13
de maig
de
2023, 16:24
Actualitzat:
18:59h
Una veïna de Barcelona, de 56 anys, es va suïcidar abans que l'expulsessin de casa. Els fets es van saber dilluns passat, quan la comitiva judicial es va presentar al domicili de la dona per executar un desnonament per ordre del jutjat de primera instància número 6 de Barcelona. En trobar-se que ningú no obria el pis van avisar un serraller. En entrar a l'immoble, es van trobar el cadàver de la dona al lavabo. La informació, avançada per El Caso, ha estat confirmada pels Mossos d'Esquadra a Nació, que detallen que la comissaria de l'Eixample ha obert una investigació per acabar d'aclarir el cas. L'habitatge està situat a la cruïlla entre els carrers de Comte Urgell i la Gran Via de les Corts Catalanes, al barri de Sant Antoni de l'Eixample.
Si bé encara no hi ha cap certesa del moment en què la dona s'hauria suïcidat, el que se sap és que era una llogatera que, a partir d'un trasbals personal i laboral, va deixar d'abonar les mensualitats de manera habitual. Això va portar la propietat del pis, una fundació privada, a interposar una demanda civil. Finalment, en el moment en què la comitiva es va presentar al pis per executar el desnonament, la dona havia mort.
"Era una dona treballadora, la Melanie", resumeix un dels veïns que la coneixien de tenir-hi tracte cordial i esporàdic. Altres hi coincideixen. Si bé sabien que els últims mesos passava una mala època, també recorden detalls com el dia en què va fer pastissets i va portar-los als seus companys de replà. "Havia treballat a hotels i a hospitals fent-hi neteja, també durant la pandèmia", explica un d'aquests veïns a aquest diari.
Segons expressen fonts municipals, l'Ajuntament va tenir coneixement del cas el mes de març, quan el jutjat els va notificar el procediment de desnonament per impagament de lloguer. El Servei d'Intervenció en processos de Pèrdua de l'Habitatge i Ocupacions (SIPHO) del consistori va anar al domicili d'ofici a conèixer la unitat familiar de la dona per tal d'avaluar-ne la vulnerabilitat i oferir acompanyament en el procés. La difunta, que no era coneguda dels serveis socials, va rebutjar l'atenció del SIPHO en aquell moment. Així i tot, el dia del desnonament el servei va tornar a anar a primera hora al seu pis per oferir-li novament un acompanyament i evitar que la fessin fora, però ningú va respondre.
A l'edifici on vivia, que té les propietats dividides i es barregen veïns de tota la vida amb llogaters que hi arriben nous, molta gent no coneix els seus companys d'escala. Tanmateix, la Melanie feia algun temps que hi vivia. "Almenys tres o quatre anys", explica l'home que hi vivia porta amb porta.
El seu suïcidi arriba exactament un any després que un altre home es llevés la vida en ple desnonament també a Barcelona, en aquest cas al barri del Bon Pastor. Un any abans, un altre home, també llogater, es va precipitar daltabaix de l'edifici on vivia després d'obrir la porta a la comitiva judicial. També va morir. En aquest cas va ser al districte de Sants-Montjuïc.
No és una qüestió anecdòtica. En un informe del 2021, l'Agència de Salut Pública de Barcelona va concloure que les persones amb afronten un desnonament "tenen pitjor salut mental en comparació amb les persones no afectades per aquesta situació: pateixen més estrès psicològic, ansietat, depressió i suïcidis". En aquesta mateixa línia, l'estudi apuntava que la inseguretat residencial comporta "uns nivells elevadíssims de mala salut mental en persones a risc de ser desnonades: fins a 9 de cada 10 persones van presentar mala salut mental".
Una situació de vulnerabilitat al voltant de l'habitatge també va ser advertida aquesta mateixa setmana pel Banc d'Espanya. La màxima institució econòmica de l'Estat va avisar que el 49% dels llogaters de l'Estat viuen en situació o risc de pobresa. En el pitjor dels casos, això acaba en ordres de desnonament.
Si bé encara no hi ha cap certesa del moment en què la dona s'hauria suïcidat, el que se sap és que era una llogatera que, a partir d'un trasbals personal i laboral, va deixar d'abonar les mensualitats de manera habitual. Això va portar la propietat del pis, una fundació privada, a interposar una demanda civil. Finalment, en el moment en què la comitiva es va presentar al pis per executar el desnonament, la dona havia mort.
"Era una dona treballadora, la Melanie", resumeix un dels veïns que la coneixien de tenir-hi tracte cordial i esporàdic. Altres hi coincideixen. Si bé sabien que els últims mesos passava una mala època, també recorden detalls com el dia en què va fer pastissets i va portar-los als seus companys de replà. "Havia treballat a hotels i a hospitals fent-hi neteja, també durant la pandèmia", explica un d'aquests veïns a aquest diari.
Segons expressen fonts municipals, l'Ajuntament va tenir coneixement del cas el mes de març, quan el jutjat els va notificar el procediment de desnonament per impagament de lloguer. El Servei d'Intervenció en processos de Pèrdua de l'Habitatge i Ocupacions (SIPHO) del consistori va anar al domicili d'ofici a conèixer la unitat familiar de la dona per tal d'avaluar-ne la vulnerabilitat i oferir acompanyament en el procés. La difunta, que no era coneguda dels serveis socials, va rebutjar l'atenció del SIPHO en aquell moment. Així i tot, el dia del desnonament el servei va tornar a anar a primera hora al seu pis per oferir-li novament un acompanyament i evitar que la fessin fora, però ningú va respondre.
A l'edifici on vivia, que té les propietats dividides i es barregen veïns de tota la vida amb llogaters que hi arriben nous, molta gent no coneix els seus companys d'escala. Tanmateix, la Melanie feia algun temps que hi vivia. "Almenys tres o quatre anys", explica l'home que hi vivia porta amb porta.
Un problema de fons: l'habitatge
El seu suïcidi arriba exactament un any després que un altre home es llevés la vida en ple desnonament també a Barcelona, en aquest cas al barri del Bon Pastor. Un any abans, un altre home, també llogater, es va precipitar daltabaix de l'edifici on vivia després d'obrir la porta a la comitiva judicial. També va morir. En aquest cas va ser al districte de Sants-Montjuïc.No és una qüestió anecdòtica. En un informe del 2021, l'Agència de Salut Pública de Barcelona va concloure que les persones amb afronten un desnonament "tenen pitjor salut mental en comparació amb les persones no afectades per aquesta situació: pateixen més estrès psicològic, ansietat, depressió i suïcidis". En aquesta mateixa línia, l'estudi apuntava que la inseguretat residencial comporta "uns nivells elevadíssims de mala salut mental en persones a risc de ser desnonades: fins a 9 de cada 10 persones van presentar mala salut mental".
Una situació de vulnerabilitat al voltant de l'habitatge també va ser advertida aquesta mateixa setmana pel Banc d'Espanya. La màxima institució econòmica de l'Estat va avisar que el 49% dels llogaters de l'Estat viuen en situació o risc de pobresa. En el pitjor dels casos, això acaba en ordres de desnonament.