L'exprimer secretari del Partit Socialdemòcrata d'Andorra i membre del comitè directiu de la formació, Ferran Goya. Foto: J. A. G.

Ferran Goya, exprimer secretari i membre del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata d'Andorra (PSA), actualment a l'oposició, parla amb Nació Digital sobre l'impacte que el cas Pujol ha tingut al Principat pirinenc. Goya, destacat analista de l'actualitat andorrana, critica la reacció del govern andorrà davant l'explosió de l'afer. Entre les conseqüències de l'escàndol hi ha el temor que es produeixi una retirada massiva de capitals per part de ciutadans de l'estat espanyol i d'inversions no declarades. Una reacció que s'explicaria per la por a l'existència de llistes d'evasors fiscals que podrien ser perseguits per la justícia, tal i com va passar anys enrere a Alemanya. Malgrat aquesta situació, Goya diu que Andorra no està tocada per l'afer, si bé reconeix que els mecanismes legals que s'han establert els darrers anys per lluitar contra els delictes fiscals en el cas Pujol no han funcionat.

Catalunya viu un trasbals amb el cas Pujol, però a Andorra la premsa pràcticament no en parla, ni tan sols hi ha una discussió política. Per què?

Tots els debats a Andorra estan sempre una mica corromputs pel debat de la premsa de baix [de l’estat espanyol], però fora d’Espanya i Catalunya del tema se n’ha parlat ben poc. Has de rastrejar molt, perquè cada país ja té els seus propis problemes. Aquí hi ha diferents components. Per una banda, la qüestió catalana, l’efecte que té el cas sobre la gent que ha estat pujolista tota la vida i que s’ha sentit defraudada. Però d’altra banda, a nivell andorrà la qüestió és que estem intentant normalitzar una situació per deixar de ser paradís fiscal i aconseguir que aquí no s’hi refugiïn evasors fiscals. S’han fet lleis, s’han creat institucions com la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF), que ens costa uns diners, i casos com aquest són com la prova del cotó per comprovar si tota la feina que estem fent funciona o no. I realment, en aquest tema em sembla que no ha funcionat, perquè no hi ha hagut alertes. No va funcionar el 2010 quan, segons una filtració, hi va haver tot aquell tràfic en què la família Pujol hauria mogut 3,5 milions d’euros. I realment els bancs que van moure aquests diners no van prevenir la UIF i, si ho van advertir, aquesta unitat no va fer la seva feina. Tampoc ha fet la seva feina l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). I a partir d’aquí es produeixen dubtes sobre si ha passat el mateix en altres ocasions.

Tot plegat compromet la imatge dels bancs d’Andorra…

Aquí hi ha una part judicial que s’emmarca en el sistema de cooperació penal internacional, que és quan hi ha comissions rogatòries, però després hi ha una part més pràctica que és la que ha de vigilar la UIF, l’autovigilància dels bancs i altres entitats implicades com notaris o immobiliàries per evitar el blanqueig de diners. Pel que fa a això, ens hem de plantejar si els mecanismes disponibles s’estan utilitzant amb prou seriositat i si són suficients.

La UIF no té prou autoritat per actuar sense necessitat d’esperar alertes si hi ha indicis que arriben per d’altres vies?

Sí, té capacitat fins i tot de proposar sancions. Davant una operació sospitosa, un banc, un notari o un agent immobiliari han de fer un avís a la UIF, que pot passar el tema a la fiscalia, pot demanar també el bloqueig de dienrs. Però si per exemple anem a l’any 2010 [data en què els informes de la UDEF parlen de moviments en els comptes dels Pujol]  tots els expedients que van arribar a la UIF, que van ser 23, suposaven uns 7 milions d’euros. Tot això en dotze mesos. I quan veiem que hi va haver operacions de l’import de 3,5 milions d’euros en un mes per part de la família Pujol, aquí és que algú no va fer bé la seva feina.

Andorra és un microcosmos en què poder polític i econòmic estan fàcilment lligats. Per molts instruments que es posin i davant l’afectació que pot tenir per a determinats interessos, la seva eficàcia pot estar limitada per pressions?

No tinc cap prova d’això. Els mecanismes hi han de ser encara que els mecanismes no funcionin al 100 per 100, l’important és que hi siguin i després aprofitar per avaluar el que passa. L’últim informe que tenim de Moneyval -informes en general asèptics i anònims- és del 2012 i hi havia algunes no conformitats assenyalades. Ara tenim una no conformitat amb noms i cognoms, que això als organismes internacionals els importa relativament poc. Al votant català o a la premsa espanyola els importen els noms i cognoms, però el que volen els organismes de vigilància contra la delinqüència internacional i el blanqueig és tenir sistemes d’auditoria fiables.

Ferran Goya a l'Avinguda Carlemany d'Escaldes-Engordany, ahir. Foto: J. A. G.

Creu que la reacció del govern andorrà ha estat l’adequada?

Ha estat una mostra de cinisme, dir que ‘nosaltres no sabem res i és mala imatge per a Andorra’. Si hi ha mala imatge d’Andorra és una mala imatge que ens estem buscant per no complir els nostres compromisos i les nostres lleis. S’ha parlat molt a Catalunya i a Andorra de l’empleat infidel d’un dels bancs amb una cronologia de dates que no lliga amb res. Diuen que aquests diners van recalar a la BPA al 2010 ja que llavors estaven en un altre banc. L’empleat infidel que s’ha dit i que ha sortit el nom clar a la premsa espanyola, és un empelat que va entrar al banc originari al 2012 i que el van cessar o es va acomiadar el 2014. Aquella qüestió que ha sortit a la premsa andorrana que realment van advertir de les filtracions a Pujol el 2010 no lliga amb res cronològicament.

Així doncs, aquesta versió del Diari d’Andorra, propietat d’una de les famílies propietàries d’un dels bancs afectats, Andbank, pot ser interessada i no ajustar-se als fets reals?

Les sigles dels que signaven la informació corresponien a la cúpula del diari, no va ser cap redactor. A més, un dels firmants ha fet una hagiografia d’un dels accionistes principals, d’un dels presidents d’un banc andorrà. Aquesta informació val el que val. El secret bancari està a tots els codis penals, a Andorra, Espanya i França. Però a Andorra no costa massa saber quins diners deu cada hoteler i això no s’ho ha inventat la gent. Es vulnera contínuament el secret bancari per indiscrecions. En aquest cas, a l’empleat infidel que va robar extractes bancaris evidentment se’l pot perseguir penalment. Ja veurem.

Una de les informacions indica que aquest exempleat ja ha estat identificat. No hi hauria d’haver denúncia contra ell ja?

Evidentment. El que passa que si el banc fa la denúncia estarà reconeixent que han fet molt malament les coses. Perquè el primer banc que va rebre els diners, si la confessió és veritat -i als anys 80 Andorra no tenia les lleis actuals-, doncs molt bé. Però en el moment en què canvien les lleis a Andorra, els bancs han d’avisar els clients i advertir-los que aquella confidencialitat avui dia ja no es pot mantenir, de manera que els cilents ja veuran què fan, que enviïn els diners a Luxemburg, a les Bahames o a les Illes Caiman.

Una de les revelacions de l’exparella d’un fill de Pujol parla de bosses d’escombraries carregades de diners creuant la frontera andorrana. Ha estat possible això en aquest país o és més aviat una llegenda urbana?

Penso que hi ha molta llegenda urbana. Primer a mi em faria por posar els diners en bosses d’escombraries perquè potser després t’equivoques de bossa. Crec que tenen més sistemes, tot i que pot haver passat, ho dubto.

Però a Andorra, ha estat mai negoci per algú passar diners per la frontera per encàrrec?

Tradicionalment això ha passat, sí. Hi havia gent que cobrava per passar diners. Últimament hi ha hagut gent que s’arrisca a passar-ho ell mateix, per no haver de pagar.

Tal i com està la situació, i malgrat que Andorra ja no es considera paradís fiscal, a la pràctica, ho segueix sent?

Està en un camí bo per deixar de ser-ho i la prova de veritat serà ara la signatura del conveni de doble imposició amb Espanya i França.

I no és possible que tot l’enrenou acabi afectant la signatura d’aquests convenis?

