NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, publiquen l'onzè episodi de la col·laboració que permet als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. El politòleg Daniel Roldán analitza de manera exhaustiva les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna per a un país com Israel, que es troba entre dues aigües molt tèrboles per l'escalada de tensió al Donbass. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VQzbss_DSxA[/youtube]

[despiece]La possibilitat d’una invasió russa a Ucraïna, que ha esdevingut més probable després del reconeixement per part de Rússia de les repúbliques rebels de Donetsk i Lugansk, ha posat el focus en les conseqüències econòmiques i geopolítiques que aquest conflicte podria tenir per a la UE, el futur de l’OTAN o la naturalesa de la relació entre Rússia i la Xina, que cada cop evoluciona d’una col·lusió purament tàctica a una aliança cada cop més estratègica.

Tanmateix, hi ha una regió on el conflicte té un potencial impacte sobre el qual a casa nostra se n’ha parlat poc: l’Orient Mitjà. Avui a informe exterior analitzem breument quina és la posició d’Israel sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna, i com aquest país es pot veure afectat per l’esclat d’una guerra entre ambdós països.

Israel manté bones relacions tant amb Ucraïna com amb Rússia, i sempre ha intentat mantenir unes relacions diplomàtiques equilibrades amb ambdós països. Un primer punt per entendre aquesta qüestió és l’àmplia diàspora jueva present tant a Ucraïna com a Rússia. A Ucraïna hi viuen aproximadament uns 140.000 jueus -incloent el mateix president del país, Volodimir Zelenski-, mentre que Rússia té una població jueva d’unes 460.000 persones.

En la mesura que Israel té com una de les seves principals raons de ser la protecció dels jueus que viuen a la diàspora, el govern israelià ha intentat mantenir relacions equilibrades amb Ucraïna i Rússia per assegurar la seva capacitat de vetllar per la protecció de les comunitats jueves presents en aquests països. De la mateixa manera, cal no oblidar que un gran percentatge de ciutadans israelians, especialment els que van arribar a Israel durant la dècada dels 90, són originaris tant d’Ucraïna com de Rússia, o tenen ascendència en aquests països. De fet, dels nou milions i mig d’habitants que té Israel, vora un milió i mig tenen el rus com a llengua materna.

Un segon element a tenir en compte són les importants relacions comercials que Israel manté amb ambdós països. En el cas d’Ucraïna, Israel depèn fortament de les importacions de blat ucraïnès, les quals suposen un 50% sobre el total del blat que Ucraïna exporta a l’exterior. Israel necessita la importació de blat i altres matèries primeres alimentàries d’Ucraïna, especialment civada, llavors oleaginoses i plantes com la colza, per a poder cobrir plenament les seves necessitats.

No és estrany, doncs, que l’any passat Israel i Ucraïna ratifiquessin l’entrada en vigor d’un acord de lliure comerç que redueix molt substancialment els aranzels a les importacions d’aquests productes. Ara bé, les relacions comercials amb Rússia també tenen una alta sensibilitat estratègica. Concretament, Rússia és un garant de la seguretat energètica del país, en la mesura que aquest país és un dels principals subministradors de petroli que té Israel.

Tanmateix, la tercera variable a considerar, que trenca la balança d’interessos israelians de manera més decisiva, és la importància del rol que juga Rússia dins de Síria. En el context de la guerra civil siriana que va començar l’any 2011 en el marc de les primaveres àrabs, el president sirià, Baixar Al-Assad, va haver de recórrer al suport militar rus per canviar la dinàmica de la guerra i recuperar la major part del territori perdut en mans de les faccions rebels.

Rússia estava molt interessada a oferir aquest suport, atès que manté bases a la costa mediterrània de Latakia i Tartus que li donen accés directe a la mediterrània i, per tant, el valor geoestratègic de Síria per a Moscou és vital. En conseqüència, la influència que Rússia té sobre Síria és determinant, en la mesura que Baixar Al-Assad li deu la supervivència del seu règim.

Amb tot, l’únic actor que s’ha consolidat dins de Síria a conseqüència de l’assistència proveïda a Baixar-Al Assad no és només Rússia. Hezbollah, la milícia xiïta libanesa finançada per l’Iran, nascuda l’any 1982 amb l’objectiu de combatre la invasió d’Israel durant la primera guerra del Líban, també va intervenir de manera decisiva al rescat d’Al-Assad, que és un aliat fonamental tant de l’Iran com del propi grup armat libanès. Aquest moviment va possibilitar que Hezbollah comencés a operar de manera regular a Síria, i molt especialment en el territori fronterer amb Israel.

A aquest efecte, les Forces de Defensa d’Israel no han escatimat recursos a l’hora de combatre l’amenaça que suposa la presència de Hezbollah a Síria i han dut a terme diverses operacions -tot i que no reconegudes públicament- contra Hezbollah en territori sirià amb l’objectiu d’impedir que la milícia libanesa i el seu gran aliat, l’Iran, puguin dur a terme accions que posin en perill la seguretat de l’Estat jueu. Ara bé, perquè les Forces de Defensa d’Israel puguin dur a terme les seves operacions contra Hezbollah a Síria, i tenint en compte el pes clau que té Rússia dins del país, es fa imprescindible comptar amb l’aquiescència de Moscou.

És per aquest motiu que, en un escenari on el marge per a una solució diplomàtica al conflicte entre Ucraïna i Rússia és cada cop menys probable, Israel ho tindrà més difícil per mantenir una relació equilibrada amb Kiev i Moscou. Israel preferiria poder evitar una invasió russa a Ucraïna i ha realitzat alguns moviments diplomàtics a aquest efecte, intentant així poder mantenir l’actual equilibri de relacions amb els dos països, però el més que probable fracàs d’una sortida diplomàtica al conflicte comporta que aquest objectiu sigui ara mateix un escenari molt inviable.

A aquest efecte, sembla inevitable que Israel es vegi forçat a prioritzar la relació amb Rússia. Les relacions comercials amb Ucraïna són importants i el seu trencament podria comportar problemes considerables a curt termini que Israel voldria poder esquivar, però l’escenari de no poder fer front a Hezbollah i l’Iran en territori sirià és percebuda per la part israeliana com una amenaça genuïnament existencial.

De fet, aquesta consideració geoestratègica venia definida ja abans de l’actual escalada en el conflicte entre Ucraïna i Rússia. Ateses les bones relacions comercials i diplomàtiques amb Israel, Ucraïna havia demanat en repetides ocasions poder adquirir armament i tecnologia militar israeliana. Tanmateix, Israel ho havia denegat diverses vegades per tal de no entorpir les seves relacions amb Rússia.

En un altre pas decidit envers aquesta direcció, la setmana passada Ucraïna va denegar la reexportació de míssils del sistema israelià "cúpula de ferro" des dels Estats Units cap a Ucraïna. Així doncs, en l’actual context d’escalada cap a un cada cop més probable conflicte bèl·lic, les relacions entre Israel i Ucraïna es deterioraran. Caldrà estar atents a quines conseqüències comportarà per a Israel aquest deteriorament i, en cas que el comerç entre ambdós països es vegi afectat, com Israel planificarà importacions alternatives dels productes més importants que Ucraïna li subministra.

Finalment, cal constatar com, malgrat la sòlida aliança estratègica que mantenen els Estats Units i Israel, en aquest conflicte els interessos d’ambdós països no coincideixen. Més enllà del veto israelià a la reexportació americana dels sistemes de bateries “cúpula de ferro” cap a Ucraïna, caldrà restar atents a les tensions que puguin anar sorgint entre Israel i els Estats units els pròxims dies, especialment en relació amb les sancions que Washington adopti per respondre al reconeixement de les repúbliques rebels de Donetsk i Lugansk, i a altres accions que Rússia emprengui a Ucraïna en el marc de l’actual escalada del conflicte.
[/despiece]