[nointext]
El projecte Ramats de Foc de la Fundació Pau Costa fa anys que aposta per promocionar la silvopastura i, pocs mesos després d'estendre's al conjunt de Catalunya, ja agrupa unes 70 explotacions d'oví, cabrum i boví. El cap de setmana vinent seran protagonistes a Lactium, la festa del formatge artesà català que se celebra a Vic. Més enllà d'explicar la importància de la ramaderia extensiva com a eina de gestió dels grans incendis forestals, hi seran presents amb tres explotacions que demostraran com les ovelles i cabres bomberes també poden produir formatges de gran qualitat.
Cap al pagament per servei
Ramats de Foc és una iniciativa de la Fundació Pau Costa, una entitat amb el nom d'un dels bombers GRAF morts al foc d'Horta de Sant Joan i que ha esdevingut clau al nostre país en la reflexió de com prevenir i gestionar els grans incendis forestals (GIF).[intext1]
El projecte pretén impulsar la silvopastura prescrita. No dona suport econòmic directe als ramaders, però sí que realitza una tasca d'assessorament, de visibilització i d'acompanyament tècnic. “Una de les nostres tasques és posar en contacte les explotacions amb aquelles administracions que aposten per la ramaderia extensiva com una eina de gestió del paisatge i de gestió del risc d'incendi”, explica Marc Arcarons, responsable de Ramats de Foc.
Més enllà dels problemes generals del sector primari, pasturar en un bosc és menys rendible econòmicament que fer-ho en un prat d'alta muntanya o dels fons de vall. “Això s'ha de compensar i té tot el sentit del món fer-ho”, afirma Arcarons. En aquest sentit, assenyala que ningú dubta que es pagui desbrossar amb mitjans mecànics per reduir la càrrega de combustible en una zona forestal estratègica.
[intext2]
Inicialment, aquest tipus de ramaderia es podia acollir als ajuts per a gestió forestal sostenible. La mateixa fundació ha fet una tasca de lobby per tal d'evolucionar cap a una forma de pagament per servei ambiental. Un nou escenari que pot ajudar la viabilitat d'aquestes explotacions al mateix temps que es contribueix a reduir el risc d'incendi.
Més de 60 explotacions
El projecte Ramats de Foc va començar a les comarques gironines amb explotacions de l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany, i també de l'Alta Garrotxa. En aquest territori es va impulsar el segell Ramats de Foc per tal que la informació arribi al consumidor. “L'acte polític més important es fa tres vegades al dia: menjar”, destaca Marc Arcarons.Posteriorment, es va implantar a les zones de muntanya del Camp de Tarragona –Prades i Montsant- i fa pocs mesos ja es va estendre al conjunt del país. N'hi ha a la zona del Parc Rural de Montserrat, a la Baronia de Rialp, al Garraf i al Maresme, als Ports i a les serres de Tivissa i Llaberia, entre altres.
Aquesta extensió territorial ha permès arribar en poc temps a les 70 explotacions. Majoritàriament, són d'ovella i cabra, i en grau més baix de vaca, amb gran preponderància de les races autòctones “per ser les més adaptades als nostres boscos”. La carn és el producte principal, però també hi ha ramats de foc dedicats als productes làctics, especialment formatges. Tres d'aquests seran a Lactium, la gran cita anual del formatge artesà català que se celebrarà al parc Jaume Balmes de Vic els propers 22 i 23 d'abril.
[despiece]

Ramats de foc i formatges excel·lents
Enguany Lactium s'avança i coincidirà amb el cap de setmana de Sant Jordi. Una excel·lent ocasió per combinar llibres, roses i formatges, però també per visibilitzar iniciatives vinculades al territori i al paisatge. Si l'any passat es va apostar per fer-ho amb Cooperativa Plana de Vic –en ple conflicte pels preus baixos de la llet-, enguany s'ha fet el mateix amb Ramats de Foc.“És el moment ideal per destacar aquest projecte. Estem en emergència climàtica i en una sequera que ens ha avançat a la primavera incendis més propis de l'estiu”, explica Isaac Gelabert, una de les ànimes de l'organització de Lactium. Pretenen posar sobre la taula la importància de la silvopastura prescrita, però també dels productes agroalimentaris de les explotacions que la practiquen: “Són ovelles i cabres bomberes, però sobretot ovelles i cabres productores d'excel·lents formatges artesans catalans”, destaca.
En aquest sentit, tres de la trentena de formatgeries de l'espai expositiu i comercial estaran vinculades al projecte Ramats de Foc. Es tracta de dues explotacions de l'Empordà –Mas Marcè de Siurana i Làctics Pauet de Cruïlles- així com Aladern, un ramat de cabres que abans pasturava a les zones de muntanya de Badalona i que ara s'ha traslladat a Sant Cebrià de Vallalta (el Maresme).
Els seus productes es podran tastar en una de les activitats de pagament de l'Aula del Formatge i Esclat (Diumenge 23 d'abril, 13.30), on també es presentarà el projecte. La Fundació Pau Costa, a més, portarà a Lactium una de les seves activitats estrella: el taller per infants Mefitu per descobrir i entendre la importància de la gestió forestal i de la ramaderia en la prevenció d'incendis. (dissabte 22 d'abril a les 18.00 i diumenge 23 d’abril a les 11.00).[/despiece]
Claus en l'incendi de la Catalunya Nord
L'incendi d'aquest cap de setmana a la Catalunya Nord va cremar unes 900 hectàrees, esdevenint el primer GIF de la temporada tot just a mitjan abril. A l'Alt Empordà va calcinar-ne un centenar i els mateixos Bombers de la Generalitat van assenyalar com a clau el fet que al vessant sud s'hi practiqués la silvopastura.A la zona cremada de Portbou hi ha el ramat d'unes 200 cabres de l'Antonio Rodríguez i més a tocar de Colera les vaques d'en Ramon Carbonell, un ramader de Ribes de Freser (el Ripollès) que, en una reminiscència de la transhumància, porta les vaques els mesos d'hivern al litoral empordanès.
[impacte]
El cabrer de Portbou, que pastura els boscos municipals en el marc del projecte Ramats de Foc, es queixava amargament després de l'incendi que no s'hi pot guanyar la vida. Marc Arcarons admet que és “descoratjador”, però que és un problema general del sector primari. Més enllà del suport i els ànims per tirar endavant, des de la Fundació Pau Costa confien que l'aposta del pagament per servei ambiental permeti subsistir a aquest tipus d'explotacions.