05
de març
del
2024
Actualitzat
a les
17:40h
L'Església espanyola no està amb Francesc. Ha enviat aquest dimarts un senyal molt clar a la societat d'on es vol situar en l'actual moment polític i social. Els bisbes han elegit el successor del cardenal Juan José Omella i no han dubtat a l'hora d'elegir el principal aspirant conservador al càrrec, l'arquebisbe de Valladolid Luis Argüello, qui s'ha imposat en primera votació de manera clara: 48 vots entre 78 electors.
Argüello és un prelat forjat en tota la seva trajectòria per l'arxidiòcesi de Valladolid, on té un gran pes el món rural. Fill de Meneses de Campo, a Palència, on va néixer fa 70 anys, amb formació jurídica, va ser professor de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid. Malgrat que en la seva joventut va mostrar sensibilitat per la realitat social i va treballar amb col·lectius de risc, la seva evolució ha estat nítidament conservadora. L'etapa com a secretari general i portaveu de la CEE (2018-22) va ser determinant per construir una base de suports que aquest dimarts l'han dut al cim de l'episcopat espanyol.
A Argüello li agrada polemitzar. I ho ha fet molt en temes especialment sensibles. Com a portaveu dels bisbes no va estalviar polèmiques. Això, que en unes altres circumstàncies l'hagués pogut perjudicar, ara sembla que li ha estat premiat. Amb motiu de la crisi pels abusos sexuals a l'Església, es va alinear clarament amb els més insensibles amb les víctimes. El novembre del 2021, relativitzava molt el nombre de casos: "Són només uns pocs, encara que això no li treu gravetat. Però per què es posa els focus només en l'Església?". També considerava que la major part de víctimes no volia fer del cas un tema mediàtic sinó que buscaven "discreció".
Malgrat que tota la CEE va donar suport a l'informe Cremades, encarregat per Omella per posar llum sobre els nombrosos casos d'abusos i que va generar un trasbals entre els bisbes, Argüello es va permetre emetre algunes crítiques, qualificant-lo de "discutible". També va afirmar que moltes de les propostes que va fer el Defensor del Poble en un informe ja estaven "incorporades" a la manera d'actuar dels bisbes.
El nou líder dels bisbes espanyols tampoc ha evitat pronunciar-se sobre aspectes polítics. A diferència d'un Omella que s'ha caracteritzat per evitar cap intervenció i no s'ha afegit a la croada de PP i Vox contra l'amnistia, Argüello ha estat una de les veus més díscoles contra Pedro Sánchez i els seus pactes amb els independentistes. Des del compte de Twitter ja va deixar clar què en pensava de l'amnistia.
El novembre passat, va assegurar que amb els acords entre Sánchez i Puigdemont "es posen en entredit els pilars de la convivència". Unes declaracions en què va afirmar també que els nacionalismes s'estaven convertint en una mena de religió i que es vivia una "forta crisi espiritual". Amb aquests posicionaments, però, Argüello es guanyava el suport de la majoria dels bisbes espanyols, que mai han acabat de connectar amb els aires de Francesc.
El cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, gran esperança blanca de l'ala més oberta de l'Església, haurà d'esperar. Segurament intuint quina era la correlació de forces, els darrers dies havia fet indicacions que no es considerava candidat. Finalment, ha estat elegit vicepresident de la CEE. És el càrrec de consolació que històricament s'atorga al perdedor de l'elecció. Però en aquest cas, això també li ha costat. Cobo ha hagut d'anar a una segona volta enfront l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, de perfil ultraconservador. Un signe de com estan les coses en el si de la CEE.
El fet que a Cobo li hagin deixat clar que no tenia les simpaties de la majoria dels seus germans de bàcul envia un missatge a Roma. El papa Francesc va fer-lo arquebisbe de Madrid el juliol del 2023 i pocs mesos després el va fer (crear, en terminologia vaticana) cardenal. Tot una mostra de preferència, molt més tenint en compte que el seu antecessor, Carlos Osoro, continuava sent cardenal elector (té menys de 80 anys). L'octubre passat, Francesc el va designar membre del Dicasteri per als Bisbes, important nucli de poder vaticà que prepara els nomenaments episcopals a tot el món. Molts senyals de simpatia emeses des de Roma, i que han estat vistos amb indolència a la CEE.
Molt aviat sabrem en què es traduirà el canvi produït a l'Església espanyola. La culminació de la renovació de l'executiva de la CEE acabarà d'oferir una imatge precisa de per on vol enfocar la cúpula eclesiàstica les relacions amb l'Estat. I si l'Església es vol afegir a l'estratègia de la tensió política junt a la resta de poders conservadors, del PP a la judicatura.
