[h3]Com ha evolucionat la taxa de risc de pobresa i exclusió social, a Catalunya[/h3]
[intext1]
La taxa de risc de pobresa o exclusió social, anomenada taxa Arope, se situa a uns nivells similars als anys anteriors a la pandèmia, si bé, amb la Covid, es va enlairar fins a fregar el 27%. És una magnitud que es calcula des del 2013 i que inclou tant aquells catalans que es troben en alguna de les tres situacions següents: risc de pobresa (és a dir, que perceben menys del 60% de la mediana de renda), privació material severa (que compleixen, com a mínim, quatre de nou condicions establertes, com incapacitat per fer càrrec a despeses imprevistes, no poder menjar carn cada dos dies o no disposar de rentadora) o amb baixa intensitat de treball (que conviuen en llars on els adults havien treballat l'any anterior menys del 20% de dies possibles).
[h3]Com ha evolucionat la taxa de risc de pobresa i exclusió social i els seus components, a Catalunya[/h3]
[intext2]
La taxa de risc de pobresa o exclusió social no afecta a tots els col·lectius de la mateixa manera. Les dones en pateixen més, ja que es troben en aquesta situació un 25,9% del total, per un 22,8% dels homes. De la mateixa manera, pel que fa a l'edat, la incidència més elevada es troba entre els més joves, atès que un 32,5% dels menors de 18 anys tenen risc de pobresa o exclusió social, percentatge que cau fins al 24,6% en el cas dels catalans entre 18 i 64 anys i al 16,2%, en els de 65 anys o més.
També hi ha una gran diferència en funció de la nacionalitat. Entre els que la tenen espanyola, només un 19,2% pateixen risc de pobresa o exclusió social, però gairebé la meitat dels estrangers s'hi troben (48%). Igualment, és especialment elevada la taxa Arope entre les llars amb fills dependents (28,6%). Pel que fa a les privacions, més habituals, un 36,1% de catalans no podria fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros, un 29,8% no es pot permetre una setmana de vacances anual i un 20% no pot mantenir l'habitatge en temperatura adequada.
[intext3]
