En temps d’incerteses, enduriment. La dreta francesa concorrerà a les eleccions presidencials del maig vinent amb un candidat nou i un programa desacomplexadament conservador en què el tema dels valors i la identitat seran el nucli central de la seva campanya. Es tracta d’un moviment de terres que s’ha anat covant en el camp del centre dreta francès i que no es pot desvincular d’altres fenòmens que s’han anat gestant els darrers temps dins i fora de França. L’ascens del populisme xenòfob, la crisi del projecte europeu que el Brexit ha exposat de manera crua, i fins i tot el triomf de la candidatura de Donald Trump, un autèntic desafiament al “mainstream” polític i ideològic als Estats Units, han preparat el terreny perquè el gruix de la dreta francesa hagi optat per un discurs d’enduriment.
 
La moderació, rebutjada

Amb un Front Nacional amb la moral alta i bones expectatives electorals, i un camp de les esquerres fragmentat i en estat de confusió, sense candidats brillants ni missatge atractiu, el discurs moderat, centrista i reconciliador d’Alain Juppé no ha trobat espai. Els Republicans, la força nuclear del centre dreta, ha preferit la nitidesa conservadora tradicional de François Fillon a l’alternativa més transversal i “líquida” de l’alcalde de Bordeus. Això sí, després d’haver apartat l’expresident Nicolas Sarkozy de la carrera. Massa passat arrossegava qui ja havia estat a l’Elisi. Entre els conservadors francesos, s’ha imposat la necessitat d’un altre Sarkozy, però amb rostre i estils ben diferents.

Es fa difícil d’entendre l’èxit de Fillon sense tenir en compte tots aquests factors, en un context de radicalització general de la dreta a quasi tot arreu. L’enfortiment d’un sector de dreta catòlica en la societat francesa és un altre dels elements que ajuden a explicar el que està succeint.  

La revolta contra el matrimoni homosexual

El 26 de juliol del 2013 es va produir un fet inèdit a França. Una manifestació massiva a París va expressar una protesta sorollosa contra la llei de matrimonis gais, que havia estat aprovada pel govern socialista de François Hollande. En una societat tan orgullosa de la seva laïcitat, una revolta de la França catòlica –amb l’afegit de sectors protestants conservadors, minoritaris- contra una llei liberal era un fet inaudit. La taca de la protesta es va estendre. No es tractava d’un crit residual, sinó d’una àmplia mobilització.

A França, existeix una democràcia cristiana però que sempre s’ha expressat en una línia molt avençada socialment. Fins i tot la dreta conservadora ha ensenyat fins ara credencials laiques. La llei de l’avortament va ser promulgada per un president de dretes, Giscard d’Estaing, el 1975. 

Però les coses han canviat. De l’agitació contra la llei del matrimoni homosexual, va sorgir Manif pour Tous, una organització reaccionària que va aplegar milers de francesos al carrer. Aquesta organització va patir divisions diverses, però del seu nucli més actiu va sorgir Sens Commun (Sentit Comú), una plataforma de dreta catòlica molt influent dins del partit Els Republicans. En aquestes primàries, han donat suport a François Fillon i han mobilitzat a militants i simpatitzants de la França de províncies.    

La gent de Sens Commun propugna el rebuig de la llei Taubira sobre matrimonis gais, es mostra contrari a l’adopció per part de parelles homosexuals i defensa la recuperació dels valors judeocristians que veu amenaçats. Fillon no ha estat mai un home de la dreta extrema, però ara ha decidit jugar en el camp dels valors. El candidat ja ha dit que no pensa desmantellar la llei Taubira, però sí que és contrari a l’adopció per part de parelles homosexuals.

Cohesió nacional abans que cohesió social

Darrera d’aquest tema, s’insinuen altres objectius, com una restricció a la immigració i una apel·lació a la “cohesió nacional”, un punt en què Fillon coincideix plenament amb Sens Commun, enfront la major insistència de Juppé en la cohesió social. El grup que dirigeix Christophe Billan es presenta com “una dreta que vol ser desacomplexada, forta, social, popular, humanista, però sobretot, dreta”.

No és Sens Commun l’única entitat de dreta dura que s’ha alineat darrera Fillon. La Droite Fort, l’ala més intransigent d’Els Republicans, que va donar suport inicialment a Sarkozy, s’ha ressituat ràpidament darrera de Fillon. Guillaume Peltier, el seu cap, no és una figura testimonial, sinó el portaveu d’Els Republicans. La Droite forte aspira a “reconciliar França amb la seva grandesa”. Entre les mesures pels primers cent dies de govern d’un president de dretes, proposen una França amb menys funcionaris… i crear 30.000 places noves a les presons.