Investigadors de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert un fàrmac capaç de reduir les seqüeles psicològiques que els individus arrosseguen després de patir un trauma i evitar que es desencadeni un trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). El medicament, anomenat Osanetant, s'ha provat en un estudi amb ratolins femella que ha evidenciat que hi ha diferències importants entre sexes en el processament de la por.

Els resultats de l'estudi, publicat a Brain Medicine, han mostrat que els exemplars als quals se'ls ha administrat el medicament presenten una resposta de freezing (índex per mesurar la por) menor. La recerca obre la porta a usar el fàrmac als serveis d’urgències per frenar la sobreconsolidació dels records traumàtics.

Després d’una vivència traumàtica, pot ser que estímuls aparentment neutres es carreguin emocionalment d’una connotació negativa, cosa que podria desencadenar un trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT). Per mirar d’evitar-ho, l'equip d’investigació ha explorat com es podria interrompre la consolidació del record del trauma si s’intervé poc després de l’exposició a l’estrès.

En l’estudi es va sotmetre ratolins femella a un estrès per immobilització i se’ls va administrar una única dosi d’Osanetant al cap de 30 minuts. Sis dies després es van aplicar protocols estàndard de condicionament i extinció de la por. Els resultats van mostrar que els animals que havien rebut Osanetant presentaven una resposta de freezing significativament menor, fet que indica que el record de la por no s’havia consolidat tan intensament.

“No estem impedint l’aprenentatge de la por, sinó reduint la intensitat amb què queda enregistrada biològicament”, ha explicat Neha Acharya, investigadora predoctoral a l’INc-UAB i primera autora de l’article, juntament amb Jaume Fabregat. Amb tot, els responsables d’aquest treball han apuntat que cal administrar el fàrmac just després de l’experiència negativa, ja que la finestra temporal és especialment rellevant.

Treballs anteriors del mateix laboratori havien mostrat que Osanetant augmentava la resposta a la por en ratolins femella, en lloc de reduir-la. No obstant això, eren estudis fets amb models no exposats a un trauma previ. Segons els investigadors, l’efecte contrari que s’observa ara es podria explicar per què l’exposició al trauma reconfiguraria els circuits neuronals i activaria mecanismes de plasticitat diferents.

La recerca ha posat el focus en el sexe com a variable biològica, un factor crucial però sovint oblidat en neurociència. El trastorn d’estrès posttraumàtic és el doble de freqüent en dones que en homes, i, tot i això, la majoria de models en rosegadors continuen centrant-se en mascles. L’equip volia trencar amb aquesta tendència.

Tot i que l’estudi té limitacions, donat que només es van utilitzar ratolins femella i no es van tenir en compte els cicles hormonals ni es van analitzar marcadors moleculars, els resultats conductuals són sòlids, i la finestra d’actuació farmacològica és curta però prometedora. Els investigadors han apuntat que estudis futurs podrien explorar-ne l’ús en serveis d’urgències, com a escut farmacològic d’acció ràpida contra la sobreconsolidació de records traumàtics.