Dues germanes que vivien a Sant Andreu, a Barcelona, s'han suïcidat aquesta matinada abans que es produís el desnonament previst aquest matí per ordre judicial. Es tracta de dues dones -de 64 i 54 anys- que havien estat denunciades per la propietat -un particular- per impagament de lloguer. La informació, avançada per El País i confirmada per Nació, suposa el segon cas de desnonament de l'any que acaba amb almenys una persona traient-se la vida. El març passat va passar a Sabadell, tal com va explicar aquest diari.
Fonts policials confirmen el suïcidi de les dues germanes, que s'han precipitat pel pati de l'edifici del carrer Navas de Tolosa on havien residit els últims anys. Des de l'Ajuntament de Barcelona apunten que la família no estava vinculada als serveis municipals d'ajuda en cas de problemes amb l'habitatge, però que van rebre una comunicació judicial al febrer demanant-ne un informe de vulnerabilitat. Professionals del consistori es van personar en "diverses ocasions" al domicili i hi van deixar missatges, però no van rebre cap mena de resposta, remarquen fonts municipals. Això va derivar en la impossibilitat de realitzar l'informe, expliquen des de l'Ajuntament.
Igualment, informats del cas, els serveis d'urgències socials s'han presentat aquest matí a l'edifici per atendre els veïns després del succés. Al seu torn, els jutjats han estat advertits per la policia prèviament. A més, les dues germanes havien deixat una nota abans de suïcidar-se.
La inseguretat residencial i els suïcidis
Aquest cas, sigui com sigui, ressona en altres casos similars que exposen les complicacions que arrosseguen els processos de desnonament. En molts casos, el procés de pèrdua de l'habitatge s'endú part de la salut mental dels afectats. Així ho exposava un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) de l'any 2021, tot constatant que "les persones amb inseguretat residencial tenen pitjor salut mental en comparació amb les persones no afectades per aquesta situació: pateixen més estrès psicològic, ansietat, depressió i suïcidis". A més, es citaven diversos que conclouen que hi ha "uns nivells elevadíssims de mala salut mental en persones a risc de ser desnonades: fins a 9 de cada 10 persones van presentar mala salut mental, una xifra fins a 6 vegades superior a la que s’observa en població general".
En aquell informe, l'agència de salut reclamava com a mesures d'atenció a l'emergència que s'establissin mecanismes per garantir que les oficines d'habitatge i serveis socials formessin part de tots els processos que impliquen una expulsió judicial de la llar. A banda, es recordava la necessitat d'ampliar el parc públic de l'habitatge, que a Catalunya volta el 2% i queda molt lluny de la mitjana europea. Això segueix abocant moltes famílies a malviure i posar la vida al límit per tenir un sostre.
Aquesta realitat de fons explica, en part, els casos que s'han anat produint a Catalunya els últims anys. El març passat es va registrar el cas de l'Àlex, un llogater de Sabadell que també va treure's la vida després que els funcionaris judicials anessin al seu pis. El desembre passat una altra veïna, en aquest cas del Poble-sec de Barcelona, es va suïcidar el dia abans que la comitiva judicial vingués a treure-la de casa. Al maig del 2023, també a la capital catalana, va produir-se un cas molt similar: prèviament al desnonament, una llogatera de 56 anys que havia deixat d'abonar les mensualitats després d'una mala ratxa es va suïcidar. El cos el va trobar la comitiva. Igualment, encara es recorden altres fets recents i pròxims, com el suïcidi d'un home després de parlar breument amb els funcionaris judicials el 2021 a Sants-Badal, quan venien a fer-lo fora. O l'home del barri del Bon Pastor que vivia en un pis municipal i que es va suïcidar davant els operaris que tapiaven la porta del seu habitatge.