"Et mataré. Jo acabaré a la presó, però tu al cementiri o a l'hospital". L'Ana -un nom fals per protegir la seva identitat durant el procés judicial en què es troba immersa- esperava un paquet al menjador de casa quan va començar una nova discussió amb el xicot de la seva exparella. L'home va agafar una cadira i va amenaçar de llançar-la contra ella, que ho enregistrava tot amb el telèfon mòbil. Aleshores, la va agafar del braç i la va tirar a terra amb una forta estrebada. La caiguda va fer que es complís la segona part de l'amenaça. Va acabar a l'hospital, però ell no ha trepitjat la presó. De fet, ha estat ella qui ha hagut d'abandonar el domicili per deixar de conviure amb el seu agressor per por a un altre episodi de violència.
L'Ana és una dona trans de 62 anys que viu a Badalona. Després de tota una vida amb un cos que no li pertocava, va decidir iniciar una transició de gènere, animada per qui aleshores era la seva xicota (una dona cis) i que ara és més aviat un malson. En finalitzar la transició, aquesta va canviar de parer i va passar a rebutjar-la. "No soc lesbiana", li va recriminar. Des d'aleshores, el pis que va comprar l'Ana però que van posar al nom de les dues s'ha convertit en un focus de conflictes, que van arribar al punt àlgid amb l'agressió trànsfoba. De fet, aquest és el motiu real de totes les disputes, afirma ella.
Com que la titularitat de l'habitatge és compartida, la dona va portar la seva nova parella a viure-hi. Ells volen vendre el pis, però l'Ana s'hi nega i, per això, han iniciat una guerra bruta per pressionar-la amb coaccions constants. Ho poden continuar fent perquè la jutgessa va rebutjar l'ordre d'allunyament en determinar que les amenaces i l'agressió, que constituirien un delicte penal, no eren tals, sinó un delicte lleu d'amenaces penat amb una multa de 200 euros. Durant el procediment judicial, l'Ana va aportar la gravació de vídeo, àudios i fotografies del moment dels fets. La defensa, en canvi, proves del seu canvi de sexe. La magistrada va rebutjar les proves de l'Ana i va acceptar les de l'altra banda.
Amb tot, l'Ana té la incapacitat laboral permanent. I és que la situació la va portar a patir ansietat i una forta depressió que van derivar en una crisi d'epilèpsia i la caiguda i les convulsions li van provocar la fractura de quatre vèrtebres. Ha protagonitzat quatre intents de suïcidi a causa de les vexacions i l'home l'ha tornat a agredir en una ocasió. També l'han denunciat per la propietat del pis, mentre que ella ha interposat una demanda per un delicte d'odi. Tot això, mentre conviu amb les discriminacions diàries de la resta de la societat. "No pots estar amb nosaltres perquè ets un paio amb perruca", va haver de sentir en la primera trobada del grup de dones de la seva comunitat de veïns. La resposta de les altres va ser exemplar, però ella ja no hi va tornar.
El dia de l'Orgull: es pot felicitar Catalunya?
Les dones trans com l'Ana són el segon col·lectiu que més incidències va denunciar a l'Observatori contra la LGTBI-fòbia el 2022, l'últim any amb dades. Dels 237 incidents que es van denunciar a Catalunya, el 66,5% van ser contra homes homosexuals, mentre que el 10,6% contra dones trans, el 2,8% contra homes trans i el 2,8% contra persones no binàries. "L'increment més important de casos té a veure amb les dones trans", subratlla el president de l'Observatori, Eugeni Rodríguez.
Pel que fa al perfil dels agressors, Rodríguez coincideix amb la doctora en Dret Internacional especialitzada en gènere i professora de la UAB, Lídia Ballesta, a descriure l'agressor prototípic com un home jove de classe mitjana-alta que actua en grup per deixar una empremta. Però n'hi ha diversos tipus. A més, el president de la Fundació Enllaç per als drets de les persones grans LGTBIQ+, Josep Maria Mesquida, alerta que manquen dades i sovint només computen les agressions, quan hi ha moltes formes més de discriminació. "Cal sumar la violència estructural i tot allò que les persones deixen de fer per tal d'evitar situacions de risc", defensa. "En l'àmbit privat i domèstic, tot està per fer", afegeix l'activista, professora i investigadora de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Maria Rodó-Zárate.
Sigui com sigui, els experts consultats per Nació celebren els "grans avenços" dels darrers anys en matèria de drets LGTBIQ+ a Catalunya i a l'Estat. En aquest sentit, l'Observatori destaca lallei trans i de les persones LGBTI, la reforma del codi penal espanyol per endurir les penes per delictes d'odi i discriminació LGTBI-fòbica i la llei trans encara en curs al Parlament. Rodó-Zárate, posa el focus també en les polítiques municipals, un dels punts on "la millora ha estat més important". Tots plegats avisen, però, que cal prioritzar aquesta carpeta i dotar de més recursos econòmics i humans per anar "més enllà".
L'auge de l'extrema dreta provocarà una regressió de drets?
L'Ana és "molt feliç" de poder ser qui és, ara també al DNI, però confessa preocupació per l'auge de l'extrema dreta a Catalunya i a la resta d'Europa. En aquest sentit, Rodó-Zárate alerta que les conseqüències d'aquest auge ja són palpables, amb la legitimació de l'argumentari ultra i LGTBI-fòbic en totes les esferes. Un exemple d'això són les paraules de l'alcalde d'Aliança Catalana de Ribera d'Ondara (la Segarra), Albert Puig -ara de baixa disciplinària del partit-, que va afirmar que el col·lectiu LGTBIQ+ és "el càncer més gran que té Catalunya". Però, es pot esperar un retrocés de drets en els pròxims anys?
Les darreres dades de l'Agència per als Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, per les sigles en anglès) apunten que l'assetjament al col·lectiu va augmentar el 2023 un 18% respecte al 2019, mentre que la violència un 3% i el bullying a l'escola un 21%. Al seu torn, però, l'ONG ILGA afirma en el seu recull de les impressions dels intergrups sorgits de les eleccions europees del 9-J que no es preveu una retallada de drets, sinó més aviat un estancament. Això sí, fan referència a la Unió Europea, no a la política interna dels estats membre, on hi ha partits d'extrema dreta capitanejant governs o ocupant ministeris en executius de coalició. Així, segons els experts consultats, l'Ana ha de saber que hi ha motius per ser optimista, però que la lluita continua.