El maig del 2019, Genís Roca -que serà un dels codirectors del projecte Catalunya 2022 presentat aquest dimarts pel president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès- va escriure un article sobre les eleccions que s'havien celebrat a la Cambra de Comerç de Barcelona. Roca saludava el canvi produït a l'entitat centenària, però en feia una interpretació particular: "A la Cambra de Comerç de Barcelona qui ha guanyat no és l'independentisme, sinó una nova manera de fer davant una altra cada cop més obsoleta".
[noticia]203410[/noticia]
Arqueòleg de professió i expert en noves tecnologies, president de la consultora Roca Salvatella sobre transformació digital, Roca (Girona, 1966) és un home de formes suaus i discurs crític sobre l'estat del lideratge en la societat catalana, que considera molt rovellat. Té clar que calen noves idees i també nous rostres en els llocs de comandament i en el teixit associatiu. Explica com l'arqueologia i el futur digital es donen la mà perquè tot canvi important en la història ha vingut de la mà de la tecnologia.
Per a Roca, un debat de fons que s'està produint en el si del teixit civil del país és, més enllà del pols entre independentistes i no-independentistes o entre esquerres i dretes, la lluita entre nou i vell. D'aquí que saludés amb simpatia el triomf de la candidatura d'Eines de País, malgrat no ser una persona alineada nítidament amb el sobiranisme. En les eleccions a la Cambra, va integrar-se en la candidatura renovadora i catalanista d'Enric Crous.
Entre les seves preocupacions de hi ha el nou contracte social que s'ha de gestar entorn les grans qüestions que enceta el canvi digital: el debat sobre informació pública o privada, sobre el poder dels governs per intervenir o tancar webs, o com preservar els drets ciutadans davant el nou context tecnològic. Roca està present en moltes de les iniciatives sorgides a l'escalf del nou paradigma digital, com la carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, un projecte del Govern.
"El país se'ns està fent molt vell i en tots els quadres de presa de decisions tot és terriblement clàssic", assegurava l'any passat en una entrevista a NacióDigital. Empàtic de tracte, el codirector del grup que prepararà l'estratègia Catalunya 2020, Roca reclamava més aventura i experimentació a la societat catalana. Ara tindrà l'oportunitat d'aportar el seu talent per contribuir a fer-la una mica més agosarada.
[noticiadiari]2/203177[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/203127[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202103[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202916[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202926[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202971[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202681[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202521[/noticiadiari]
Genís Roca, un arqueòleg per mirar al futur
Societat
El coordinador del comitè d'experts format pel Govern per assessorar en la Catalunya post-Covid és un dels especialistes en drets ciutadans i noves tecnologies del país
ARA A PORTADA
-
Cultura El futur de la Universitat Catalana d'Estiu en aigües turbulentes: «No hi ha certeses» Bernat Castanyer Colomer
-
Societat «Els governs seran cada vegada més gestors de tragèdies» Pep Martí i Vallverdú | Arnau Urgell i Vidal
-
-
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
-
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú
Publicat el
02 de juny de 2020 a
les 18:36
Et pot interessar
-
Societat
Ceuta, Lampedusa i Gaza miralls d’Europa (i 2)
-
Societat
Un robot xinès supera el rècord mundial d'Usain Bolt en els 100 metres d'atletisme
-
Societat
Detingut el propietari del cotxe calcinat que hauria originat l'incendi de l'Alt Penedès
-
Societat
Inici de curs educatiu convuls després d'un any de mobilitzacions «històriques»: i ara, què?
-
Societat
Centenars d’antifeixistes planten cara a la manifestació ultra de Save Europe Act a Barcelona
-
Societat
El govern espanyol reforça la vacunació i recondiciona els centres educatius de Ceuta després de la crisi migratòria
