La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, ha explicat que s'exploraran "vies legals per a una possible amnistia a famílies vulnerables que han rebut pagaments indeguts" de la prestació de Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Així s'ha expressat aquest dimecres durant la seva compareixença a la comissió de drets socials i inclusió al Parlament, on ha concretat que la intenció és "deixar sense efecte" els abonaments sempre que es documenti la vulnerabilitat de les persones receptores i que no hi hagi hagut mala fe.

Martínez Bravo ha afirmat que reclamar el retorn dels pagaments contradiu l'objectiu de la prestació de "lluitar contra l'exclusió i la vulnerabilitat", ja que aquesta reclamació inicia un procediment judicial d'embargament i suspensions que impedeix a les afectades demanar altres ajudes. En aquest sentit, la consellera ha explicat que els pagaments indeguts de prestacions són situacions en què l'administració paga "a uns certs beneficiaris unes quantitats superiors de les quals els corresponen" i que el marc normatiu vigent els obliga a reclamar el seu retorn.

Prop de 3.000 casos

L'Administració va detectar pagaments indeguts de la RGC el juliol de 2023, per la qual cosa Martínez Bravo ha recordat que es tracta d'una problemàtica "sobrevinguda" per al nou Govern i ha assegurat treballen per oferir possibles solucions. També ha recalcat que una de les raons per les quals va demanar comparèixer a la cambra catalana de manera voluntària era per transmetre a les famílies vulnerables afectades que, des de l'executiu català, són "conscients de la seva angoixa i patiment" i de la dificultat que tenen per assumir les quantitats reclamades.

En el marc de la revisió dels expedients de la prestació de la RGC, el departament va comunicar a més de 12.500 persones un possible pagament indegut. De moment, 2.829 d'aquests casos ja s'han confirmat com a "reclamacions indegudes en ferm" i suposen un import mitjà de 7.757 euros.

Les causes

Martínez Bravo ha recalcat que la causa dels pagaments indeguts no ha estat un error administratiu, sinó un "problema" de disseny de la prestació i de la llei de la renda garantida del 2017 que implica una gestió molt manual davant la qual falta una infraestructura digital adequada per gestionar-la. A més a més, la titular del departament ha concretat que els pagaments indeguts corresponen a un "encavalcament" entre l'ingrés mínim vital (IMV) i la RGC, i que també ha contribuït la dificultat per constatar que un beneficiari aconsegueixi feina o altres canvis en la unitat de convivència receptora de la prestació.

Solucions

Martínez Bravo ha afirmat que les seves propostes de condonar els pagaments indeguts i desenvolupar un pla de xoc per minimitzar-los en un futur "mitigarà" el problema, però no el resoldrà d'arrel. Per aquest motiu, pretén reformar la llei de la renda garantida de ciutadania perquè treballi sobre la base de dades i automatismes, així com impulsar un nou model de prestacions a Catalunya i a l'Estat que "millori polítics socials" com l'IMV i les pensions no contributives (PNC).