La postura de la fiscal sobre les polseres digitals ha tingut un eco ràpid. De fet, ha estat reforçada tot seguit pel Ministeri de l'Interior i les policies autònomiques, que s'han posat d'acord també per reclamar als jutges més dispositius de seguiment als presumptes agressors, en casos greus.
Peticions basades en la realitat
Aquest ofici de la Fiscalia General de l'Estat té com a un dels motius més clars el fet que entre les 12 dones assassinades per violència masclista el mes passat -el registre més alt des que es comptabilitza- en la meitat de casos hi havia denúncies prèvies per violència de gènere. Tanmateix, només en dos casos hi havia alguna protecció dictada pel jutge.Segons l'ACN, en el seu escrit, la fiscal especialitzada en violència contra la dona constata que les dades del Consell General del Poder Judicial evidencien que existeix una "escassa protecció penal" de la víctima durant els procediments de denúncia. Així, mesures com la dels braçalets -que s'haurien de demanar quan no hi hagi presó provisional- haurien d'estendre's, defensa Teresa Peramato.
[noticiadiari]2/251196[/noticiadiari]
Sobretot si es té en compte que fins ara conviuen dos grans elements de manca de protecció de la víctima. D'una banda hi ha la manca de denúncies. Expertes com l'advocada Júlia Humet exposen a Nació que aquest és un dels grans deures pendents del sistema, facilitar que les dones puguin denunciar amb mesures que vagin molt més enllà de sentir-se còmodes en una comissaria. "Ho han de poder fer amb recursos: per exemple, si necessiten un habitatge per marxar de casa", comenta la lletrada. D'altra banda, hi ha la falta de sol·licituds de protecció i la manca de concessions per part dels magistrats. Les dades del tercer trimistre del 2022 mostren que només una de cada cinc denúncies demanaven ordres judicials de protecció i, d'aquestes, se'n concedien el 66,7%. Així, només es va acordar alguna mesura en un 13,9% dels casos que van arribar als jutjats.
Igualment, Peramato demana extremar les anàlisis sobre els casos -tot i reconèixer la manca de recursos- i anar més enllà de l'actual sistema d'estudi policial (VioGén) per valorar el risc i la gravetat dels expedients. En aquest sentit, les mesures cautelars més restrictives i les peticions proactives les limita als casos en què hi ha un "risc extrem", "alt" o "mitjà d'especial rellevància".
Els Mossos, satisfets amb la fiscalia
Tot plegat, a més, arriba un dia després que es conegués el resultat de la mateixa sala de la Fiscalia sobre la proposta del Ministeri de l'Interior: avisar les dones que pateixen violència masclista si les seves actuals parelles tenen antecedents per agressions similars. La fiscal, però, reclamava limitar-ho a situacions en què això suposés un "factor de risc rellevant" i que es defugís la idea de comunicar aquesta informació sensible de manera generalitzada. Una mesura que, d'altra banda, expertes especialitzades en acompanyar víctimes de violència masclista posen en dubte que tingui una gran utilitat o recorregut real.Mentrestant, aquest dimarts i dimecres, hi ha hagut una trobada de totes les policies de l'Estat per valorar els feminicidis de l'any passat. Fonts coneixedores de la reunió, apunten que els diferents cossos policials van tenir "plena coincidència de fons" en la necessitat de reenfocar l'abordatge al voltant d'aquestes violències.
Un cop acabades les dues jornades, la portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, ha reivindicat la utilitat de la trobada i ha posat el focus a recordar a la víctima la importància de denunciar. A més, preguntada per l'anunci de la instrucció de la Fiscalia, la representant de la policia catalana ha reivindicat la proposta: "Celebrem qualsevol acció que es faci en aquest entorn".
També ha aportat nova informació sobre l'actual seguiment policial a Catalunya a casos de violència masclista. Així, ha detallat que actualment hi ha nou dones en risc molt alt de patir una lesió greu, 16, en risc alt i 17, en risc mitjà.
