El Departament de Justícia vol reduir l'espera per complir mesures penals alternatives (MPA). Actualment a Catalunya, els condemnats a aquest tipus de penes han d'esperar un any i mig (18 mesos) per complir-les i l'objectiu és rebaixar aquest temps a quatre mesos. En el vintè aniversari de la implantació de les MPA, el conseller Carles Mundó ha anunciat un increment pressupostari del 12% de cara al 2017 per atendre els més de 14.000 condemnats anuals. Això es traduiria en 700.000 euros més per al compliment de penes com treballs en benefici de la comunitat o cursos i tractaments. El pressupost total passaria de 6,5 milions d'euros a 7,2.

En l'acte que ha tingut lloc al CaixaForum de Barcelona, el conseller ha recordat que la reincidència de les persones a qui els jutges apliquen aquest tipus de penes és del 10%, mentre que la xifra creix a més del 30% en el cas dels condemnats a presó. "Eviten la comissió de nous delictes i, per tant, fan que la nostra societat sigui més segura", ha insistit Mundó. I ha justificat la reducció del temps d'espera perquè "la justícia, quan és ràpida, és més justa".

De 7.000 penats en llista d'espera a 4.000

La Generalitat destina uns 5,5 milions d'euros a la formació de les entitats acollidores de treballs en benefisi de la comunitat o altres tipus de MPA i als salaris del centenar de tècnics que supervisen els condemnats. Actualment hi ha uns 7.000 condemnats esperant per complir la pena, que han d'esperar una mitjana de 200 dies i un màxim de 18 mesos. Amb l'increment del pressupost fins als 6,2 milions es preveu reduir la llista d'espera el 2018 a 4.000 condemnats i un temps màxim d'espera de quatre mesos.

L’execució de les mesures penals alternatives es fa amb la col·laboració de més de 1.700 entitats sense afany de lucre, unes 500 de les quals són ajuntaments i altres administracions públiques, que acumulen el 65% dels condemnats. Actualment hi ha prop de 7.000 condemnats a mesures penals alternatives i més de 8.800 interns als centres penitenciaris catalans. En total, hi ha 6.000 places per realitzar treballs en benefici de la comunitat, i durant el 2015 es van fer 1.300 tractaments psiquiàtrics i 1.100 cursos de formació.

Els delinqüents que realitzen MPA són en un 71% condemnats per delictes de trànsit i un 20% per violència domèstica, però també hi ha condemnes per furts, robatoris o amenaces. Normalment són penes inferiors a dos anys de presó que se substitueixen aquest tipus de mesures, o fins a cinc anys de presó amb l'obligació de realitzar també un procés terapèutic de desintoxicació de drogues, si escau. El 80% de les MPA són treballs en benefici de la comunitat, i la resta consisteixen en l'obligació de participar en programes formatius sobre violència, educació viària o sexual, o tractament per deixar les drogues.

Alt grau d'efectivitat a Catalunya

La comparació de la reincidència amb la resta de països europeus que registren aquesta dada indica que el grau d'efectivitat de les mesures penals alternatives de Catalunya és superior al d'Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia, que superen el 18% i arriben al 41% en el cas d'Holanda. No obstant, no existeix cap registre públic que permeti comparar la dada catalana amb la de la resta de l'Estat espanyol. Després de donar aquestes dades, Mundó ha destacat que són positives perquè suposen menys reincidència dels penats, els mantenen dins del seu entorn familiar, social i laboral, i suposen un cost menor per a l'administració. En aquest sentit, ha remarcat que les MPA no són "un privilegi" i que l'administració ha de treballar per fomentar-les entre els jutges, ja que, són ells qui en decideixen l'oportunitat tot i que l'execució depèn de Justícia.

A l'acte també hi ha assistit el fiscal superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ha demanat pensar també en les víctimes a l'hora d'imposar mesures penals alternatives; la directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Pilar Heras, el director de l'Àrea d'Integració Social de la Fundació La Caixa, Marc Simón, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso.