Ara bé, aquesta coincidència és, alhora, un fet transversal de la immensa majoria d'intervencions que s'han fet històricament a la ciutat. Els exemples més mencionats, Portal de l'Àngel o l'avinguda Gaudí. Malgrat això, hi ha altres carrers -en obres actualment- que deixarien dubtes sobre fins on podria arribar la interpretació que obre la sentència de Consell de Cent. En són un exemple vies en plena reforma com la Rambla o la ronda de Sant Antoni. Des de l'Ajuntament de Barcelona, ara únicament en mans del PSC, es tanquen files amb el projecte de la superilla de l'Eixample, pel que fa al revés judicial. La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ràpidament va refermar "la legalitat" de l'obra i "la bona feina dels serveis jurídics" municipals. Aquest divendres, l'anterior màxima responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, dels comuns, s'hi referia també. "S'ha fet amb els serveis jurídics i tècnics que fa més de 30 anys que fan les peatonalitzacions", va apuntar.
[noticiadiari]2/262303[/noticiadiari]
I és que mentre la sentència ha contagiat el gest polític -a BComú li ha servit per tornar a situar la seva obra de govern allunyada dels interessos dels "poders econòmics", el PSC l'ha utilitzat per presentar una nova etapa amb el "consens" com a pedra angular i a Junts els ha funcionat com a eina de pressió a Collboni perquè s'allunyi d'un possible nou pacte amb Colau-, la concreció urbanística de la postura judicial ha deixat un clima enrarit a l'ajuntament barceloní. Fonts implicades a l'àrea d'Urbanisme en l'anterior executiu veuen especialment "perillós" el raonament de la magistrada. De fet, un regidor dels comuns, Marc Serra, va considerar-lo "ridícul".
Les condicions que amenacen Consell de Cent
Per entendre les implicacions que obre aquest plantejament cal anar a l'arrel de la sentència. La clau de la decisió del contenciós-administratiu és que creu que s'han canviat els usos del carrer Consell de Cent, perquè un cotxe ja no pot travessar de manera lineal i ininterrompuda aquest passeig central de l'Eixample. "Es pretén amb les reformes que passi a ser una via cívica, deixant de ser una via local", argumenta l'escrit judicial. El parer de l'equip municipal que va dur a terme aquesta transformació, però, és que a cap normativa diu que les "vies locals" han de poder travessades per cotxes de dalt a baix.L'argument -que ha estat recorregut formalment per l'Ajuntament de Barcelona en un procés en què després la mateixa jutgessa ha proposat una mediació per no haver d'aplicar la sentència- va posar diferents estaments en alerta. Especialment, perquè hi ha altres transformacions que podrien encaixar amb l'argument que planteja la magistrada. Ja no del passat, sinó del present. És a dir, vies que compleixen dues condicions. La primera, que a partir de la intervenció de renovació urbanística, deixen de poder ser travessades pels cotxes en el trajecte que abans podien fer de manera ininterrompuda. I la segona, que es fan sense modificar el Pla General Metropolità.
Moltes de les transformacions en marxa a la ciutat queden descartades, perquè no compleixen una o altra condició. Per exemple, els plans ja en marxa a l'avinguda Diagonal o l'avinguda Meridiana impliquen zones amb més espai per al vianant i menys carrils per al cotxe, però segueixen mantenint la possibilitat de fer-ne ple ús amb el vehicle privat.
Les altres obres que s'hi apropen
Més incòmoda, però, és la posició a l'hora de mirar cap a la via Laietana, la Rambla, la ronda de Sant Antoni o el carrer Pi i Margall. Tots aquests casos tenen diferències entre ells, també amb el carrer Consell de Cent, ja que aquesta via icònica té la particularitat d'implicar un gir a cada illa per als veïns que hi utilitzin el cotxe. Ara bé, amb diverses intensitats, totes elles tenen alguna nova prohibició del pas al vehicle privat que altera l'ús que se'n podia fer abans de l'obra en un tram. En el primer cas, el de la via Laietana, que Barcelona Oberta planteja com a conflictiu, la clau és que les obres planegen deixar el vehicle privat sense la possibilitat de fer el camí de pujada, com sí que es permetia abans de la intervenció. El carril previst només el podran utilitzar els veïns de la zona, però no el gruix de la ciutadania. Ara bé, serà uniforme i no caldran els girs constants de Consell de Cent. Una intervenció similar a la de Pi i Margall, tot i que a la via que uneix Gràcia i Horta-Guinardó el trànsit queda restringit als busos i els veïns en totes dues direccions. També a la futura ronda de Sant Antoni, ja sense la llosa, es preveu la desaparició de tot el trànsit a la meitat superior de la via, mentre que a la banda inferior només hi haurà un carril i serà de baixada, per a busos. Alhora, a la Rambla, on ja està prohibit fer ús de la via de pujada des del 2007, també està previst que no es pugui utilitzar el carril de descens, si no ets veí.
Tot plegat, de moment, no té cap implicació, més enllà d'ampliar els dubtes sobre quines intervencions necessiten una majoria absoluta al ple de l'Ajuntament -com requereix modificar el PGM- i quines queden en mans del govern municipal de torn. La decisió del contenciós-administratiu ara acabarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i això implica una llarga espera fins a tenir una postura ferma. En joc està saber si els tràmits per fer eixos verds poden ser més feixucs en el futur, per als executius municipals.
