Forasters vindran, que de casa ens trauran. L'obra de Marta Galán que el Teatre Lliure estrena aquest dijous a Montjuïc s'ha quedat només amb la primera part de la frase, suficient per transmetre la discriminació que ha patit històricament tothom que ha migrat buscant una vida millor. "Forasters vindran..." és una proposta de teatre comunitari que porta a l'escena la vida de les persones que durant els anys 50 o 60 van arribar a Barcelona des de diferents punts de l'estat espanyol.

Ho fa a Montjuïc, la mateixa muntanya on en aquella època hi havia el Centre de Classificació d'Indigents. Funcionava a l'anomenat Pavelló de les Missions, on ara hi ha els Jardins de Joan Maragall. Allà les autoritats municipals i provincials franquistes hi tancaven les persones arribades d'altres parts de l'Estat que no podien demostrar tenir feina ni lloc de residència. Un equivalent per a blancs del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) que actualment funciona a la Zona Franca.

"Ara el centre ja no existeix i cal fer memòria i reparar el dany", defensa Galán. Ella és qui ha escrit i dirigeix un muntatge de creació comunitària, que ha partit dels testimonis materials i orals de migrants que van arribar a Barcelona fa 50 o 60 anys, concretament als barris del Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells i la Trinitat Vella. "Hem fet arqueologia quotidiana a través de fotografies i objectes per activar la memòria, en col·laboració amb l'Observatori de la Vida Quotidiana", explica.

A l'hora de portar-ho a escena, els protagonistes són els intèrprets Juan Navarro, Núria Lloansi i Susanna Barranco. Aquesta última, segons Galán "legitima" el procés creatiu, ja que és néta de barraquistes. "La dramatúrgia s'articula a través del seu relat, que incorpora el d'altres testimonis", explica la directora. 

Una història de la lluita de classes

La voluntat de tot l'equip que hi ha darrere de "Forasters vindran..." és acabar amb la invisibilització a què la història oficial relega la migració de fa mig segle i també aconseguir que els protagonistes i el seu trajecte vital tinguin accés a equipaments culturals d'elit. "Inicialment s'havia plantejat que les entrades valguessin 24 euros però no tenia cap sentit. El Lliure va reaccionar molt bé i ara facilita entrades a sis euros perquè els protagonistes del relat puguin venir a veure'l", explica Galán. Ja està previst que en els pròxims dies s'organitzi un autocar des del Carmel per anar fins a Montjuïc.

I és que en el fons, la dramatúrgia de Galán aborda la lluita de classes des de diferents vessants. La primera, la invisibilització que la cultura hegemònica fa de la classe treballadora. La segona, l'enfrontament entre persones de la mateixa classe social per raó d'origen.  "La història de la immigració es repeteix arreu i el rebuig a qui és de fora i més pobre que tu, també", lamenta la dramaturga. 

Aquest és el punt de partida de la criminalització que denuncia el muntatge, que ha fet recerca a l'hemeroteca de l'època per capbussar-se en articles que incitaven a l'odi contra les persones vingudes de diferents punts de l'Estat. "Això ens posa un mirall a davant perquè continua passant el mateix", conclou Galán. 

Fins al 25 d'abril el Teatre Lliure de Montjuïc acollirà "Forasters vindran...", que inicialment s'havia plantejat l'objectiu de compartir el procés creatiu fet amb migrants del segle passat amb un de paral·lel fet amb joves arribats a Barcelona des de diferents punts del món. La pandèmia per ara ha frenat el projecte complet però no la seva essència. La història es repeteix i el teatre també és un camp de batalla per intentar canviar-la.