Argüello és un prelat forjat en tota la seva trajectòria per l'arxidiòcesi de Valladolid, on té un gran pes el món rural. Fill de Meneses de Campo, a Palència, on va néixer fa 70 anys, amb formació jurídica, va ser professor de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid. Malgrat que en la seva joventut va mostrar sensibilitat per la realitat social i va treballar amb col·lectius de risc, la seva evolució ha estat nítidament conservadora. L'etapa com a secretari general i portaveu de la CEE (2018-22) va ser determinant per construir una base de suports que aquest dimarts l'han dut al cim de l'episcopat espanyol.
A Argüello li agrada polemitzar. I ho ha fet molt en temes especialment sensibles. Com a portaveu dels bisbes no va estalviar polèmiques. Això, que en unes altres circumstàncies l'hagués pogut perjudicar, ara sembla que li ha estat premiat. Amb motiu de la crisi pels abusos sexuals a l'Església, es va alinear clarament amb els més insensibles amb les víctimes. El novembre del 2021, relativitzava molt el nombre de casos: "Són només uns pocs, encara que això no li treu gravetat. Però per què es posa els focus només en l'Església?". També considerava que la major part de víctimes no volia fer del cas un tema mediàtic sinó que buscaven "discreció".
Malgrat que tota la CEE va donar suport a l'informe Cremades, encarregat per Omella per posar llum sobre els nombrosos casos d'abusos i que va generar un trasbals entre els bisbes, Argüello es va permetre emetre algunes crítiques, qualificant-lo de "discutible". També va afirmar que moltes de les propostes que va fer el Defensor del Poble en un informe ja estaven "incorporades" a la manera d'actuar dels bisbes.
El nou líder dels bisbes espanyols tampoc ha evitat pronunciar-se sobre aspectes polítics. A diferència d'un Omella que s'ha caracteritzat per evitar cap intervenció i no s'ha afegit a la croada de PP i Vox contra l'amnistia, Argüello ha estat una de les veus més díscoles contra Pedro Sánchez i els seus pactes amb els independentistes. Des del compte de Twitter ja va deixar clar què en pensava de l'amnistia.
La amnistía podría ser valiosa si fuera recíproca y los amnistiados renunciaran a un proceso ilegal y unilateral, si fuera fruto de un acuerdo con mayoría cualificada, si no amparase la violencia contra las personas. Si no es así, amenaza la convivencia a la que dice servir.
— Mons. Luis Argüello (@MonsArguello) November 5, 2023
El novembre passat, va assegurar que amb els acords entre Sánchez i Puigdemont "es posen en entredit els pilars de la convivència". Unes declaracions en què va afirmar també que els nacionalismes s'estaven convertint en una mena de religió i que es vivia una "forta crisi espiritual". Amb aquests posicionaments, però, Argüello es guanyava el suport de la majoria dels bisbes espanyols, que mai han acabat de connectar amb els aires de Francesc.
Cobo, un discutit premi de consolació
El cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, gran esperança blanca de l'ala més oberta de l'Església, haurà d'esperar. Segurament intuint quina era la correlació de forces, els darrers dies havia fet indicacions que no es considerava candidat. Finalment, ha estat elegit vicepresident de la CEE. És el càrrec de consolació que històricament s'atorga al perdedor de l'elecció. Però en aquest cas, això també li ha costat. Cobo ha hagut d'anar a una segona volta enfront l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, de perfil ultraconservador. Un signe de com estan les coses en el si de la CEE.El fet que a Cobo li hagin deixat clar que no tenia les simpaties de la majoria dels seus germans de bàcul envia un missatge a Roma. El papa Francesc va fer-lo arquebisbe de Madrid el juliol del 2023 i pocs mesos després el va fer (crear, en terminologia vaticana) cardenal. Tot una mostra de preferència, molt més tenint en compte que el seu antecessor, Carlos Osoro, continuava sent cardenal elector (té menys de 80 anys). L'octubre passat, Francesc el va designar membre del Dicasteri per als Bisbes, important nucli de poder vaticà que prepara els nomenaments episcopals a tot el món. Molts senyals de simpatia emeses des de Roma, i que han estat vistos amb indolència a la CEE.
Molt aviat sabrem en què es traduirà el canvi produït a l'Església espanyola. La culminació de la renovació de l'executiva de la CEE acabarà d'oferir una imatge precisa de per on vol enfocar la cúpula eclesiàstica les relacions amb l'Estat. I si l'Església es vol afegir a l'estratègia de la tensió política junt a la resta de poders conservadors, del PP a la judicatura.