El País Valencià afronta una de les majors catàstrofes de la seva història, després d'una DANA que s'ha endut fins al moment més de 200 vides, habitatges i paisatges, i ha deixat una societat colpida. Una societat que aquest dissabte viurà una manifestació que reclama la dimissió de Carlos Mazón, el president de la Generalitat Valenciana, per la gestió controvertida de la tragèdia.
En parlem amb Josep Vicent Boira (València, 1963), un dels màxims coneixedors del territori avui afectat per la tragèdia, un país protagonista de molta de la seva producció bibliogràfica, amb títols com La Via Augusta del segle XXI (Pòrtic) o La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX (Columna). Boira és llicenciat en Geografia i Història i catedràtic de Geografia Humana, i comissari de l'Estat per al Corredor Mediterrani.
En primer lloc, com ha viscut la DANA en el pla personal?
En la part personal, gràcies a Déu, no ha passat res. La meva geografia del drama és la de molts habitants de la ciutat de València. Tenim tantes relacions amb l'àrea metropolitana que tenim molts testimonis. Tinc amics que una setmana després encara no poden eixir i altres que han perdut casa i cotxe. Sortosament no han perdut la vida, però sí tot el que els unia amb la seva pròpia vida.
Per a vostè, catedràtic de Geografia Humana i coneixedor del territori, una tragèdia com aquesta l'ha sorprès?
Sí. M'ha sorprès la magnitud del desastre i el caràcter metropolità de la major part del drama humà i material. Això sí que m'ha sorprès perquè l'experiència que nosaltres teníem com a geògrafs és que aquest tipus d'episodis s'havien donat al llarg de la història. Ja en el segle XV, la ciutat de València erigeix defenses contra les revingudes d'aigua. Històricament, la relació dels valencians amb l'aigua és la que és. Però m'ha sorprès l'energia, que fins ara no s'havia vist, i unes conseqüències humanes i materials que fins ara tampoc coneixíem.
"El model urbanístic de l'àrea metropolitana de València està fora de control"
La catàstrofe deixa en evidència cert model de creixement.
Totalment. Potser hagués passat igual amb un altre model territorial i un govern del territori diferent, però les conseqüències materials i humanes hagueren estat menors. I això m'alerta com a catedràtic de Geografia Humana. Crec que el model urbanístic de l'àrea metropolitana de València està fora de control. Ja no estem discutint d'elements associats al medi natural, al paisatge o a les tradicions culturals. Estem parlant de vides humanes. Aquest model està posant en risc la vida de les persones. És un model erroni d'ocupació del territori i en la reconstrucció caldrà pensar si el canviem.
Ha defensat que s'engegui un Pla d'Acció Territorial (PAT) de València.
La llei d'ordenació territorial valenciana ja establia el 2011 la possibilitat de plans d'acció territorial supramunicipal i es pensava per ordenar l'espai més enllà dels límits d'un municipi. Però aquesta figura del PAT no es desenvolupa fins als anys 2015-16, amb el primer govern del Pacte del Botànic. S'aprova el 2018 el PAT de l'Horta. Però el de l'àrea metropolitana de València, el PATEVAL, i el Pla de Mobilitat Metropolitana de València no s'han aprovat mai. Encara estan en fase de tramitació.
I vostè proposa activar-los.
Proposo rescatar-los, reformar-los i adaptar-los a la situació que ha passat i que siguin la base d'una reconstrucció d'àmbit metropolità més racional, amb una mobilitat també més racional. Amb les dades que tenim, si es reconstruïssin tots els serveis de tranport públic de l'àrea danyada, només aconseguirien que un 13% de la població els continués fent servir perquè era el percentatge que els utilitzava. Més del 40% feia servir el cotxe. Per tant, si reconstruïm sense canviar, continuarem incidint en un sistema d'infraestructures que ha contribuït al desastre.
Seria exagerat dir que al País Valencià no s'ha fet una política d'ordenació del territori?
No ho seria. No s'ha fet. Una ordenació territorial i un govern metropolità són dues estructures pendents que s'han d'abordar sense pèrdua de temps. I haurien de ser les bases de la reconstrucció, junt amb una pensada sobre com s'ha gestionat el risc i les alertes, de com han funcionat les alertes.
Sobre aquesta mancança de model, les responsabilitats polítiques estan repartides o hi ha un responsable clar, donada la llarga hegemonia del PP?
