Aquest any, les llunes plenes d’octubre, novembre i desembre tenen lloc quan la lluna està en el seu punt més proper d’aproximació en la seva òrbita al voltant de la Terra, el fet que les converteix en superllunes. Aquest 14 de novembre la lluna ha arribat al màxim de la seva fase completa aquesta tarda, a les 13:52 GMT. És la segona de tres superllunes consecutives per al 2016.
Aquesta lluna plena serà no només la superlluna més propera i brillant del 2016, sinó també la més gran des del 1948, segons Bob Berman, astrònom de l’Observatori Comunitari Slooh.
Una llunya plena té lloc cada mes quan el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen, amb la lluna al costat oposat al Sol. El terme “superlluna” s’usa per descriure una lluna plena en el seu perigeu -el punt en què l’òrbita de la lluna està més a prop de la Terra, fent que sembli un 14 per cent més gran i un 30 per cent més brillant al cel.

La superlluna sobre Torre-romeu. Foto: Juanma Peláez

La superlluna, al costat de la Torre de l'Aigua. Foto: Juanma Peláez

La superlluna, en primer pla. Foto: Juanma Peláez

Superlluna sobre el Parc del Montnegre i el Corredor. Foto: Miquel Comas Dorca

La super lluna il·luminant Vic Foto: Josep M. Costa

La lluna vista des de Sant Bartomeu del Grau. Foto: Josep M. Costa

La superlluna vista des de Sant Carles de la Ràpita. Foto: Albert Grassa
Superlluna