La intel·ligència artificial ha arribat a la nostra vida per quedar-s'hi. Així com va passar amb altres evolucions tecnològiques que ja són part del nostre dia a dia des de fa dècades, la intel·ligència artificial desperta molts dubtes. Inquieta perquè és desconeguda? Ho fa perquè és perillosa? El debat és obert. En tot cas, aquesta nova tecnologia permetrà, si s'aplica correctament, millorar les condicions de comoditat en el dia a dia.
L'arribada de la IA està començant a crear tòpics com aquests: "D'aquí a uns anys, la majoria de gent treballarà en feines que encara no existeixen". Hi ha molts dubtes de com serà en el futur però, de moment, es tracta d'una eina de suport. De fet, tanta és la importància que pot arribar a tenir que Manel Sanromà, matemàtic i president de CIVIC-Ai, apunta que és "la revolució més gran de la història de la humanitat". Per entendre-ho millor, aquí venen deu preguntes i respostes per conèixer millor la intel·ligència artificial.
Què és la intel·ligència artificial?
Pot semblar una pregunta senzilla, però és la que més costa de respondre a la comunitat científica. "En podríem parlar hores i no arribar a una definició comuna. És com preguntar a un metge què és la salut", apunta el director de Institut d’Investigació d’intel·ligència artificial, Carles Sierra.
"És la revolució més gran de la història de la humanitat"
Manel Sanromà
La definició clàssica del concepte és el disseny de màquines que resolguin problemes de forma autònoma. Tal com explica Sierra, la tecnologia "se centra en resoldre problemes". "En el moment en que aquest procés l'automatitzes, passa a ser una intel·ligència artificial", diu. Ho explica, a més, amb un exemple molt entenedor. "Una làmpada no és una IA, però si la programes perquè s'il·lumini quan passo jo i no les meves mascotes, o que sàpiga reconèixer qui passa per adaptar-li la intensitat de llum en base a unes instruccions prèvies, llavors ja és una IA", apunta. La diferència entre una IA i la resta de la tecnologia és que la intel·ligència artificial analitza patrons: aprèn i executa a partir d'això.
En aquest sentit, Sierra explica que aquests són els atributs que va escollir la normativa europea per definir-la. "La intel·ligència artificial és l'habilitat d'una màquina de presentar les mateixes capacitats que els éssers humans com el raonament, l'aprenentatge, la creativitat i la capacitat de planificar", diu exactament la definició del Parlament Europeu.
Quins usos té i quins tindrà?
Sierra apunta que és els usos de la IA es poden analitzar des del punt de vista tecnològic i des del geopolític. Tecnològicament servirà per automatitzar processos. "Si pensem en el dia a dia de les persones, hi ha molts processos que fem que són repetitius; la IA permetrà fer-los de forma automàtica", apunta. Això permetrà ser més eficients en molts processos, trencar barreres com la lingüística o bé integrar els robots d'ajuda personal al nostre dia a dia. El director de l'institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial també apunta que caldrà veure "quins són econòmicament rendibles i quins no", però dona per fet que la IA s'aplicarà en molts àmbits de la vida quotidiana.
Per què és rellevant en l'àmbit geoestratègic?
La irrupció de la xinesa DeepSeek ha agafat per sorpresa a Silicon Valley per diversos motius, entre els quals destaquen el com s'ha produït aquesta IA i la rapidesa amb què s'ha fet. Segons el matmàtic Manel Sanromà, això farà que moltes empreses deixin de mirar a Califòrnia per comprar eines d'intel·ligència artificial i començaran a posar els ulls a Shanghai. I no només això, sinó que creu que els grans fons d'inversió també poden fer un tomb cap a la Xina. Al cap i a la fi, diu, "han fet el mateix amb molts menys recursos".
Sierra apunta que hi haurà molts interesos al darrere, ja que qui domini la IA tindrà un gran poder polític i econòmic. Ara bé, com en gairebé tot que envolta la intel·ligència artificial, encara és un gran misteri. De totes maneres, només cal veure l'interès dels grans organismes polítics mundials per desenvolupar la intel·ligència artificial per adonar-se de com d'important pot esdevenir
Quins sectors es poden veure més afectats?
En l'entorn laboral, l'aparició de la intel·ligència artificial és el canvi més gran des de l'aparició dels ordinadors i la digitalització de la feina. Una anàlisi del Fons Monetari Internacional (FMI) va calcular que fins al 40% dels llocs de feina actuals es veuran afectats per la intel·ligència artificial. Això no vol dir que siguin llocs que desapareguin, sinó que els afectarà d'alguna manera. És cert que n'hi ha que seran substituïts per una IA, però en molts d'altres serà un suport.
