Un joier treballant al seu taller.
Un 130% més d'atracaments en els darrers dos anys. Aquesta és la trista xifra de robatoris que els joiers denuncien. En aquests tres mesos de 2010 s'ha detectat, a més, un increment d'un 79%. El repunt ha permès obtenir una mitjana que equipara els robatoris als dies de l'any. 'Una joieria és atracada cada dia', subratlla el president del Col·legi de Joiers i Rellotgers de Catalunya, Damià Matamala. 'Gairebé sempre' els lladres són 'bandes organitzades romaneses' que no fan ús de la violència per evitar la penes més dures. Matamala apunta que els delinqüents 'no tenen por d'anar a la presó'. 'Saben que poden declarar-se insolvents, quedar-se el botí i complir només un parell d'any de condemna', assegura.
Més atracaments i moltes formes
L'any 2008 va registrar-se un increment d'un 120% en els robatoris a les joieries. Va ser un augment que al llarg del 2009 s'ha confirmat i ha augmentat en un 8%. Els primers mesos de 2010, ha tornat a repuntar sensiblement, gairebé un 80%. Les xifres del Col·legi mostren que una joiera pateix un robatori diàriament a Catalunya.
Aquest dimarts ha estat a la joieria de Montserrat Guardiola, al carrer Mandri de Barcelona. I aquesta vegada ha estat fent ús de la força. El marit de la joieria ha estat atacat amb una pistola elèctrica. Ja són 12 les joieries que han denunciat agressions físiques durant els robatoris en aquests tres mesos. Una dada que preocupa ja que en la immensa majoria de robatoris ja no es feia ús de la violència.
'Han deixat d'encastar els vehicles contra els aparadors perquè els avisos van fer que molts establiments instal·lessin pilars', diu Matamala. Ara però roben fent ús de targetes falses o provocant descuits mitjançant elaborades representacions molt teatralitzades. 'Són bons', admet preocupat el president del Col·legi. Els lladres són, tot sovint, 'i sé que ara se'm tiraran a sobre molts', 'bandes organitzades romaneses'.
Un codi penal més dur
Els joiers perceben que la por que els delinqüents tenen al sistema penal espanyol és nul·la. 'Saben que poden quedar-se amb el botí i declarar-se al mateix temps insolvents per no tornar els diners que han robat a la víctima', subratlla Matamala. A més, saben que si no fan ús de la violència acabaran per estar-se, sempre que els enxampin, 'molt pocs mesos a la presó'. Són també conscients que 'aquest Estat acaba per no expulsar pràcticament ningú'.
