Greenpeace ha presentat aquest matí la tretzena edició de l'informe 'Destrucció a tota costa 2013' en el qual, per primera vegada i mitjançant l'ús d'imatges de satèl·lit, s'analitza, municipi per municipi, la situació dels primers 500 metres de costa de Catalunya, que ja té destruïda gairebé la meitat d'aquesta franja.

D'entre els 76 municipis litorals catalans, Greenpeace assenyala quins han sucumbit més a la bombolla immobiliària però també quins municipis tenen una costa més protegida. Greenpeace conclou que l'ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i que aquest procés es veurà reforçat per la nova Llei de Costes, que suposa una nova eina per seguir urbanitzant el litoral.

"Les dades del nostre informe mostren una costa inundada de maó. Serveixen per reflexionar sobre el que ha succeït i decidir què tipus de gestió del litoral volem en el futur. Ara, els alcaldes i alcaldesses tenen a la seva mà la protecció del litoral i el desenvolupament econòmic sostenible dels seus municipis", ha declarat María José Caballero, directora de Campanyes de Greenpeace.

Els dos municipis més destruïts de Catalunya
Greenpeace ha definit els 25 pitjors municipis de l'Estat a partir de diferents variables analitzades. Entre elles, la major superfície absoluta artificial, la major superfície artificial a la franja dels primers 500 metres respecte a la total del municipi, els municipis que més ràpid han crescut i els que abans deixarien de tenir sòl natural.

A partir de les diferents variables analitzades (com són els municipis que tenen major superfície absoluta artificial, els que major superfície artificial tenen a la franja dels primers 500 metres respecte a la total del municipi, els municipis que més ràpid han crescut i els que abans deixarien de tenir sòl natural) s'han assenyalat els 25 pitjors municipis de l'Estat. D'entre aquests, destaquen per a Catalunya, Cubelles (Garraf) i Torredembarra (Tarragonès). Cubelles estaria, a més a més, dins dels 10 pitjors per a tot l'Estat.

La costa del municipi de Cubelles posseeix un grau d'ocupació superior al 75% i ha presentat un increment anual de la superfície artificial de l'1,6%. Les seves platges estan totalment transformades amb espigons verticals cap a l'adreça del mar que intenten mantenir la sorra de les platges i un passeig marítim que s'estén durant quilòmetres i confinen la sorra en una petita franja. Són platges fortament erosionades que es veuen fragmentades per una via de tren paral·lela a la costa.

Torredembarra presenta una ocupació de la seva línia de costa del 82% i, sobretot, un gran increment anual de superfície artificial (1,8%). Si continuen les tendències actuals i suposant que tota la primera franja pot convertir-se en artificial, la seva costa es veurà totalment ocupada molt abans del 2020.

A escala municipal el Masnou (Maresme), Sant Pere de Ribes (Garraf), Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Sant Carles de la Ràpita (el Montsià) i El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) serien els cinc municipis de Catalunya que més ràpid han destruït el seu patrimoni natural durant els anys de bombolla immobiliària.

D'altra banda, si es té en compte el valor del percentatge de superfície construïda en els primers 500 metres de costa, una altra vegada Alella (Barcelona) amb el 100% de la franja dels 500 primers metres urbanitzats, Altafulla (Tarragonès) amb el 100% o Roda de Berà (Tarragonès) amb el 94%, no han deixat superfície no urbanitzada en la costa per a les futures generacions.

La costa més protegida
Greenpeace assenyala positivament municipis com Amposta (Montsià), Deltebre (Baix Ebre), El Perelló (Baix Ebre), Mont-ras (Baix Empordà) o Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) amb només un 3,2% d'ocupació a la franja dels 500 metres i entre els 155 municipis menys construïts de l'Estat.

Greenpeace proposa que els municipis es declarin insubmisos en l'aplicació de la nova Llei de Costas i que la UE aturi aquest nova Llei, la revisió dels plans urbanístics municipals per no permetre més construccions, respecte als parcs naturals, no construir en zones de risc per canvi climàtic i promoure una fiscalitat verda per afavorir als municipis millor conservats.