Històries d'uns missatges

L'estripada de Puigdemont, sotmès a un fort estrès emocional, davant Comín és inequívoca i la seva investidura es complica però ell branda la seva legitimitat. També són notícia la negociació del Govern, el procés i el TEDH, el policia ferit a l'ungla l'1-O, la Renfe i Pichi Alonso

Publicat el 01 de febrer de 2018 a les 06:00
Actualitzat el 01 de febrer de 2018 a les 07:09
Ana Rosa Quintana, una de les cares més populars (i populistes) de la televisió a Espanya i que sempre ha negat fer "teleporqueria", va obrir ahir el seu programa a Tele5 dient que tenia una exclusiva que ensorraria el procés, que li clavaria "la puntilla". L'scoop periodístic consistia en uns missatges de text al telèfon gravats sense consentiment per un càmera al conseller Toni Comín i que li enviava Carles Puigdemont. Evidenciaven que Puigdemont estava molt enfadat el dimarts després que s'ajornés el ple. Fins al punt de sentir-se amortitzat ("jo ja estic sacrificat"), plantejar-se el seu futur al marge d'un procés que donava per acabat presentant Rajoy com el vencedor ("el pla Moncloa triomfa") i denunciar que els seus tampoc li donaven prou suport ("els nostres ens han sacrificat").

Una rajada en tota regla, vaja. Si algú presentés els nostres missatges de telèfon o les converses amb els nostres amics d'aquesta manera també veuríem com en diem sempre de l'alçada d'un campanar, molt en funció del nostre estat d'ànim. Haurem d'estar pendents de si hi ha noves entregues, perquè no sabem què va contestar Comín al president.

Més enllà d'això, és evident que Puigdemont no les té totes, que les dificultats van a més i que cada cop hi ha més veus que esperen un pas al costat que faciliti la recuperació de les institucions mentre es fan circular noms alternatius com ara el de Jordi Sànchez, molt ben valorat per la direcció del PDECat per evitar una guerra entre famílies. El seu nucli de confiança no recula, però. Puigdemont, que va reconèixer l'autoria dels missatges a Comín, s'aferra a la seva legitimitat, refermada el 21-D. Llegiu aquesta informació de Sara González sobre la polèmica, que ha fet aterrar molts a una realitat que no sempre és com la presenten els protagonistes o els seus portaveus mediàtics. També aquesta anàlisi de Joan Serra Carné sobre els moviments al si dels partits que genera el bloqueig de la investidura, i l'opinió d'Arnau Urgell sobre la necessitat de ser més realistes. I avui no us perdeu l'opinió, amb proposta de solució inclosa, de Josep-Lluís Carod-Rovira. Una pista: ho podria desbloquejar recuperar una figura governamental que ell va ocupar.
  

Govern a mitges. Les direccions dels partits independentistes intenten tirar endavant, en paral·lel a la investidura i a les sorpreses que puguin arribar, la negociació per tenir a punt el Govern. L'objectiu és que entre la investidura del nou president i la formació de l'executiu discorri el mínim temps possible per deixar enrere el 155. Del full de ruta (de per a què ha de servir la legislatura) poc en sabem i les parts reconeixen que no hi ha avenços. Del nou executiu sí que en sabem coses: que el repartiment Junts per Catalunya-ERC serà 50-50, que Puigdemont ambiciona les competències d'Exteriors, i que és molt possible que hi hagi una conselleria d'Universitats i una altra de Política Digital. Llegiu la informació d'Oriol March.

Raons per acabar al TEDH. Mentre l'independentisme xocava el dimarts, el Tribunal Constitucional rebutjava les al·legacions de JxCat i, amb això, tancava la porta a què Puigdemont pogués ser escollit en aquell o en un altre ple. Ahir, el Suprem preveia inhabilitar els dirigents independentistes abans de jutjar-los. Malgrat tot, encara queden vies per recórrer i, molt especialment, la del Tribunal Europeu dels Drets Humans, a la qual la llista del president ja ha anunciat que demanarà empara. Alguns experts, de fet, ho avalen, atès que argumenten que el trajecte estatal ja s'ha esgotat i que aquesta instància ja ha sentenciat en diverses ocasions que els drets dels diputats s'han de respectar. Ho explica Roger Tugas en aquesta informació. Esperem que en el cas hi tingui poc a dir la jutgessa que hi envia Espanya, que per les seves opinions sembla treta d'un tribunal de la Santa Inquisició.


Vist i llegit

La Dory és una farmacèutica d'origen alemany que viu a Barcelona. Quan van morir els seus pares, al pis hi va trobar set misterioses caixes. Contenien un munt de cartes, passaports, fotografies... records que documentaven que molts dels seus familiars, jueus, van ser deportats i executats als camps nazis. La família mai n'havia volgut parlar, menys encara en el context d'una Barcelona que en els anys de la postguerra era una ciutat més del Reich. La Dory va recuperar la memòria dels seus familiars, va localitzar els descendents i els va reunir en una emotiva trobada a Barcelona. Les set caixes va ser emès el dimarts per la nit per TV3 i el podeu recuperar aquí. Val la pena. 


 El passadís

El Ministeri de l'Interior ja ha fet arribar als jutges que investiguen la violència policial de l'1-O, que ja ha costat la imputació a alguns agents, informació sobre les lesions que van patir els agents de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Són un total de 39 ferits, però si es mira la llista amb detalls la gran majoria són "contusions" o "molèsties" sense rellevància. També hi ha "lesions lleus sense descriure", "esgarrapades" i fins i tot una "contusió a l'ungla de la mà dreta". En aquest cas l'agent va ser atès a primera hora del matí a la ciutat de Girona. Tot s'hi val, però, per contraposar-ho al miler de votants ferits que va certificar el Departament de Salut en aquella jornada.   


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1941, avui fa 77 anys, es va crear la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) amb l'objectiu de reconstruir la xarxa de 12.000 quilòmetres de via ferroviària deteriorada per la Guerra Civil i organitzar el caos ferroviari dels trens espanyols, amb 30 tipus de senyals diferents i 200 models de locomotores. El govern franquista va nacionalitzar la xarxa ferroviària, previ pagament d'una generosa suma als principals bancs de l'Estat. Renfe com a tal va deixar d'existir el 2004, quan es va dividir en Adif, ens gestor de les infraestructures ferroviàries, i Renfe Operadora, companyia que es va quedar amb l'explotació dels ferrocarrils. Durant els últims anys, la xarxa ferroviària a l'Estat ha destacat per l'impuls dels trens d'alta velocitat, alguns sense cap tipus de rendibilitat. A Catalunya, cal destacar el mal estat de Rodalies.


 L'aniversari

L'1 de febrer de 1954 -avui compleix, per tant, 64 anys- naixia a Benicarló, al Baix Maestrat, el futbolista Àngel Alonso, conegut com a Pichi. Va passar pel Castelló i pel Saragossa abans d'arribar el 1982 al Barça, on va jugar fins el 1986. Va creuar la Diagonal i del Camp Nou va anar a Sarrià, a l'Espanyol, fins el 1989, quan es va retirar. Amb els blanc-i-blaus va disputar una final de la UEFA i amb el Barça va guanyar una lliga i una copa. Pichi Alonso era un 9 clàssic, un home d'àrea més intuïtiu que virtuós. La seva actuació més cèlebre va ser en les semifinals de la Copa d'Europea contra el Göteborg (aquí en podeu veure un resum). Els catalans van remuntar al Camp Nou un 3 a 0 en contra de l'anada amb un hat-trick del valencià i als penals van eliminar els suecs. Alonso va ser després comentarista del futbol a TV3 i seleccionador català.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi