Israel promet acabar amb l'ofec a Gaza quan s'alliberin els ostatges

L'OTAN recorda als sionistes que "les guerres tenen normes" mentre les organitzacions de drets humans demanen, sense èxit, la creació d'un corredor humanitari

Un edifici derruït pels bombardejos israelians a la franja de Gaza
Un edifici derruït pels bombardejos israelians a la franja de Gaza | Mohammed Talatene / EP
Maria Rabella Ytarte / Marc Orts
12 d'octubre de 2023, 09:52
Actualitzat: 18:57h
El govern d'Israel ha llençat un ultimàtum a Hamàssi vol que s'acabi el setge de la Franja de Gaza, primer ha d'alliberar els ostatges israelians que va segrestar el passat dissabte. Així ho ha advertit el ministre d'energia del país, Israel Katz, a través d'una piulada a X aquest dijous al matí. "No s'activarà cap interruptor elèctric, no s'obrirà cap canonada d'aigua i no entrarà cap camió de combustible" fins que els "segrestats" tornin a casa. Tot, el dia que l'OTAN ha evitat posicionar-se sobre el bloqueig a Gaza, però ha recordat a Israel que "les guerres tenen normes".
 
Gaza s'ha quedat, com se'ls havia amenaçat, sense electricitat pel setge al qual el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol sotmetre a la població, que també s'està quedant sense aigua ni aliments. Les organitzacions de drets humans clamen, desesperades deixar entrar ajuda humanitària a la Franja o, almenys, crear un corredor que permeti als civils fugir. De moment, però, els seus clams ressonen en el buit. 

Tot, mentre els morts a la zona ja superen el miler després dels bombardejos incessants d'aquesta matinada. En total, unes 1.200 persones han perdut la vida des de l'escalada de la guerra entre Israel i Palestina de dissabte passat. Amb l'atac sorpresa de Hamàs, encarem aquest dijous el sisè dia d'atacs entre totes dues bandes en un conflicte que també acumula més de 2.900 ferits. La xifra de desplaçats és desoladora: prop de 400.000.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha expressat molt contundentment: “Tot membre de Hamàs és home mort”. El mandatari, que ha promès destruir el terrorisme palestí, ha enviat 300.000 soldats a la frontera amb la Franja a l'espera d'una gran invasió terrestre que, això sí, no serà ràpida i fàcil, segons les mateixes prediccions de les Forces Armades d'Israel. Al contrari, tant elles com Hamàs es preparen per a una "guerra llarga". 

Precisament per això, a Israel ja han creat un executiu d'emergència. El primer ministre i el dirigent opositor, Benny Gantz, han unit forces aquest dimecres per respondre a la qüestió palestina. Qui ha quedat fora de la suma, però, és l'altre gran pilar de l'oposició, Yair Lapid, que tot i la situació, de moment ha descartat compartir govern amb l'extrema dreta.

En el camp de batalla, l'Exèrcit d'Israel ha afirmat que la seva Força Aèria està atacant objectius a la Franja de Gaza "a una escala sense precedents". El cap d'aquesta divisió, Omer Tishler, ha argumentat la intensitat dels atacs perquè, ha assegurat, "el que ha passat aquí és una cosa que no havia passat abans".

Al seu torn, Síria acusa Israel d'atacar els dos principals aeroports internacionals del país, tal com ha apuntat l'Observatori Sirià per als Drets Humans. El primer atac aeri ha estat contra l'aeroport internacional de Damasc i, simultàniament, també hi ha hagut un altre contra l'aeroport internacional d'Alep. Els dos atacs s'han produït poc abans de les 14:00 (hora local) i han provocat danys materials a les pistes d'aterratge, cosa que ha obligat a suspendre el trànsit aeri d'ambdues infraestructures. Malgrat que s'han produït altres atacs d'Israel a territori sirià, es tracta del primer des que es va produir l'atac per part de Hamàs dissabte passat. El mateix observatori ha registrat 34 atacs israelians en territori sirià aquest any.




Arxivat a