Un dels hàbits que caracteritza la cultura espanyola, fins a fregar la caricatura, és la migdiada. Si bé, Espanya no és l'únic país amb hàbits de descans peculiars. Al Japó, és habitual practicar l'inemuri, que consisteix en un microson a llocs públics i que proporciona diversos beneficis relacionats amb l'endarreriment de l'envelliment i la millora de les capacitats cognitives.
Concretament, els japonesos al Japó està ben vist adormir-se al lloc de feina, al transport públic o a qualsevol entorn públic. És vist com un senyal de dedicació extrema que indica que la persona està esgotada per les moltes responsabilitats que assumeix. De fet, la traducció literal d'inemuri és "ser present mentre es dorm". La diferència fonamental amb la migdiada és que no és planificat i pot arribar a durar 5 minuts.
[noticiadiari]2/264530[/noticiadiari]
Amb tot, diversos estudis suggereixen que el son breu de 10 minuts pot millorar el rendiment cognitiu, com la memòria i l'atenció, a més d'alentir l'envelliment. Així, tant l'inemuri com la migdiada són recomanables des del punt de vista de la salut, tot i que també poden suposar un problema si s'allarguen massa, ja que poden provocar insomni.
[plantillavirals]
«Inemuri», la migdiada japonesa que frena l'envelliment i millora la memòria
Al Japó, està ben vist adormir-se a la feina o al transport públic i aquest hàbit aporta diversos beneficis per a la salut
ARA A PORTADA
Publicat el
26 de febrer de 2024 a
les 20:55
Et pot interessar
-
Societat Un estudi del Port de Barcelona conclou que el turisme de creuers «no explica» la pressió turística de la ciutat
-
Societat
Interrompuda la circulació de trens de l'R2 nord i l'R11 entre Granollers i Sant Celoni per un atropellament
-
Societat
Les entitats socials reclamen ampliar el termini de la regularització de migrants
-
Societat
Les millors imatges de la visita del Papa a Catalunya
-
Societat
Alerten d'un augment del maltractament a persones grans amb 1.766 denúncies el 2025
-
Societat
Testimonis del cas del nadó maltractat asseguren que el pare era «brusc» amb el nen