No, quan el minsitre parla de la mala imatge no es refereix a la imatge institucional, sinó al fet que es demostra que una cosa no ha funcionat, que ha funcionat al final per sistemes de control aliens al sistema de control andorrà. Segurament tenen por que hi hagi gent que tenia inversions no declarades. Però part del joc d’Andorra també és això. Volem inversió estrangera, però volem una inversió neta, que vinguin empreses i inversors amb diner net, amb diner de procedència clara i que vulugin fer negocis clars a Andorra i no que vulguin tenir diners 35 anys en un compte bancari.

Parla de desinversions catalanes però, quines altres afectacions negatives pot tenir el cas Pujol per al Principat?

La rumorologia diu que la gent està retirant diners per por que els passi el mateix i que hi hagi llistes d'evasors com les que hi va haver a Lietchensten o a Suïssa. Penso que això és una possiblitat molt remota, perquè les autoritats dels països veïns confien que s’està fent el treball normal. No crec que estiguin fent com van fer els alemanys, dedicant una unitat a perseguir clients.

A partir d’aquí, quines creu que són les accions que el govern andorrà hauria d’haver fet i no ha fet, o no se sap si s’han fet?

Penso que tot el sistema d’autoregulació bancària i organismes com l’INAF no han funcionat bé en aquest cas.

I quins factors han fet que no funcionessin bé?

El balanç de la UIF és relativament minso. Si tot el que són capaços d’interceptar és un colombià amb quatre arrecades i amb mala pinta que vol fer un ingrés de 20.000 euros, deixarem escapar molt diner negre que intenta buscar oportunitats de blanqueig. Suposo que hem de vigilar molt bé la gent de coll blanc i després no només de qüestions de Catalunya o de França, sinó també dels diners que arriben de països com Ucraïna o Rússia.

Els banquers andorrans en són prou conscients de la neteja que cal fer, o oposen resistència?

La seva obertura internacional demostraria que saben que no poden tenir el mateix tipus de negoci que abans. Abans els fraus fiscals tenien tots el mateix color. Avui, amb la globalització, un banc petit d’Andorra, amb la perspicàcia de nas d’un director de sucursal no pot fer com abans, que tots els diners eren bons. Ara no n’hi ha prou amb això per saber si els diners vénen d’un frau fiscal o del crim, del tràfic de blanques, del terrorisme o del narcotràfic. Es necessita una professionalitat que va més enllà del directror de sucursal. Per això hi ha unitats especialitzades i unes lleis que estableixen a partir de quant s’ha de mobilitzar. Si els banquers d’Andorra no són cosncients d’això, són uns inconscients.

Queda tocada Andorra pel cas Pujol?

No. Però és un cas que alerta i que ha de servir perquè es posin en funcionament els mecanismes per saber com ha pogut passar això. D’altres qüestions, com si hi ha 500 o 1.000 milions d’euros, ni està confessat ni molt menys provat.

Quines serien les conseqüències si es confirmés que hi ha hagut suborns per part de l’estat espanyol?

El senyor Bárcenas era esquiador i no venia a esquiar a Andorra, anava a fer-ho a Suïssa perquè pensaven que els 5.000 quilòmetres de distància servien per apartar-se una mica del control. Jo no penso que si hi ha hagut aquestes pràctiques generalitzades del 3%, que aquest 3% hagi vingut a la banca andorrana. Hi ha altres coses que sí donen l’alerta, l’entramat d’empreses o de compres que hi ha hagut, segons l’informe de la UDEF, que explica compres de Copisa d’empreses andorranes. Algunes vegades aquestes compres servien més per consolidar balanços més que per buscar oportunitats de negoci a Andorra.

Finalment, podem dir que hi ha hagut una complicitat de la banca andorrana amb una part de l’elit política catalana?

Alguna banca. A Andorra hi ha hagut una inèrcia de dir que els diners són bons si vénen d’un frau a Hisenda, no són cap cosa rara, llavors anem tirant. Un excap de govern andorrà deia fa poc que aquí hi havia microcorrupció. Activitats que són delicte en un altra banda i no aquí no serien perseguibles a Andorra, però cada vegada hi ha menys coses d’aquestes i el suborn, per exemple,  per aconseguir una obra pública, és delicte des de fa molts anys a Andorra. I els diners que provenen de fer aquest delicte en un altre país són perseguibles aquí i la banca ha de vigilar que no passi això. I al mateix temps agafar diners dels que evadeixen impostos en un altre país també és perseguible a Andorra.