La situació de l'Escola Santa Margarida de Gósol no és crítica, tot i que sí delicada. Per això, i amb la voluntat d'evitar que s'hagi de tancar en un futur proper, tant l'Ajuntament com el centre han fet una crida a les famílies amb nens, perquè pugin a viure al municipi. Actualment, l'escola està formada per sis nens i la mestra, un dels quals marxarà l'any que ve, tot i que previsiblement també n'entrarà un de nou. No obstant això, el límit d'alumnes obligatori per mantenir obert el centre està al límit. 

Així ho ha manifestat en declaracions a aquest diari l'alcalde de Gósol, Lluís Campmajó, que, tant des del consistori com a través del Consell Comarcal, ha demanat que vingui jovent al poble. “L'hivern és una mala època, però es pot mirar de fomentar la feina de cara a l'estiu amb plans d'ocupació”, ha indicat. En aquest sentit, ha afirmat que, amb un parell de famílies més, la preocupació sobre el tancament de l'escola “quedaria solucionada”. 

De fet, l'escola de Gósol és una de les poques que queden a la zona, ja que només segueix activa la de Vallcebre després del tancament de la de Saldes el 2010. El centre rural, segons ha explicat la presidenta de l'Associació de Mares i Pares (AMPA) de Gósol i mare de quatre fills, Susana Diego, és un dels motius que ajuden a que el poble no mori completament: “Si tanca, haurem d'anar a un altre poble, seria matinar més, el poble es moriria i passaria a ser un poble només de gent gran”. 

  D'altra banda, ha valorat els beneficis de l'escola rural pels nens, ja que és un lloc de foment de la cooperació, d'ajuda entre grans i petits, de treball personalitzat i d'atenció constant. Per a ella, aquest tipus d'escola és “super positiva”, tot i que sembla que ara no està prou de moda i molts pares decideixen portar els seus fills a centres amb més alumnat. 

La directora de l'escola i única mestra, Olga Saus, també ha avisat que, per aquest motiu, és important començar a actuar “abans que sigui massa tard”. Segons ha defensat, el centre “té una gran quantitat de coses positives” més enllà de la relació d'igual a igual entre els alumnes com, per exemple, l'atenció a l'entorn o la necessitat d'un espai educatiu a la zona.