22
de gener
del
2019
Actualitzat
el
23
de gener
a les
15:20h
L'Ajuntament de Barcelona ha retirat durant l'actual mandat 1.325 plaques de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV), instal·lades pel franquisme a les façanes de blocs de pisos. El consistori, però, no ha pogut esborrar totalment el rastre simbòlic de la dictadura de tots els habitatges. Hi ha 23 comunitats de propietaris que s'han negat a retirar les plaques de les seves façanes, segons ha pogut saber NacióDigital.
El procés de retirada va començar el 2015 amb l'elaboració del cens de simbologia franquista a la ciutat, que no s'actualitzava des del 2007. A partir d'aquí, cada districte es va adreçar per carta a les comunitats de propietaris per comunicar-los la voluntat de retirar les plaques, emparant-se en la llei catalana de memòria històrica del 2007.
En cas de no rebre resposta o que aquesta fos positiva, l'Ajuntament va treure els símbols franquistes, en alguns casos a través de persones contractades en plans d'ocupació. Va haver-hi 23 comunitats, però, que van demanar explícitament que les plaques es quedessin al seu lloc. "Algunes simplement van dir que no i altres van argumentar que la retirada faria malbé la façana", explica el comissionat de Memòria Històrica, Ricard Vinyes.
El mateix Vinyes qualifica d'"absurd" l'argument i recorda que immediatament després de treure les plaques, l'Ajuntament s'encarregava d'arranjar les façanes de les finques.
Un cop finalitzat el procés, 23 plaques franquistes continuaran visibles, ja que l'Ajuntament no pot retirar-les sense que hi hagi acord amb els propietaris. Amb tot, el consistori avisa a les comunitats que podrien perdre el dret d'accedir a subvencions municipals, tal com recull la llei de memòria històrica.
Repartiment per districtes
De les 23 comunitats que s'han negat a retirar la simbologia franquista, 13 són de Sarrià-Sant Gervasi, cinc de Sant Andreu, dos de l'Eixample i tres més de Sants-Montjuïc, Sant Martí i Les Corts.
Vinyes posa l'accent en la retirada de les 1.325 plaques arreu de la ciutat i raona que qualsevol símbol franquista "s'ha de posar en el mateix sac". Amb tot, valora de diferent manera l'impacte de les plaques de l'INV que la "ignomínia" que representen el monument franquista de Tortosa commemoratiu de la Batalla de l'Ebre o el monument als requetès de Montserrat.
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello defensa la necessitat de retirar les plaques. "Aquest Ajuntament ha promogut una desfranquització de la ciutat, retirant de l’espai públic els centenars de plaques falangistes que encara hi eren", afirma. Pisarello demana que mesures com aquesta "s'estenguin" per la resta de municipis catalans i espanyols. "Es tracta de construir ciutats més democràtiques, republicanes i feministes", defensa.
En relació a les plaques, l'INV les col·locava en aquells edificis que l'ens franquista construïa i, segons el darrer cens fet per la Generalitat, encara en queden visibles 2.973 arreu de Catalunya. Totes llueixen el símbol falangista del jou i les fletxes.
Una exposició "crítica" a la Model
Un cop retirades, les 1.325 plaques d'habitatge franquistes seran exposades a l'interior de l'antiga presó Model. "Serà una instal·lació crítica", explica Vinyes. El comissionat de Memòria Històrica argumenta que els símbols retirats tenen valor patrimonial i, per això, es conservaran al Museu d'Història de Barcelona.
El procés de retirada va començar el 2015 amb l'elaboració del cens de simbologia franquista a la ciutat, que no s'actualitzava des del 2007. A partir d'aquí, cada districte es va adreçar per carta a les comunitats de propietaris per comunicar-los la voluntat de retirar les plaques, emparant-se en la llei catalana de memòria històrica del 2007.
En cas de no rebre resposta o que aquesta fos positiva, l'Ajuntament va treure els símbols franquistes, en alguns casos a través de persones contractades en plans d'ocupació. Va haver-hi 23 comunitats, però, que van demanar explícitament que les plaques es quedessin al seu lloc. "Algunes simplement van dir que no i altres van argumentar que la retirada faria malbé la façana", explica el comissionat de Memòria Històrica, Ricard Vinyes.
El procés de retirada va començar el 2015 amb l'elaboració del cens de simbologia franquista a la ciutat, que no s'actualitzava des del 2007
El mateix Vinyes qualifica d'"absurd" l'argument i recorda que immediatament després de treure les plaques, l'Ajuntament s'encarregava d'arranjar les façanes de les finques.
Un cop finalitzat el procés, 23 plaques franquistes continuaran visibles, ja que l'Ajuntament no pot retirar-les sense que hi hagi acord amb els propietaris. Amb tot, el consistori avisa a les comunitats que podrien perdre el dret d'accedir a subvencions municipals, tal com recull la llei de memòria històrica.
Repartiment per districtes
De les 23 comunitats que s'han negat a retirar la simbologia franquista, 13 són de Sarrià-Sant Gervasi, cinc de Sant Andreu, dos de l'Eixample i tres més de Sants-Montjuïc, Sant Martí i Les Corts.
Vinyes posa l'accent en la retirada de les 1.325 plaques arreu de la ciutat i raona que qualsevol símbol franquista "s'ha de posar en el mateix sac". Amb tot, valora de diferent manera l'impacte de les plaques de l'INV que la "ignomínia" que representen el monument franquista de Tortosa commemoratiu de la Batalla de l'Ebre o el monument als requetès de Montserrat.
De les 23 comunitats que s'han negat a retirar la simbologia franquista, 13 són de Sarrià-Sant Gervasi, cinc de Sant Andreu, dos de l'Eixample i tres més de Sants-Montjuïc, Sant Martí i Les Corts
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello defensa la necessitat de retirar les plaques. "Aquest Ajuntament ha promogut una desfranquització de la ciutat, retirant de l’espai públic els centenars de plaques falangistes que encara hi eren", afirma. Pisarello demana que mesures com aquesta "s'estenguin" per la resta de municipis catalans i espanyols. "Es tracta de construir ciutats més democràtiques, republicanes i feministes", defensa.
En relació a les plaques, l'INV les col·locava en aquells edificis que l'ens franquista construïa i, segons el darrer cens fet per la Generalitat, encara en queden visibles 2.973 arreu de Catalunya. Totes llueixen el símbol falangista del jou i les fletxes.
Una exposició "crítica" a la Model
Un cop retirades, les 1.325 plaques d'habitatge franquistes seran exposades a l'interior de l'antiga presó Model. "Serà una instal·lació crítica", explica Vinyes. El comissionat de Memòria Històrica argumenta que els símbols retirats tenen valor patrimonial i, per això, es conservaran al Museu d'Història de Barcelona.