Tal com apunta Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional en un article al blog de l'FMI, històricament l'automatització i la tecnologia de la informació ha tendit a afectar les feines rutinàries, però una de les característiques que diferencia la IA és la seva incidència en feines d'alta qualificació. És per això que apunta que les economies avançades poden patir més l'afectació de la IA. Es considera que en països amb un model fort i desenvolupat, l'impacte pot arribar al 60% dels llocs de feina.
Sanromà té una altra opinió: "Afectarà totes les feines". També explica que, així com les anteriors revolucions industrials han estat enfocades a les feines manuals, "aquesta afecta directament a les feines intel·lectuals". De fet, apunta que ja s'han apreciat canvis en feines de programació, per exemple. "En un futur pot afectar a tothom. Veurem més aviat que tard camions autònoms i l'aparició de la IA en d'altres feines que ara necesisten d'un humà".
"La intel·ligència artificial afectarà totes les feines"
Manel sanromà
En aquest sentit, l'article de l'FMI també apunta preocupació per un possible "augment de la desigualtat". Georgieva es posicionava d'aquesta manera: "És possible que observem una polarització dins de les categories d'ingrés, i que els treballadors que poden aprofitar la IA aconsegueixin augmentar la productivitat i el salari, mentre que els que no ho puguin fer es quedin enrere".
Quines són les principals companyies i eines del sector?
És complicat dir-ho, ja que cada dia hi ha noves eines i les més importants van variant setmana a setmana. Ara bé, n'hi ha una que de moment sobresurt per sobre de la resta i que és la més coneguda per tothom: el ChatGPT.
Les que s'han fet més conegudes són les generatives: les que creen imatges, textos, dibuixos... Dins d'aquest tipus també s'hi inclou DeepSeek. Ara bé, n'hi ha de moltes altres. Al cap i a la fi, qualsevol programa que compleixi les característiques d'aprenentatge i raonament és una IA.
Pel que fa a les companyies, més enllà de OpenAI, Meta, X o DeepSeek, no ens podem oblidar d'Nvidia, l'empresa que ofereix la gran majoria dels xips a les grans empreses tecnològiques mundials. A nivell global, aglutina un 70% de les vendes de xips d'IA.
Quin volum de negoci representen les companyies d'IA?
Les tecnològiques són les noves petroleres: les empreses més importants del món. El 2024, el podi d'empreses amb més valor del món l'ocupaven Apple, Google i Microsoft. En 8è lloc s'hi trobava Facebook (Meta) i en 30è lloc s'hi troba Nvidia.
En dades del 2025, es mantenen les tres primeres posicions i la de Meta, però Nvidia puja fins la 9a posició.
- Apple té un valor de 574 mil milions de dòlars
- Microsoft, de 461 mil milions de dòlars
- Google, de 413 mil milions de dòlars
- Facebook, de 91 mil milions de dòlars
- Nvidia, de 88 mil milions de dòlars
Aquestes dades són en base al preu de les seves accions. OpenAI es calcula que té un valor de 157.000 milions de dòlars, però com que no cotitza en borsa no es pot assegurar. Aquesta és una decisió de la companyia per mantenir la independència d'acció i decisió.
Quins són els noms claus per entendre'n la dimensió?
En la intel·ligència artificial hi treballen desenes de milers de persones. El fet de ser una tecnologia a l'alça fa que els directius de les empreses que produeixen aquestes IA hagin esdevingut persones rellevants -o encara més rellevants en alguns casos- dins el món tecnològic. Això fa que passin a tenir també una gran influència en el disseny de l'economia mundial.
- Sam Altman. El director executiu d'OpenAI és també inversionista i programador. És considerat el pare de ChatGPT, el Chatbot número 1 ara com ara i que tantes empreses i persones utilitzen en el seu dia a dia. L'empresa va ser inicialment finançada per Elon Musk -entre d'altres-, el mateix magnat tecnològic que ara ha fet una oferta, ja rebutjada per Altman, per comprar OpenAI. Amb només 39 anys és una de les persones amb més projecció dins el sector de la intel·ligència artificial.
- Elon Musk. El propietari d'X també dominar el món de la intel·ligència artificial. Fa pocs dies va oferir 97.400 miliones de dòlars a OpenAi per comprar-la, mentre segueix desenvolupant Grok, la IA d'X. Degut a la seva relació empresarial anterior, no hi ha gens bona relació entre Musk i Altman.
- Mark Zuckerberg. Per altra banda, el fundador i CEO de Meta també està desenvolupant la seva pròpia IA. És una de les empreses capdavanteres que menys està destacant, però ja ha anunciat que el 2025 serà l'any de la IA i ha explicat que dissenyarà els seus propis xips amb l'ajuda de Samsung.