Ara no voldria entrar en aquest debat, perquè no ajuda en el moment actual. Arribarà el moment per poder explicar-me- Perquè jo vaig ser secretari autonòmic durant 3 anys, del 2015 al 2018, precisament quan s'estaven redactant alguns dels plans que estàvem comentant. Per tant, podré opinar. Però en aquests moments, crec que la reflexió ha de ser col·lectiva sobre el model que entre tots hem construït o hem acceptat. També els ajuntaments, que han construït possiblement en zones inundables perquè no tenien més remei davant la pressió demogràfica.
A vegades, davant grans catàstrofes, es té la sensació que hi ha territoris que semblen castigats pel destí. Li passa això al País Valencià?
Sí, però ho estendria a tota la conca mediterrània. En aquests moments, i és una idea que m'agradaria treballar amb altres experts, la conca mediterrània ha esdevingut un forat negre del canvi climàtic. La mort de dos centenars de persones ha generat l'atracció mediàtica, però també ho ha fet la virulència del fet, molt lligada als canvis climàtics. S'ha convertit en un lloc més perillós per viure que abans. No és un problema del País Valencià o de Catalunya, és tota la conca un dels llocs que patirà amb més dramatisme els efectes del canvi climàtic. Ara potser cal recordar que el Xúquer en àrab vol dir devastador. Els àrabs ja ho sabien. Totes les societats mediterrànies haurien de fer una reflexió col·lectiva per entendre la vulnerabilitat de la regió en aquests moments.
La DANA ha causat un impacte enorme. Creu que, més enllà del moment present, la catàstrofe pot ser un element de canvi? Això pot transformar la societat valenciana?
No ho sabem. També ens pensàvem que després de la pandèmia canviarien moltes coses i no ha estat així. Però és veritat que el cop ha estat molt dur i el trauma col·lectiu existeix i existirà. Pensem que estem parlant de municipis en què tots els baixos comercials han desaparegut. Això vol dir que la vida quotidiana de moltes persones, el sortir a comprar el pa, anar a la fruiteria, molts conceptes de barri, han desaparegut. Molts aspectes de la sociabilitat quotidiana han desaparegut i no sabem si es reactivaran o no. Això ens conduirà en algun moment a repensar aquest model? Per què la gent va córrer a salvar el cotxe? Perquè el cotxe, a banda de ser un símbol d'estatus en la nostra societat, és un instrument de feina. En tot cas, els geògrafs treballarem per posar damunt la taula la necessitat d'un model territorial diferent i amb criteris de sostenibilitat.
Té molt de dramatisme pensar en la gent que, desesperada, corre al pàrquing a salvar el cotxe que necessita per la feina i mor ofegada.
Una de les imatges d'aquesta DANA ha estat els cotxes destruïts. Es calcula que entre 90.000 i 100.000 vehicles de tot tipus s'han perdut. És un símbol dels nostres temps i la conseqüència d'un model, mostra com està organitzat el model comercial, de desplaçament, social, laboral.
"Una alerta a temps hauria pogut alleugerir les conseqüències de la DANA. Només cal veure com s'han gestionat altres alertes, des de la pantanada del 1982"
La resposta immediata per part del govern de Mazón als esdeveniments ha delatat moltes dificultats i hi ha hagut fins i tot escenes que semblen metafòriques, com la reunió del responsable de salvaments amb una persona del món taurí en ple aiguat. Indica determinades prioritats.
En la gestió de les alertes hi ha responsabilitats i culpables. És evident que qui havia d'alertar a la població era la Generalitat Valenciana. Els mitjans existien i una alerta a temps hauria pogut capgirat o alleugerit les conseqüències de la DANA. Només cal veure com s'han gestionat altres alertes, des de la pantanada del 1982. Recordo com m'ho explicava l'aleshores governador civil, Eugenio Burriel. L'Estatut encara s'estava debatent i el governador, que és geògraf, utilitzava el seu criteri per comprendre com funciona un sistema hidràulic. Sobre aquest tema, em preocupa el retard en avisar però també la formació professional de qui està al capdavant de l'àrea d'emergències de l'administració pública.
El que ha aparegut sobre la conducta del president Carlos Mazón i la consellera Salomé Prados indica que desconeixien coses molt bàsiques.
