David Russell és un dels usuaris de l'anomenada "Illa dels Tres Horts", que també es pot llegir com "Illa dels Tresors", en relació a les virtuts socials, pedagògiques i ecològiques que amaga, aquest espai situat al barri de la Font de la Guatlla, segons la cooperativa social Tarpuna. Aquesta organització és la responsable de la gestió d'aquest espai i qui ha congregat en ell diverses entitats. "La idea és contribuir al barri amb activitats i alguna festa oberta. Per exemple, tenim prevista una calçotada per al març, una festa de cara al juny i segurament també celebrarem la castanyada", explica Russell. 

En el seu cas, el principal benefici d'aquesta activitat és el lleure. "A vegades només quedem per menjar i fem una barbacoa", diu, tot afegint que aquesta mena d'oci "trenca amb la filosofia capitalista de treballar per consumir". Russell, d'origen anglès, va conèixer aquest projecte a través de l'escola on porta els seus fills, a un parell de minuts a peu. "Per a molts, això s'està convertint en un punt de trobada que aglutina el barri", descriu.

  Però des de Tarpuna han posat l'accent en la utilitat social d'aquest tipus d'hort col·laborant amb diverses entitats d'ajuda a persones en risc d'exclusió social. "El treball al camp, el contacte amb la natura i l'aire lliure té un efecte extraordinari en el benestar psicosocial de les persones", constata el president de la cooperativa social, Josep Maria Vallès. "Gent que no es sent útil viu com un èxit cultivar una bleda, per exemple", assegura, per subratllar que "sembla simple però és un gran pas". 

Així ho certifica Cristina Sanclemente, coordinadora dels programes d'inserció de la Fundació Àmbit Prevenció, una de les entitas col·laboradores en el projecte. "La motivació la principal aportació dels horts socials a les persones amb risc d'exclusió social", destaca. 

Però els beneficis personals van molt més enllà de la il·lusió de veure créixer un tomàquet o una albergínia. "L'entrada en contacte amb entitats diverses i grups de pares i mares trenca els cercles en què habitualment es mouen les persones", afegeix Sanclemente, per subratllar els beneficis que té per a les persones en risc d'exclusió social realitzar activitats que vagin "més enllà de fer un currículum". En efecte, Vallès posa de relleu l'element "comunitari" de la iniciativa. "Ens organitzem en una assemblea, no és simplement llogar un espai, sinó que implica una socialització", conclou.    

Del Pla Buits a l'autogestió

L'hort social de Tarpuna al carrer Chopin ocupa un solar de l'Ajuntament gràcies al Pla Buits de l'any 2013. L'objectiu era cedir la utilització i gestió temporal de 19 solars municipals a entitats, associacions i fundacions sense ànim de lucre, mentre no es realitzessin els projectes definitius. En el cas de l'Illa dels Tres Horts, l'espai estava emmarcat en una actuació urbanística per substituir les antigues cases obreres per nous habitatges i obrir noves zones verdes. Tanmateix, la crisi econòmica va deixar aquesta remodelació en stand by.  

A pesar de tot, l'experiència del Pla Buits està sent útil. Laia Torras, cap de participació i ecologia urbana a l'Ajuntament apunta que probablement tots els projectes seguiran endavant, inclòs aquest hort social, i que la valoració des del consistori està sent "molt bona". Segons Torras, aquest pla suposa "un camí que acaba de començar" per anar més enllà dels models de gestió pública, exercida directament per l'administració, i la gestió cívica, que tot i donar un paper important al ciutadà encara implica una forta intervenció dels ens municipals.

En aquest sentit, el model a explorar és l'autogestió, que de moment s'ha revelat extremadament "útil" per al "mentrestant" no hi ha un ús definitiu del solar. "No val la pena perdre aquesta aportació del teixit social de la ciutat", argumenta Torras, qui considera que projectes com el de l'Illa dels Tres Horts, aporten un "valor afegit social brutal". A més, a parer de la cap de participació i ecologia urbana, la ciutadania també demana avançar en els models de gestió. "Sembla que hi ha un canvi generacional i si abans es demanava a l'Ajuntament que fes coses, ara es demana poder fer", apunta Torras, tot reconeixent que el 15-M pot haver influït en aquest possible canvi de mentalitat.

De moment, però, l'autogestió de l'Illa dels Tres Horts és un tresor efímer amb data de caducitat malgrat quedi un any de cessió i l'Ajuntament hagi obert una segona edició del Pla Buits. "Totes les entitats saben que algun dia, l'ús definitiu que estava previst acabarà passant", conclou Torras.