"No és que els desnonaments vinguin acompanyats de problemes de salut mental, és que els generen". La sentència la fa Delia Ccerare, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona. Ho deia mentre hi acaba afegint el pes de conceptes com "la vergonya", "la culpa" o "l'estrés" que multiplica un proés de desallotjament. Eren gairebé les vuit del vespre i davant seu començava a organitzar-se la resposta popular davant el suïcidi de dues germanes que havien de ser desnonades aquest dilluns a la capital catalana. Abans que arribés la comitiva judicial i haguessin de marxar de casa seva arran d'un cas d'impagament de lloguer, les dues dones -de 54 i 64 anys- es van treure la vida. Col·lectius com la PAH i altres sindicats d'habitatge han fet una crida a ocupar aquest dimarts la plaça Sant Jaume per denunciar la manca de polítiques que garanteixin el dret a l'habitatge i a la salut.
En la concentració, que ha aplegat centenars de veïns indignats, s'han sentit crits que filtraven la ràbia immediata, però també recordatoris que només un 2% dels habitatges que hi ha a Catalunya són socials, mentre que la mitjana de la Unió Europea multiplica per cinc aquesta proporció. Alhora, el preu del lloguer al país segueix arribant a rècords històrics. "Avui mateix hi ha hagut 22 desnonaments a Barcelona, i se n'han executat la meitat", insistia Ccerare. Les pancartes centrals de la mobilització resumien la consigna més repetida -"no són suïcidis, són assassinats"- però d'altres reclamaven també un canvi de prioritats polítiques: "Menys turisme, més humanitat", deia un dels missatges sostinguts durant la protesta.
El mig miler de persones concentrades ha fet un minut de silenci que ha precedit una nova crida a l'organització al carrer, l'última via per aturar l'expulsió de les famílies del que ha estat la seva llar, en molts casos. També s'ha insistit en la necessitat que l'administració faci un pas endavant i blindi els drets de qui menys té, fins i tot quan això implica repensar l'actual sistema judicial o l'atenció dels serveis socials. D'entrada, han demanat interlocució tant a la Generalitat com als governs locals.
La sindicatura també pressiona els ajuntaments
Aquest mateix dimarts, però hores abans, encara ressonaven les conseqüències del succés en l'àmbit institucional. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha iniciat una acció d'ofici per esclarir els detalls tècnics de la relació entre les germanes i l'Ajuntament de Barcelona els mesos previs a l'assenyalament del desnonament judicial. El fons, però, va molt més enllà. La defensora del poble ha elevat una petició d'informació als principals ajuntaments del país per saber "els protocols", "el vincle", "la formació" i "la coordinació amb els agents de salut pública del territori" davant el risc de suïcidi amb famílies que afronten un procés de desallotjament.
Els municipis als quals s'ha adreçat la síndica són Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Reus, Badalona, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. A l'àmbit català, però, no consta cap protocol genèric que els ajuntaments i els jutjats tinguin especificat al voltant dels casos de desnonament. Mentrestant, els darrers mesos s'han viscut diversos suïcidis vinculats a la pèrdua de la llar al país. Els darrers casos coneguts van produir-se a Sabadell, al març, i al barri barceloní del Poble-sec, al desembre.