- Jen-Hsun Huang. Malgrat ser menys meditàtic, Huang és, ara mateix, una de les persones amb més poder en el món de la IA. És el fundador i CEO d'Nvidia, un dels principals fabricants de processadors per a les IA. De fet, és l'empresa que fabrica els xips que han donat vida a ChatGPT i DeepSeek. El 2024 era la onzena persona més rica del món, amb un patrimoni net de 118 mil milions de dòlars.
- Liang Wenfeng. Ningú el coneixia fa un mes, però ara és en boca de tothom. És la cara visible de DeepSeek, la companyia que ha enlluernat el món amb la seva intel·ligència artificial més barata, més ràpìda i feta en molt poc temps. Ha aconseguit que la Xina segui a la taula dels grans en qüestió de setmanes.
Quins plans té la Unió Europea?
Urusla Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha anunciat que la Unió Europea invertirà 200.000 milions d'eurosper reenganxar-se a la cursa de la Intel·ligència Artificial. Carles Sierra, però, no es mostra massa confiat amb aquesta inversió.
"La xifra dels 200.000 milions fa temps que es diu, tot i que mai s'ha acabat d'aplicar. A més, caldrà veure si dins aquests diners s'hi inclou també la inversió privada. Si és així, aquesta xifra acabarà sent molt menor", apunta. També creu que a Europa s'està invertint massa en maquinària i potser caldria invertir més en talent. Segons explica, DeepSeek ha constatat que potser no es necessita tant pressupost si es té el suficient enginy.
"Potser a Europa ja li pot interessar tenir un paper de legislador en aquesta guerra entre els Estats Units i la Xina"
Carlos Madrid
Ara mateix, Europa va per darrere dels Estats Units tant en inversió com en desenvolupament, tot i que potser això no és del tot dolent. Carlos Bueno, filòsof de la fundació Gustavo Bueno, apunta aquesta derivada: "Això és semblant a la carrera espacial de fa mig segle, però aquesta vegada entre Estats Units i la Xina. Estats Units ha creat la IA, la Xina l'ha replicada i des d'Europa es legisla. Pot tenir sentit tenir aquest paper per evitar que tothom campi a plaer. La regulació europea pot servir com un escut".
Quin paper hi pot jugar Catalunya?
"A Catalunya hi tenim molt bona matèria primera", apunta Carles Sierra. I queda pal·lès en els fets. Fa pocs dies, es va presentar a Barcelona el primer ordinador quàntic d'Espanya desenvolupat al 100% amb tecnologia europea, desenvolupat pel BSC (Barcelona Supercomputing Center)
Tal com expliquen des del BSC, aquest nou sistema "representa un avenç significatiu en la capacitat computacional del país". Això permetrà, segons expliquen, impulsar la investigació i la innovació, fomentant el progrés industriual i tecnològic.
A Catalunya hi ha molt de talent, però hem d'aconseguir que no marxin als Estats Units per falta de finançament
Carles Sierra
La diferència de la computació quàntica respecte la tradicional és que amb aquesta es poden estudiar fenòmens a nivell atòmic. "Les seves aplicacions abasten des de la química, on podria accelerar el desenvolupament de nous materials i medicaments, fins a la resolució de problemes complexos en sectors com ara logística i finances", expliquen des del BSC.
De totes maneres, Sierra explica que "sense inversió, els projectes no poden prosperar a Europa". Coneix casos d'start-up catalanes que han hagut de marxar als Estats Units ja que aquí, a Europa, no han rebut el finançament necessari. "S'ha d'intentar evitar la fugida de talent", reflexiona l'investigador.
Quins reptes hi ha en clau de legislació?
"Cal una regulació mundial, i ja anem tard", sentencia Sanromà. Segons explica, la regulació no pot ser europea només, ja que "la tecnologia travessa fronteres i seria ineficient". A més, avisa que estem a prop de la intel·ligència artificial general. Alguns experts sostenen que serà més intel·ligent que les persones i tindrà iniciativa pròpia, és a dir, actuarà quan cregui que ho ha de fer. A aquest pas encara no s'hi ha arribat.
"Quan aparegui la IA general, que no ha de quedar massa, necessitarem una regulació mundial ràpida, perquè si no es pot descontrolar. Hi ha mostres que algunes IA s'han autoprotegit, igual que les persones, quan els han intentat canviar el sistema. Si això es descontrola, les conseqüències poden ser molt negatives. Europa ha de fer valdre la seva força política", explica el matemàtic i president de CIVIC-Ai.
El filòsof Carlos Madrid apunta que la filosofia pot tenir un paper important en la legislació. "S'han de criticar les idees i maneres, a mesura que es van dissenyant per tal de vetllar pels interessos dels ciutadans", apunta. Tot just s'està a les beceroles d'un canvi global marcat, una vegada més, per la tecnologia.