Efectivament. Això és una de les coses que són sorprenents. Crec que hem de recuperar la professionalitat de determinats estaments de l'administració, sobretot aquells que estan lligats a la gestió d'àrees sensibles com és el risc ambiental.
El politòleg Jordi Muñoz esmentava fa uns dies un estudi de professors de les universitats de Roma i Dublín sobre l'impacte polític de diversos terratrèmols a Itàlia, on es diu que el principal efecte es produeix no tan arran de la catàstrofe, sinó en funció de com es gestiona el post cataclisme.
Podria ser. No sabem com acabarà. Per això la meva feina és contribuir com a geògraf a que la reconstrucció d'aquest territori sigui racional i sostenible. Fa uns dies, el ministre Óscar Puente apuntava que, ja que cal reconstruir la línia de rodalies C-3 de València, valia la pena plantejar-se si convindria electrificar-la. Aquest és un pensament de gestió aprenent de les errades. Reconstruir-ho tot com estava no crec que ajudi a la prevenció de possibles repeticions.
"Sense els informatius d'À Punt fins i tot la catàstrofe podria haver estat major"
Aquests dies, la televisió valenciana À Punt ha fet molt bones audiències, molt menystinguda pel govern de Carlos Mazón, que no li ha donat cap entrevista. Un fet com la DANA pot posar en valor una estructura pròpia com À Punt i la conveniència d'un ecosistema mediàtic prop al País Valencià?
Els geògrafs sabem molt bé que la globalització no implica perdre de vista l'escala més propera. Ans al contrari. Llunyà i proper són dues palanques de la realitat a les que no podem renunciar. Jo posaria l'exemple dels treballadors i treballadores d'À Punt de la secció de l'oratge que, amb una clara perspectiva pedagògica i didàctica, mostraven pas a pas la dinàmica de la DANA. I al temps ho feien amb rigor i sense crits ni una espectacularitat banal. En aquesta ocasió s'ha vist que sense els informatius d'À Punt fins i tot la catàstrofe podria haver estat major.
En el cas de la DANA, creu que ha funcionat bé el lligam emocional entre Catalunya i el País Valencià?
Hem rebut molta gent i jo he vist persones de cossos de bombers, policies i organitzacions que han vingut de Catalunya a l'àrea metropolitana de València a ajudar. Això també ha passat amb persones d'altres llocs. No tinc dades sobre altres tipus de col·laboracions. Però sí que voldria aprofitar per dir que Catalunya hauria d'estar molt atenta al que ha passat. Com a país inclòs a la conca mediterrània, potser no viurà el problema de manera idèntica, però està en situació d'exposició. Hauria també de treure conclusions sobre aquesta catàstrofe, que ara s'ha viscut de manera local però delata un problema global.
En alguna ocasió, ha defensat la necessitat d'emprar nous conceptes, noves paraules, per referir-nos a l'espai compartit dels països de llengua catalana. Continua creient-ho?
Els esdeveniments, ho acabem de veure, superen les nostres estructures mentals i lingüístiques i estem vivint coses que no podíem intuir fa uns anys i ens han de fer pensar en el territori d'una altra manera. L'herència cultural i lingüística està aquí però potser per moltes persones, la realitat de les infraestructures, de les relacions comercials, dels moviments d'oci, també són importants. Hauríem de trobar nous conceptes per definir els nostres territoris i les nostres relacions. Aquest risc climàtic podria fer pensar per definir-nos i unir-nos per compartir experiències.
En una entrevista l'any passat, explicava sobre el Corredor Mediterrani que feien una licitació per setmana. S'ha mantingut aquest ritme?
El Corredor Mediterrani continua amb velocitat de creuer. Hem d'avaluar les conseqüències que la DANA ha tingut en el corredor. Un dels efectes de la DANA ha estat que el transport per carretera ha estat molt danyat. Veig passant pels carrers de València camions plens de contenidors des del port de València cap al nord o el sud. Perquè no tenim un ferrocarril que puguem utilitzar si les carreteres queden danyades. Més que mai, el Corredor Mediterrani mostra la seva necessitat. Per dir un cas concret, el port de València té un accés ferroviari limitat, amb ample ibèric, encara no té l'ample internacional. Com que l'accés habitual al port està afectat, es fa servir la ciutat de valència, cosa que és inevitable vista la situació. Però si disposéssim d'un bon sistema de mercaderies, seria diferent.