"La situació és complicada i hem posat en marxa campanyes de sensibilització", explica per a NacióDigital el conseller de Medi Ambient del govern balear, Vicenç Vila. La reducció de les reserves d'aigua s'ha vist agreujada perquè l'anterior conseller del Partit Popular "va treure el Pla de Sequera", lamenta Vila. Això suposa que l'executiu balear s'hagi quedat sense un instrument administratiu que permeti fer front a aquesta situació de manera directa, per la qual cosa, depèn de la col·laboració dels ajuntaments.
En aquest sentit, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, va explicar en roda de premsa que s'han fet un seguit de recomanacions als municipi que passen per redacció de plans d'emergència a nuclis de més de 20.000 habitants, cosa que, de moment, només han començat a fer Maó, Palma, Calvià i Manacor.
LES RESERVES HÍDRIQUES A LES ILLES BALEARS
La situació, però, no és del tot imprevista. "Venim d'un hivern molt sec amb un 20% menys del que plou normalment", apunta l'actual conseller, a la vegada que recorda que Eivissa viu en situació de "prealerta" des de "fa tres anys". Ara, la zona amb més problemes és el Pla de Mallorca, amb 10 municipis en situació d'alerta, on ja s'estan plantejant mesures de restricció del subministrament en usos com regar els jardins.
Mentre que les reserves d'aigua de les Illes Balears només provenen de pantans en un 8%, les principals fonts d'aquest recurs són els aqüífers i pous, i la desalació, que representa un 30%. "Actualment totes les desaladores estan a ple rendiment quan mai hi havien estat", detalla Vila.
Fonts del govern balear asseguren que no tenen una previsió de l'esgotament de l'aigua i que "és habitual que a l'estiu s'entri en prealerta per sequera" però que el problema d'aquest any és "no ha plogut i l'increment de demanda s'ha iniciat abans de l'època estrictament estival".
