jutges

Les dones, que suposen ja més de la meitat dels 5.366 jutges espanyols en actiu, representen el 64% dels integrants de la nova promoció, un percentatge una mica inferior respecte l’anterior (71,4%) i també respecte la promoció que va sortir de l’Escola Judicial l’any 2014 (68,1%). En total són 32 dones i 18 homes. Segons el lloc de naixement, Andalusia és la comunitat autònoma que més jutges aporta (13), seguida per Castella i Lleó i Madrid (6 cadascuna), i per Aragó i Catalunya (4 cadascuna). La mitjana d’edat en ingressar a l’Escola el 2014 era de 27 anys, tot i que els tres alumnes més joves tenien aleshores 24 i els dos més veterans 32.

Quan van arribar a l’Escola, havien dedicat una mitja de 3 anys i 7 mesos a preparar les oposicions d’accés a la Carrera Judicial, oposicions a les quals la majoria -el 53,66%- havia pres la decisió de presentar-se durant la seva estada a la universitat com estudiants de Dret. El 95,12 % dels nous jutges va comptar amb el suport econòmic dels seus pares durant la preparació de l’oposició, i només el 7,32 % va gaudir d’una beca.

El 73,17 % dels membres de la nova promoció no tenen a la seva família ningú que exerceixi una professió en el sector jurídic. En els casos on sí que existeix aquesta relació, només tres alumnes tenen com a familiar un jutge. Advocats i registradors de la Propietat o Mercantils són altres de les professions jurídiques citades en les respostes.

L’afició pel Dret (76%), la independència i imparcialitat de la funció del jutge (67%), el paper de garant dels drets fonamentals (56%) o la contribució al servei públic de l’Administració de Justícia (49%) són alguns dels motius esgrimits per ingressar a la carrera judicial. Molts menys citen entre les seves raons l’estabilitat a la feina (27 %), encarnar un poder de l’Estat (12 %) o les condicions econòmiques de la professió (5 %).

Pel que fa als idiomes, 44 dels 50 membres de la promoció declaren tenir coneixement d’anglès i 18 d’ells també de francès. A més, nou parlen català, dos gallec i un euskera.

A l’enquesta que van complimentar en ingressar a l’Escola Judicial, l’àrea penal va ser assenyalada com la preferida per exercir en el futur pel 27% dels membres de la promoció, seguida per la civil (19%) i la de família (14,3%). La jurisdicció de menors va ser citada com la preferida pel 13,5% dels alumnes, per davant dels Jutjats de Violència sobre la Dona (7,1%) i dels de Vigilància Penitenciària (6,35%). Sobre les àrees menys citades, només el 2,4% va citar preferir la jurisdicció social. La mercantil va ser assenyalada pel 4,8% i la contenciosa pel 5,6%.

Els 50 homes i dones que s’incorporaran el proper dilluns a la Carrera Judicial tindran la seva primera destinació com jutges de suport als Jutges d’Adscripció Territorial. A Catalunya n'hi arribaran només quatre: tres a Tarragona i un a Girona.

Nomenaments de jutges militars

D'altra banda, el Ple del Consell General del Poder Judicial ha de designar aquest dilluns a la tarda els titulars de dos jutjats togats militars, fent així ús per primera vegada de la competència per a realitzar els nomenaments de membres dels òrgans de la jurisdicció militar que li va atribuir la reforma de la Llei Orgànica de Competència i d'Organització de la jurisdicció militar vigent des del passat 15 de gener.

La reunió del plenari de l'òrgan de govern dels jutges té lloc a l'Escola Judicial, a Vallvidrera. Els membres del Ple nomenaran als dos jutges que, a partir d'ara, es faran càrrec del Jutjat Togat Militar número 13, de València, i del Jutjat Togat Militar número 41, de La Corunya. La convocatòria d'aquests dos llocs va ser aprovada el passat 12 d'abril per la Sala de Govern del Tribunal Militar Central i publicada al Butlletí Oficial de lEstat el 27 de maig. En la convocatòria, podien prendre part els comandants i capitans Auditors del cos jurídic militar en servei actiu.

Segons estableix el Reglament 1/2010, que regula la provisió de places de nomenament discrecional en els òrgans judicials, i la modificació que va ser aprovada pel Ple del CGPJ el passat 31 de març per incloure el relatiu als òrgans de la jurisdicció militar, per la cobertura d'aquestes places s'han de ponderar els mèrits professionals, acadèmics i cientificojurídics i les activitats jurisdiccionals i extrajurisdiccionals dels peticionaris que acreditin la seva competència jurídica i la seva idoneïtat per a l'exercici de la funció jurisdiccional.